109) LES MIL I UNA VENTAJES DE SER ESPANYOL.

Els temps canvien, els enemics tambe.

109) Llengua Valenciana Si. 19-5-2005.
LES MIL I UNA VENTAJES DE SER ESPANYOL.
Ferrer.

1) La primera i fonamental es que ofrenem noves glories a un estat que diu que els valencians parlem catala.
2) Valencia aporta l’ 11% de la riquea total de l’ Estat pero tan sols rep el 5%.
3) Com a premi per la nostra solidaritat, els aragonesos mos bramen: “Ni una gota d’ aigua als valencians!”.
4) Els forasters (madrilenys, etc.) en la nostra propia terra mos diuen: “Eh tu, a mi em parles en cristia!”
5) Els nostres diners servixen per a construir infraestructures en la Meseta i Catalunya.
6) En 2002 el port de Barcelona rebè cinc voltes mes diners que el de Valencia.
7) En 2003 l’ ampliacio de Barajas s’ emportà el triple de lo presupostat per a tota l’ autonomia de Valencia.
8) PHN, AVE, Parc Central, Parc Industrial de Sagunt...? No passa res, la copa a l’ any que ve!
9) José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol acordaren fer oficial el catala en Valencia.
10) PP, PSOE i EU –els tres son partits espanyols- van a ficar el catala dins de l’ Estatut Valencià.
11) ETA mos fica bombes per ser Valencia territori espanyol.
12) El memorandum de llengües de ZP sols parla de castella, gallec, vasc i catala... I el valencià que?
13) El Valencià no es una llengua oficial en la Unio Europea (UE) perque no som un estat independent.
14) Les taronges marroquines inunden Valencia cada volta que Espanya vol quedar be en Marroc.
15) Els futbolistes valencians juguen en una seleccio –l’ espanyola- que sempre cau en octaus de final.
16) Ni Expo ni JJOO ni Capital Cultural Europea ni res de res. Damunt, boicot a la Copa America!
17) La Biblioteca Nacional –d’ Espanya- califica els llibres en Valencià dins de l’ epigraf de CAT.
18) El diccionari de la RAE diu des de 1992 –abans no- que el Valencià es una variant del catala.
19) Si forem un estat independent, no vindrien a manifestar-se cada 25 d’ Abril a favor dels PPCC.
20) En les Escoles Oficials d’ Idiomes –dependents d’ Espanya- s’ ensenya “Valencià-Catala”.
21) El president del Consell d’ Estat (Espanyol) inclou a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana.
22) La Policia Estatal Espanyola et dete simplement per identificar-te en Valencià.
23) La Policia Estatal Espanyola et nega la possibilitat de fer una denuncia si es en Valencià.
24) TV3 emitix la seua propaganda panca en terres valencianes.
25) La festa de la Geperudeta –patrona dels valencians- no ix en cap mig de comunicacio estatal.

Etc.
Etc.
Etc.

Ale, a ofrenar noves glories a Espanya!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

108) ¿EN ESPANYA YA TENIU COCHES O ENCARA ANEU MONTATS EN RUC?

Francisco Franco i el seu succesor, Joan Carles de Borbo.

108) Llengua Valenciana Si. 18-5-2005.
¿EN ESPANYA YA TENIU COCHES O ENCARA ANEU MONTATS EN RUC?
Ferrer.

Molts espanyoleros argumenten que si Valencia fora un estat independent sería un estat baladi sense cap pes en el mon, que un estat tan chicotet no podria defendre be els seus interessos i que ningu el sabria situar al mapa. Per als interessos valencians lo mes convenient es estar dins d’ Espanya –segons els espanyoleros- puix es este un estat que conta en un relatiu prestigi, influencia, poder i força a escala internacional. Pero ¿es cert aço?

El governador de Florida, Jeff Bush, presentà en el seu dia a José María Aznar no com president del govern del Regne d’ Espanya que es lo que era llavors, com “el primer ministre de la Republica Espanyola” quan el de primer ministre es un carrec que no existix a l’ Estat i des de 1939 Espanya ya no es una republica. El president d’ Estats Units, George W. Bush, preguntà “si la Moncloa era el rancho d’ Aznar”. En aixo està dit tot.

