59) PER A QUAN UNA LLEI EFICAÇ CONTRA LA SINISTRALITAT A LA CARRETERA?

Espectacular mural de la PJV prop de Carrefour Gran Turia.

59) Critica Social. 28-10-2004.
PER A QUAN UNA LLEI EFICAÇ CONTRA LA SINISTRALITAT A LA CARRETERA?
Ferrer.

Un dels problemes mes dramatics que vivim a Valencia es l’ altissima sinistralitat que hi ha a les carreteres. Es esta una crisi de primer orde ya que en la nostra nacio es perden moltes mes vides a la carretera que ab els mal tractes, el terrorisme i els accidents llavorals tots junts. Per tant, resulta urgent que la Generalitat Valenciana aborde el problema i faça una politica vial eficaç que reduixca d’ una forma notable els accidents de transit. Sense anim d’ oferir receptes magiques, que no les hi ha, si que puc oferir algunes propostes de trellat pur i dur.

1) Usar el carnet per punts, de tal modo que si es resta un numero determinat de punts al conductor se li desproveix del carnet al conductor, qui haura de fer un curs de reciclage si vol conduir de nou. Este sistema ha reduit un 50% la sinistralitat en Europa. 2) Tenint en conte que molts accidents es produixen en alvançaments totes les carreteres del païs deurien ser –com a minim- de doble carril (dos carrils per a anar i dos per a tornar). 3) Si s’ acaba en les jornades maratonianes de camioners i conductors professionals s’ evitaria el risc que es la son.

4) En lloc de reduir la velocitat de l’ auto, els fabricants deuen reforçar-los mes. Es deu anteposar la seguretat al disseny i l’ estetica. 5) Es pot donar una asignatura d’ Educacio Vial a l’ escola. 6) Per a obtindre el carnet deu ser imprescindible visitar hospitals i coneixer a pacients comatosos i tetraplegics victimes d’ un accident. 7) Es poden fer campanyes publicitaries on es ridiculise l’ actitut estupida i temeraria de conduir rapit o begut –en especial per als mes jovens, que es preocupen mes de la seua image-. Que ser imprudent passe a estar mal vist.

8) Per als jovens tambe es poden construir poligons d’ oci (en discoteques, bars, cines...) als afores de les localitats a on puguen desplaçar-se a lo llarc i ample de tota una vasta zona de marcha sense necessitat de agafar un auto. 9) Ficar robots a les autopistes que fotografien i multen d’ inmediat a qui sobrepasse la velocitat permitida. Aço ha reduit la sinistralitat en un 30% en Catalunya. 10) Ficar sancions mes dures i no dubtar a l’ hora de retirar el carnet de conduir a qui siga. En tot aço es podria reduir els accidents de transit i molt.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

58) LA LLENGUA NO ES NEGOCIA, LA LLENGUA ES DEFEN!

20-9-2003: Manifestacio contra el pancatalanisme i l' Eurorregio en Saragossa.

58) Llengua Valenciana Si. 26-10-2004.
LA LLENGUA NO ES NEGOCIA, LA LLENGUA ES DEFEN!
Ferrer.

Estic fart de trobar-me en individus que presumixen de nacionalistes valencians, de valencianistes 100% quan no ho son. Resulta molt important aci la terminologia. Atents al matis i al joc de paraules: no es lo mateix ser un nacionaliste valencià que un valencià nacionaliste... I es que en el primer cas es tractaria d’ una persona que fa nacionalisme valencià, en el segon vol dir una persona naixcuda en Valencia que fa nacionalisme (aixo sí, no especifica si el nacionalisme es valencià, catala, espanyol, saharaui o tibeta). I clar, no es igual lo un que lo atre.

Un eixemple de valencians nacionalistes (que no de nacionalistes valencians) es Esquerra Nacionalista Valenciana, que usa el catala als comunicats interns. O es el cas d’ Opcio Nacionalista Valenciana (ONV), un partit que pretenia pactar en el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) i que actualment acata l’ Academia de Zaplana (AZ), ent que diu que els valencians parlem catala. Perdo! Catalano-valencià! O el del propi BNC. O el dels promotors de l’ accentuacio a les Normes d’ El Puig. Aço es diu tercerviisme o catalanisme de tercera via.

Molts d’ estos pseudovalencianistes unflen el pit en un discurs que coincidix punt per punt en el del BNC... Usen arguments de l’ estil de “la llengua ya no importa tant a la societat, hi ha atres coses mes importants, cal superar l’ esteril conflicte llingüistic i alvançar en l’ us de la llengua, l’ AZ ha acabat en el conflicte, cal arribar a un consens dialogat, a una normativa mixta que ens satisfaga a tots, etc”. En atres paraules cal baixar-se els pantalons i acatar que el valencià es dialecte del catala. Pero som valencianistes 100% eh? Que consti nois!

No soc yo una persona intransigent que no crega en el dialec i el consens. Es pot negociar sobre moltes coses. Ara be, falta vore si el fi de la negociacio es honest o mes be espuri. A mi no em pareixeria mal que ONV i BNC feren una coalicio electoral... si dita unio defen la Llengua Valenciana, no la catalana. Es pot parlar sobre si calen els accents en les Normes d’ El Puig o no, pero quan veus que la finalitat es acostar postures cap a l’ anexionisme llingüistic catala, millor recordem que l’ angles –sense accents- es la primera llengua del mon.

Hi ha coses negociables. Per a mi que el Valencià funcione en accents o sense, o que use les Normes d’ El Puig o l’ alfabet cirilic es secundari. Son dos temes importantissims pero en el fondo secundaris i negociables. Lo que es innegociable es que el Valencià es una llengua independent i distinta de la catalana. Ahí no es pot cedir ni un milimetro. ¿O acas els catalans accepten que el catala es dialecte de l’ occita? Este es un mensage per a proaccentuadors, tercerviistes i pseudovalencianistes en general: la llengua no es negocia, la llengua es defen!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

57) ESGLESIA CATOLICA: CORRUPCIO, HIPOCRESIA I ARA TAMBE CATALANOFASCISME.

Les inversions de l' Esglesia Catolica vistes per Forges.

57) Critica Social. 22-10-2004.
ESGLESIA CATOLICA: CORRUPCIO, HIPOCRESIA I ARA TAMBE CATALANOFASCISME.
Ferrer.

L’ Esglesia Catolica demana diners per als pobres i despres ho invertix en Gescartera. Recomana abstinencia sexual als jovens perque les relacions prematrimonials son pecat pero despres li dona suport a un govern valencià -el del Partido Popular- que fica programes com Tombola que promouen la prostitucio. Clama contra el colectiu homosexual pero encobrix els bruts casos de pederastia dels sacerdots catolics d’ Estats Units.

Publíca un document de doscentes fulles a favor de la familia tradicional i l’ indisolubilitat del matrimoni i despres casa al Princip Felip en la divorciada Letizia Ortiz. I l’ alta jerarquia catolica dona el vist i plau a l’ unio. I concedir una nulitat matrimonial previ pagament em sona a aquelles bules papals de fa segles per les quals si pagaves uns diners podies pecar tranquilament i menjar carn en el Divendres Sant perque no passava res.

No pot ser que l’ Esglesia Catolica passege baix palc a un assassi com Francisco Franco durant quaranta anys i no demane perdo, i que despres alardeje de ser la gran defensora del dret a la vida. No pot ser que parle dels debils i despres forje aliances en dictadors fascistes, empresaris supercorruptes i militars pretorians. Hui mes que mai es la Catolica una esglesia que apesta a corrupcio, a fariseisme, a hipocresia, a anticristianisme, etc.

Que no s’ estranyen si despres veuen que la societat valenciana passa cada dia mes de la doctrina catolica (si ni tan sols l’ Esglesia la complix!). O si els jovens son cada volta mes ateus, mes laics. O si els temples estan buits entre semana i tan sols els dumenges es plenen... de gent anciana. O si les vocacions son cada volta menys. O si les X en la casella de l’ Esglesia –que ens recorden marcar- descedixen paulatinament any rere any.

Sí, l’ Esglesia fa ya mes de mil anys que s’ apartà de la senda de Jesus de Nazareth. Quan ha hagut algun Papa que ha pretes una esglesia humil i pobra d’ acort a lo que predicava Crist, com fon el cas de Joan Pau I, ha mort al cap d’ un mes. Hui que els catolics apelen a l’ unitat de tot el cristianisme es fa mes pales que mai que l’ escisio protestant iniciada per Marti Luter es lo que mes s’ acosta al cristianisme pur i primigineu de Crist.