En la foto de les Açores sols els diaris espanyols retrataren als tres mosqueters. En l’ estranger, publicaren la foto de Bush i del primer ministre britanic Tony Blair i retallaren la cara d’ un president baladi (Aznar) d’ un estat insignificant (Espanya). Si vas a Estats Units i dius que vens d’ Espanya, es pensen que eres mexicà i et pregunten si a Espanya la gent te duches o si es banya en el riu, si dispon de coches o si encara va montada en ruc.

Recorde un programa de “Caiga qui caiga” en que un dels periodistes es traslladà a Estats Units i abordà a la gent en mig del carrer: “Per favor, situem Espanya en este mapa d’ Europa”. El primer senyalà França, el segon Finlandia i nomes el tercer situà correctament Espanya. Potser alguns diran que aço es deu a que el poble estadounidenc es ignorant en general i no sap a on es troba Espanya perque ni sap d’ Espanya ni sap de res.

Pero Espanya es ningunejada en tot lo mon. En 2003 tenistes espanyols acodiren a Australia per a disputar un partit i alli sonà l’ himne de la Republica Espanyola... Ignoren inclus quin es l’ himne de l’ Estat! En la prensa internacional apenes es parla d’ Espanya, a la boda del Princip Felip hi hague un rosari d’ absencies de caps d’ estat, i ni tan sols America Llatina considera important hui per hui a Espanya, ¡i aixo que parlem del Tercer Mon!

Esta es la proyeccio internacional d’ Espanya. Est es l’ orgull i el prestigi internacional de ser espanyol. Es per lo tant que yo em pregunte: Ya que ni ni dins d’ Espanya ni tampoc fora d’ ella, van a saber en l’ estranger a on està situada Valencia ¿per qué no optem per una Nacio Valenciana lliure i sobirana en lloc d’ argumentar una inexistent força i prestigi internacionals com grans ventajes de permaneixer en un Estat sense cap pes al mon?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

107) CATALANOESPANYOLEROS: LO MILLORET DE CADA CASA.

Catalanisme o espanyolisme? Fascisme en qualsevol cas.

107) Llengua Valenciana Si. 17-5-2005.
CATALANOESPANYOLEROS: LO MILLORET DE CADA CASA.
Ferrer.

A qui li agrade el mon de “Dracs i Masmorres” i el de la fantasia cavalleresca en general, sabra be que en ell se poden trobar races pures (humans, elfos, orcs, gnoms...) i races hibrides (semiorcs, semielfos...) que son el fruit del creuament sexual de dos sers de races pures diferents. Per eixemple, un semielfo naix de l’ amor d’ un home huma i una dona elfa, o d’ un elfo i una humana. Un semielfo ni es completament huma ni tampoc elfo; es una barreja i aglutina una serie d’ habilitats i caracteristiques (fisiques, biologiques, magiques...) dels dos.

A sant de qué ve esta explicacio de la Falla? Ve a que en esta nacio que es Valencia tambe hi ha valencians de “races pures i hibrides”. De pures tenim els valencianistes (llengua i nacio valencianes), catalanufos (llengua i nacio catalanes) i els espanyoleros (llengua i nacio espanyoles). Despres tambe ne trobem races hibrides, com els valenciaespanyols (llengua valenciana, nacio espanyola), els catalanovalencians (llengua catalana, nacio valenciana) i una nova i sorprenent raça: els catalanoespanyoleros, els quals reunixen lo milloret de cada casa...

Estos ultims diuen que els valencians parlem catala i som espanyols. Solen ser de PP i PSOE, presumixen d’ idioma catala i de “Païs Valencià”, ara be parlen sempre en espanyol i porten l’ estanquera en el cor. De totes les races es esta la mes inmunda. En fi, temps de crisis, temps de confusions... En el segle XV –el Segle d’ Or de la nostra historia- els valencians teniem ben claret que erem valencians i que parlavem en Valencià. Casualment en aquella epoca en que no hi habia dubtes sobre la nostra identitat, Valencia era el millor païs del mon.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

106) NACIONALISMES EN EUROPA: UN INCENDI PROVOCAT.

Alemanya està financiant els nacionalismes separatistes en Europa.

106) Llengua Valenciana Si. 16-5-2005.
NACIONALISMES EN EUROPA: UN INCENDI PROVOCAT.
Ferrer.

Hi ha un parell de teories interessants sobre els nacionalismes en Europa. La primera es del filosof Fernando Savater. Diu que a l’ igual que Espanya fon un camp d’ experimentacio en els anys 30 a on esclatà una guerra que despres es traslladà al continent per efecte contagi, ara podria tornar a repetir-se l’ historia pero en el fenomen nacionaliste. Si Euskadi conseguix l’ independencia podria produir-se un efecte domino en Europa que afectaria a atres nacions sense estat (Escocia, Corcega...) per lo que passariem a l’ Europa de les tribus i sería la fi de l’ Unio Europea (UE). Em pareix una visio massa apocaliptica; no crec que la UE desapareguera, de fet l’ Europa dels pobles podria gojar inclus de molt mes acomodo i estabilitat que la dels estats que tenim ara.

L’ atra teoria li la he sentit varies voltes als comunistes. Aseguren que l’ auge de nacionalismes que hi ha a tota Europa no es casual; es tracta d’ un “incendi provocat”. Algu es trobaria molt interessat en que una serie de pobles s’ independisaren (Galicia, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Corcega, Gals, Escocia, Veneto, Padania, etc.) i per tant estaria fomentant estos moviments de lliberacio nacional i financiant-los des de les ombres. Tal incendi provocat sería obra d’ un piroman: Alemanya. De fet, si conseguira el desmembrament d’ Espanya, França, Italia i Gran Bretanya, Alemanya sería l’ unic estat fort de la UE i els atres estats menuts serien els satelits que orbitarien en torn a l’ astre-rei alema. A canvi, tots estos pobles conseguirien l’ independencia per fi.

La teoria es verosimil per les següents raons:

1) Alemanya es l’ unic estat dels cinc forts de la UE que no te cap problema de nacionalismes.

2) S’ ha descobert que darrere de la desintegracio de Yugoslavia, estava la ma allargada d’ Alemanya, que promogue l’ independencia d’ Eslovenia per a aumentar la seua area d’ influencia.

3) Alemanya fon el primer estat en reconeixer la sobirania dels nou-nats Eslovenia, Croacia, Macedonia, etc. i podria estar tractant de repetir la mateixa jugada en l’ Estat Espanyol.

4) Alemanya podria consolidar la seua hegemonia comercial i economica sobre la UE si no existiren grans estats que li feren front de tu a tu.

De ser cert tot aço, el valencianisme podria tindre en Alemanya una sucosa font de financiacio, un manà caigut del cel.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

105) PER A QUAN UNA BARRERA ELECTORAL DEL 0%?

PP i PSOE volen tallar-nos la llengua als valencians.

105) Llengua Valenciana Si. 13-5-2005.
PER A QUAN UNA BARRERA ELECTORAL DEL 0%?
Ferrer.

El nostre Parlament (les Corts Valencianes) no es gens plural. Mentres que en les asamblees llegislatives d’ unes atres autonomies hi ha fins a set o huit partits en representacio, aci tan sols hi ha tres. I al pas que anem, en una Entesa que recula cada volta mes i uns partits nacionalistes que no despunten, no deuriem estranyar-mos si un dia d’ estos tenim parlament bicolor. Els partits majoritaris ansien un sistema “a l’ estadounidenca” (vote democrata-vote republica) a on tan sols pugam triar o blanc o negre, sense lloc per al gris, el vert o el blau.

A tot aço contribuix l’ injusta barrera electoral del 5% (recordem que en la majoria d’ autonomies el llimit es del 3%). En frenetica insistencia el BNC reclama rebaixar la barrera al 3% alegant motius democratics. Es este un argument fariseu que unicament perseguix el fi egoiste d’ irrompre a les Corts. La filial valenciana de CIU vol conseguir mijant una reforma lo que no pot a base de vots: que el poble premie el seu catalanofascisme. El BNC nomes vol entrar i punt. Puix si realment buscara una autentica democracia propugnaria una barrera del 0%.

La barrera deuria ser del 0%, es dir, que no existira cap barrera... Es tracta simplement de que cadascu vote a qui vullga i despres passem a procedir a un repart proporcional dels escanys. Que per eixemple una formacio com Els Verts decidix presentar-se un any en solitari, els voten 30.000 valencians i els correspon un diputat? Puix un diputat. Aixo sí es una autentica democracia. Si s’ eliminaren estos obstaculs caciquils, tots els ciutadans mos beneficiariem: hi hauria molt mes a on triar. PP i PSPC sols volen perpetuar-se en el poder i res mes.