Ara, l’ Esglesia Catolica de Valencia, en lloc de oferir el seu suport al valencianisme, que es un moviment que mai renegà de catolic, decidix que una volta mes cal estar del costat del poder i recolzar al catalanofascisme... Encara que este siga ateu, anticlerical i es mofe de Deu. Pero que ningu confonga el mensage de Crist en els mensagers corruptes i plens d’ imperfeccions! Aparteu-vos de l’ Esglesia si voleu, pero no vos allunteu mai de Deu!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

56) 15-10-2004: MES DE 100.000 FIRMES A FAVOR DE LA LLENGUA VALENCIANA.

15-10-2004: Manifestacio a favor dels interessos valencians en Madrit.

56) Llengua Valenciana Si. 18-10-2004.
15-10-2004: MES DE 100.000 FIRMES A FAVOR DE LA LLENGUA VALENCIANA.
Ferrer.

El 15 d’ Octubre de 2004 passarà a l’ historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’ autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant...) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’ imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’ Espanya i de Catalunya sotmeten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’ han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo mes destacat d’ esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- es que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats mes de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Mes de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. Mes de 100.000 firmes a favor de l’ autentica Llengua Valenciana!!! I es que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable a mes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’ Isaac Asimov potser. Al mon real, impossible. Este 15 d’ Octubre de 2004 passarà als anals de l’ historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’ Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’ autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan mes de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’ Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’ oficialitat del Valencià a l’ Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio a les Corts es mes factible que mai.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

55) 9 D' OCTUBRE: "QUE VULLGUEN, QUE NO, VALENCIA ES NACIO!"

La Nacio de Valencia fon un estat independent entre 1238 i 1707.

55) Llengua Valenciana Si. 11-10-2004.
9 D’ OCTUBRE: “QUE VULLGUEN, QUE NO, VALENCIA ES NACIO!”
Ferrer.

Este 9 d’ Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’ he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folklore per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’ Octubre es patetic. Es tristissim vore que les festes patronals d’ inclus la mes menuda vila del païs son celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’ interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’ himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’ un esperit reivindicatiu sols es queden en folklore i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “Falles, traques i bunyols!” precissament. Per a mi fer valencianisme es atra cosa.

Per a mi valencianisme es lo que s’ ha fet enguany. Valencianisme es que els nacionalistes valencians s’ hagen fet notar mes que mai, tots ells en sas Senyeres i cantant un atronador “Que vullguen, que no, Valencia es nacio!” que s’ ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme es la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme es vore que mes gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme es els chiulits a l’ himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’ himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme es l’ eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “Esta es nostra Senyera i esta es nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dona sola. Que valents! Rosa es l’ heroina de la jornada i ha demostrat tindre mes collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les cameres del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’ any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, ma a ma.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

54) PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE L' EUTANASIA (ACTIVA I PASIVA)?

Ramón Sampedro o la lluita per una mort digna.

54) Critica Social. 7-10-2004.
PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE L’ EUTANASIA (ACTIVA I PASIVA)?
Ferrer.

El cas dramatic de Ramón Sampedro, tetraplexic gallec que decidi posar fi a sa vida despres de trenta anys de postracio i torment, s’ ha convertit en un emblema per als defensors del dret a la mort digna i ha obert el debat de l’ eutanasia al si de l’ Estat Espanyol. Uns la defenen alegant que cadascu es amo de sa vida i que no hi ha rao per perpetuar contra la voluntat propia un dolor incurable. Atres la rebugen en l’ argument de que els humans no som amos de les nostres vides ya que es a Deu a qui correspon decidir quan hem d’ abandonar este mon.

Lo que no entenc es per qué tenim compassio per un gos atropellat al que rematem per a que no agonise i per contra, a un ser huma que agonisa li obliguem a continuar viu, encara que siga contra sa propia voluntat. Al primer cas entenem que lo mes huma es acabar en eixe dolor i en el segon lo contrari; que cal perpetuar-lo. ¿Acas haurem de fer “guau guau” per a fer-los sentir compassio i que aixi es solidarisen en el nostre dolor? Es per aixo que aposte per la llegalisacio de l’ eutanasia (activa i pasiva) i pel dret a morir dignament al nostre païs.