Hi ha qui objecta que aixina entrarien a les Corts partits radicals i d’ ultradreta. Potser. Pero ells tenen tant de dret de presentar-se com els demes. A mes, la barrera del 5% no es cap panacea per a detindrel’s com s’ ha vist en tota Europa. Atres diuen que el multipartidisme que produiria impediria acorts de govern estables, pero yo pense que s’ acabaria mes be en rodells de majories absolutes i caldria buscar el consens. En el fondo son excuses de mal pagador dels grups majoritaris per a no perdre l’ oligopoli del poder. Barreres a la democracia, zero!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

104) PER A QUAN UNA PAGINA-WEB DE LLITERATURA EN VALENCIÀ?

Si Ausias March alçara el cap...

104) Llengua Valenciana Si. 11-5-2005.
PER A QUAN UNA PAGINA-WEB DE LLITERATURA EN VALENCIÀ?
Ferrer.

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’ El Puig es ben depriment. La falta d’ ajudes oficials, la pesima distribucio, la falta d’ editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llavor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar textos de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’ esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp...) com a novels, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’ esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’ eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’ espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. A esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’ informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’ El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’ editors a la malla maxima mundial i encara que el format no es del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com es un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’ El Puig en estos temps foscos que s’ acosten al païs.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

103) JOSEP MARIA GUINOT, FILOLEC, ERUDIT I PATRIOTA (1907-2005).

Josep Maria Guinot (cortesia de Cardona i Vives)

103) Llengua Valenciana Si. 5-5-2005.
JOSEP MARIA GUINOT, FILOLEC, ERUDIT I PATRIOTA (1907-2005).
Ferrer.

Els ultims temps son tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste... Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema... El galardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’ una serie d’ obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio de l’ obispat Sogorp-Castello, a les comarques del Nort.

A lo llarc de la seua vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escribia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre a la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’ epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes son els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precissament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, mes afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’ una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precissament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

102) JOAN COSTA, UN DELS NOSTRES (1935-2005).

Els ultims anys de Joan Costa foren decepcionants.

102) Llengua Valenciana Si. 4-5-2005.
JOAN COSTA, UN DELS NOSTRES (1935-2005).
Ferrer.

Un accident de transit ha segat la vida de Joan Costa. Filosof, teolec, sacerdot, docent, escritor, articuliste... El jesuita fon un d’ eixos religiosos que, a diferencia de la jerarquia catolica valenciana, s’ han compromes per la llengua. Fon president de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) –hi havia atres que ho mereixien mes- i encara que tingue llums i ombres fon un home que servi al païs.

La seua obra es una de les mes interessants dels ultims temps. Destaca sas recopilacions d’ articuls de prensa com Desperta ferro! i El ferro que desperta!, les quals deurien ser d’ obligada llectura en les aules, aixina com tambe sas edicions i traduccions de classics com Jaume Roig, Isabel de Villena, Arnau de Vilanova o Sant Pere Pasqual, lo qual denota que Joan Costa fon un humaniste, un home de lletres, un enamorat del Segle d’ Or.

La seua llavor es vegue tacada al final de sa vida, al ser un dels promotors de l’ introduccio dels accents en les Normes d’ El Puig, una jugarreta que no poca gent li ha perdonat. Yo crec que s’ equivocà pero de bona fe. Pense que ficà els accents per a vore si a canvi l’ Academia de Zaplana valencianisava el seu catala. Pero no es pot fer tractes en el dimoni, puix al final sempre t’ enganya. I aixo es algo que deuria saber un religios com ell.

No vaig a ser yo qui disculpe a Costa pels seus erros ni molt menys. Joan Costa es el responsable ultim de l’ actual descredit de la RACV i de que els valencianisme es trobe fragmentat arran de la decissio de Costa de cedir als interessos espuris d’ Angel Calpe i L’ Oronella. Pero sería injust tindre en conter unicamente sa etapa mes fosca ya que si fem una valoracio global d’ ell admetrém que Joan era un dels nostres. Descanse en pau.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

101) XAVIER CASP, EL POETA (1915-2004).

Xavier Casp acabà anant-se'n de l' Academia de Zaplana (AZ).

101) Llengua Valenciana Si. 2-5-2005.
XAVIER CASP, EL POETA (1915-2004).
Ferrer.