Els valencians que ho demanen per escrit deuen tindre dret al testament vital i al suicidi assistit, si ho volen. Ara be, per a accedir al dret d’ eutanasia el solicitant deu fer-ho per escrit, en plena consciencia i baix la seua unica responsabilitat. Lo que no pot ser es que s’ eutanasie a algu a peticio d’ una tercera persona (la familia per eixemple) puix despres poden apareixer interessos ocults d’ herencies i atres intrigues. Reivindique el dret a viure en dignitat i tambe el de morir en dignitat... sense patiments innecesaris. Despenalisacio de l’ eutanasia ya!

Pero sobretot reivindique el dret a la vida, a que totes aquelles persones –tetraplexiques, discapacitades, etc.- que vullguen viure que ho facen. Una nacio deu infundir l’ anim de lluitar per continuar vivint als desesperats, als que estan farts de viure, abans d’ oferir la solucio rapida com es l’ eutanasia. No cal caure en l’ erro de que tots els tetraplexics desigen la mort –moltissims tenen ilusio per viure- ni tampoc en negar el seu dret a morir als qui ya no poden aguantar mes el patiment. Cal seguir l’ eixemple holandes i llegalisar l’ eutanasia tambe aci.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

53) LA CULTURA ELITISTA, LA CULTURA POPULAR I LA PSEUDOCULTURA.

El poble balear estigue present en la manifestacio del 13-J.

53) Llengua Valenciana Si. 5-10-2004.
LA CULTURA ELITISTA, LA CULTURA POPULAR I LA PSEUDOCULTURA.
Ferrer.

El de cultura es un concepte complexe. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella son continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’ elitista es Miquel Angel Bonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March... Es dir, la cultura en majuscules... I despres està la cultura popular que es la del poble: les festes, els costums, les tradicions... La cultura popular es molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.

Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho es en absolut... La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, l’ IVAM o l’ art abstracte. I es que quan un va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni es art ni cultura; tan sols es una presa de pel.

Per a mi, la popular es una cultura superior a l’ elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’ elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’ eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la ma, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que osen parlar de tot quan no saben de res.

La cultura popular es la mes important perque es l’ ADN d’ un poble, la radiografia d’ una societat, es l’ identitat i l’ estil de vida d’ una nacio, el DNI d’ una patria i aixo es mes important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del mon diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià es una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, son patrimoni del poble. I de ningu mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

52) PER A QUAN SEPARACIO DE BENS I CUSTODIA COMPARTIDA?

Els varons eixercixen ara una paternitat mes compromesa i responsable.

52) Critica Social. 2-10-2004.
PER A QUAN SEPARACIO DE BENS I CUSTODIA COMPARTIDA?
Ferrer.

Des del Consell es prepara per a 2007 la reinstauracio del dret tradicional valencià, el qual fon eliminat i substituit pel dret castellà a partir de la derrota de la Guerra de Successio de 1707. Aço ens canviarà la vida a tots. El dret tradicional valencià fara per eixemple que si un pare de familia mor i no hi ha testament herede sa dona. En el dret castellà son els fills qui hereden automaticament, lo qual ha produit l’ enfonsament de no poques empreses que han desaparegut en la segona generacio, una volta els fills s’ han fet en la propietat del pare.

En 2007 tambe s’ acabarà com a formula predeterminada el regim de bens ganancials en els matrimonis i al fi es recuperarà la separacio de bens com sistema predeterminat, tal i com era abans d’ un cert 25 d’ Abril de 1707. L’ actual regim de ganancials en la practica fa que quasi sempre en cas de separacio o divorç la dona es quede en casa, fills, coche, cochera, chalet i mitat del sou del marit i el marit es quede en les factures. Darrere d’ esta injusticia ens trobem en molts casos d’ esposos que preferixen matar a la dona a separar-se i perdre-ho tot.

Si be les femines careixen de proteccio contra la violencia domestica, estan ultraprotegides en les separacions i els divorços. El regim de separacio de bens es lo mes just, a mes de lo habitual en Europa. Al cap i a la fi, si una dona no vol saber res del seu ex-marit no em pareix just que sí vullga saber de la seua cartera. A mes, si en les unions homosexuals no ix beneficiada en la separacio una de les parts pel seu sexe (les dos parts tenen el mateix) no s’ enten per qué als matrimonis heterosexuals es partix de la base de castigar per norma a l’ home.

La custodia compartida dels fills deu ser lo predeterminat. Un fill no deu usar-se com arma llançadissa ni deu vore al pare una volta cada quinze dies. Ara, en un 99% de casos la custodia es per a la mare, lo qual comporta un secrestament llegal del fill. En lloc d’ enviar el chiquet d’ una casa a atra com una pilota, deuria ser el fill qui vixquera sempre en la casa i els seus pares els qui es desplaçaren per a viure en ell (per temporades). Tant l’ impagament de pensio com l’ incumpliment del regim de visites haurien de ser punits en igual força per la llei.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

51) EL CIRCUL VICIOS DE L' ANTICIENCIA.

Albert Einstein, un atre "feixista anticientífic".

51) Llengua Valenciana Si. 24-9-2004.
EL CIRCUL VICIOS DE L’ ANTICIENCIA.
Ferrer.

"Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes". Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per si mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’ epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates es el mes gran lliurepensador de l’ historia del mon.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no el reves com es creïa. Els filosofs i l’ esglesia carregaren contra ell. Galileo Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana... I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colo s’ atrevi a creuar l’ Atlantic i descobri un Nou Mon.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien avantpassats comuns. Els cientifics del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’ analfabet per plantejar una tesis tan absurda i tan destrellatada com la de l’ evolucio. Al cap i la fi, la ciencia tenia clar que Deu feu a Adan i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’ Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels cientifics de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi es gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a distintes velocitats. Les burles, mofes, escarnis i els insults que hague d’ aguantar Einstein per part dels seus colegues cientifics foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein es el mes gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que hi havia aigua al Sistema Solar mes alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’ existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –es dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –es dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- aseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià es un dialecte del catala, que aixo es indiscutible, que posar-ho en dubte es propi de barbars. ¿Qui diu que els sofistes desaparegueren a l’ Atenes classica? El circul vicios de l’ anticiencia no para de repetir-se mai.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

50) SUPERCAMPEONS EN EUROPA I SUPERPERDEDORS EN ESPANYA.

El Valencia C.F., campeo de Lliga, UEFA i Supercopa d' Europa en 2004.

50) Critica Social. 20-9-2004.
SUPERCAMPEONS EN EUROPA I SUPERPERDEDORS EN ESPANYA.
Ferrer.

En sabor agredolç comença la temporada futbolistica per al Valencia C.F. L’ opotunitat al passat mes d’ Agost d’ adjudicar-se un doblet historic –el segon consecutiu- s’ ha esfumat. Si be el Valencia derrotà a l’ Oporto i es proclamà campeo de la Supercopa d’ Europa –la segona del conjunt che des de 1980- la decepcio patida contra el Real Saragossa en la Supercopa d’ Espanya pesa encara en l’ anim de molts valencianistes. Si tenim en conte que cap atre club valencià ha pogut guanyar tituls fins a dia de hui, el Valencia -que a mes conta en un palmares exigu per a la seua rellevancia social- deuria aprofitar al maxim estes autentiques oportunitats d’ or.

El Valencia te una urgencia historica de tituls. Pel pes relatiu d’ esta ciutat en el conjunt de l’ Estat, en teoria al Valencia li correspondria ser el tercer club en tituls, per darrere de Real Madrit i Barça. Deuria ser algo aixi com l’ Inter de Mila en respecte a Italia; un club que ha conquistat dotze o tretze lligues, dotze o trezte copes i que s’ haguera adjudicat la Copa d’ Europa i l’ Intercontinental en almenys una ocasio. Pero per a desgracia nostra, el club te un palmares que es la mitat de lo que deuria tindre a causa d’ uns dirigents historics que no han sabut brindar-li gloria que li cal i per una aficio poc exigent que clama: “No passa res, la copa a l’ any que ve!”.

D’ igual modo la nostra nacio –Valencia- deuria tindre molts mes exits dels que te: deuriem contar des de fa molts anys en el PHN, l’ AVE, un pla anti-inundacions per a evitar les riuades de l’ autumne, el Parc Central, el Parc Industrial de Sagunt, una Radio Televisio Valenciana (RTTV) al servici de tots els valencians, un bon aeroport en Castello de la Plana, la Dama d’ Elig en Elig, uns ports d’ Alacant i Valencia molt millors i per supost una Llengua Valenciana independent i escudada contra l’ anexionisme catalanufo. Pero d’ aixo no hi ha res. Ni tindrem mai res mentres el poble valencià siga meninfot i careixca de politics patriotes que amen al seu païs.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/