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les mes tragiques perdudes per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians mes destacats del segle XX i juntament en l’ erudit Miquel Adlert, l’ estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’ incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’ amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’ amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’ Octubre, i... son historia viva de la poesia nacional. I es que no es per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon dega de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat mes fama d’ haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’ erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’ hivern de sa vida presidi l’ Academia de Zaplana (AZ). L’ acusaren de traidor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’ Idioma Valencià. Al cap d’ un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’ un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

100) 25 D' ABRIL: L' ENEMIC NO ES CATALUNYA.

Per qué ofrenar noves glories a qui mos nega la llengua i l' aigua?

100) Llengua Valenciana Si. 28-4-2005.
25 D’ ABRIL: L’ ENEMIC NO ES CATALUNYA.
Ferrer.

El 25 d’ Abril es conmemora la derrota en la Batalla d’ Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals... Es un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’ abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana... Pero hui es absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com es evident, ningu es responsable dels actes dels seus avantpassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. Eixemples? El president del Consell d’ Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’ incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV- ya emet la seua propaganda al païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’ Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià es un dialecte del catala (abans deia que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per ordre de Zapatero i de Mariano Rajoy- promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’ acort en fer oficial el catala en l’ Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el trasvas de l’ Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un trasvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’ Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio en quant a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- son humillacions que proceden... De Catalunya? No! D’ Espanya! No sigam ingenus... els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Son els partits espanyols (PP i PSOE) els dispostos a regalar a Valencia als catalans. La traicio, el perill, l’ amenaça, l’ ultrage... mos arriben d’ Espanya. El mal ve d’ Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’ enemic no es Catalunya. L’ enemic es Espanya, perque es la que permet que el catalanofascisme s’ estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor son els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

99) PER A QUAN UN REFERENDUM PER LA LLENGUA VALENCIANA?

Si volem salvar el Valencià cal derogar l' Academia de Zaplana.

99) Llengua Valenciana Si. 26-4-2005.
PER A QUAN UN REFERENDUM PER LA LLENGUA VALENCIANA?
Ferrer.

A mida que s’ acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. Es molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit mes d’ una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’ erro de 1995. El president d’ Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’ oportunitat d’ erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traicionar als votants. Es imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les universitats. Aixina com tambe ho es derogar l’ Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’ escola, administracio, mijos, etc.

I cal reformar l’ Estatut per a que dixe asentat i sense dubtes que el Valencià es un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’ esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho es. Cap govern futur s’ atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ ambient de cara a votar dos referendums:

1) “Accepta voste que en l’ Estatut Valencià figure que el Valencià es una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’ El Puig i que l’ ent regulador es l’ ALLV?”

2) “Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’ incloure a Valencia en son proyecte de Països Catalans i que dixe en pau al poble valencià d’ una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble que es lo que mos diu.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

98) PER A QUAN LA DEVOLUCIO DEL PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ?

La Dama d' Elig es troba seqüestada en la Meseta.

98) Llengua Valenciana Si. 26-4-2005.
PER A QUAN LA DEVOLUCIO DEL PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ?
Ferrer.

Una nacio a la que han despullat de sa cultura es com una dona que ha segut violada. I Valencia es una nacio nua, puix mos han despullat del gros del nostre patrimoni historic, artistic, archivistic, religios i cultural que de fet es troba fora de les nostres fronteres. Es per aixo que reivindique el retorn de tot el patrimoni cultural valencià (obres d’ art, documents, etc.). Igual que en Escocia es practica des de fa anys una devolucio de tipo politic (es cedix autogovern i sobirania de Londres a Edimburc) cal una devolucio cultural de l’ Estat al nostre païs.

El cas mes celebre es possiblement els dels Papers de Salamanca. A la Guerra Civil les tropes franquistes s’ hi van incautar de tot tipo de documents privats (correspondencia, archius militars, secrets masonics...) que varen ser confiscats als seus llegitims propietaris per “just dret de conquista”. Per aixo, caldria que tots eixos papers foren tornats a terres valencianes i que en esta ocasio, passaren a estar custodiats per la Generalitat. L’ unitat de l’ Archiu de Salamanca no es trenca en tant que poden quedar-se en copies de tots els originals que remeten aci.

Atre cas paregut es el de l’ Archiu de la Corona d’ Arago, en Barcelona, que conta en lligams valencians que deurien ser retornats a l’ Archiu del Regne de Valencia, especialment el Llibre de Repartiments. Aci el perill es encara major precissament per la tradicio manipuladora del catalanofascisme, que està usant estos lligams per a reescriure l’ historia. Que dir dels objectes religiosos i liturgics valencians en mans d’ esglesies catalanes. O de l’ emblematica Dama d’ Elig, que els saquejadors espanyols mos furtaren i que cal retornar a Elig.

Tambe les obres d’ artistes valencians que tenen segrestades en El Museu d’ El Prado i uns atres museus de l’ Estat deurien retornar a pinacoteques valencianes. Per no parlar del Museu Sorolla o cases-museu d’ escritors valencians que estan instalades en la Meseta. I podriem afegir els llibres de la Biblioteca Nacional... Etc., etc., etc. No entenc per qué collons deu estar tot el patrimoni cultural d’ Espanya en Madrit... Pero no diuen des de Madrit que els valencians tambe som espanyols? Llavors, si no som cap estat estranger, lo nostre que torne a casa!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

97) COLONIA AUTONOMA VALENCIANA.

Valencia està oprimida per catalanistes i espanyolistes.

97) Llengua Valenciana Si. 21-4-2005.
COLONIA AUTONOMA VALENCIANA.
Ferrer.

A proposit de que en estos dies es parla de reformar l’ Estatut i tots els grups socials i politics aprofiten per a fer sas propostes, no vullc ser yo menys que ningu. La meua proposta es que es canvie la denominacio oficial del territori, la qual passaria de Comunitat Autonoma Valenciana a Colonia Autonoma Valenciana, un nom molt mes adeqüat a la realitat social i politica del poble valencià, un nom que faria honor a lo que realment som.

I arguments a favor no em falten. Primer, el president del Consell d’ Estat, Francisco Rubio Llorente es permitix el lux de manifestar-se a favor de la Comunitat Nacional Catalana en la propia Valencia. Algo tan sols comparable a que el rei de Marroc Mohamed VI reclamara en la propia Ceuta l’ anexio de Ceuta, Melilla i les Canaries a mans del seu païs. Pero no passa res, els valencians aguantem... Que lo d’ engolir se mos dona be!

Despres mos desdejunem en que un canal catalanufo (Info TV) emetrà en Valencia. Mes tart, mos pregunten des de la Generalitat Catalana que si volem el Canal Eurorregio -la Televisio dels Països Catalans-, i encara que Paquito Camps ha dit que no, estic convençut de que en quant governe el PSPV els valencians pagarém en els nostres impostos una televisio que en el mapa de l’ orage inclou a Valencia dins de Catalunya. No passa res.

El PP, PSPV i EU volen incloure l’ Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) en l’ Estatut, lo qual significarà la mort oficial i estatutaria de la Llengua Valenciana i que els valencians parlem catala. I per a acabar, Eliseu Climent i els seus subvencionats nois provinents de Tarragona, mos visitaran com cada 25 d’ Abril. I a tot aço qué contesta el poble valencià? "Si, buana". Lo dit: volem Colonia Autonoma Valenciana ya!!!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

96) JOAN PAU II, PAPA VALENCIANISTE (1920-2005).

Joan Pau II perdonà al terroriste turc Mehmet Ali Agca.

96) Llengua Valenciana Si. 19-4-2005.
JOAN PAU II, PAPA VALENCIANISTE (1920-2005).
Ferrer.

Tots els valencians –sigam catolics o no- deuriem estar agraïts a Joan Pau II, Papa de l’ Esglesia Catolica i Cap d’ Estat del Vatica. Perque este Papa, sense ser valencià, sempre ha estat del costat del nostre poble. El Sum Pontifex visità Valencia en 1982. Centenars de mils de valencians en Senyeres acodiren a la cita. En aquella visita, el Papa fins i tot va pronunciar unes paraules en Valencià. Fon en un Valencià macarronic, es cert...

Pero en tot cas, es mes de lo que han fet mai alguns presidents de la Generalitat, com Eduardo Zaplana o José Luis Olivas. El Papa inclus aprofità per a alabar la "fermosa Llengua Valenciana". Atencio, puix no digue catalana sino Valenciana. Com tampoc digue Valenciana com a sinonim de catalana puix dificilment es pot tildar de fermosa a una llengua com la catalana, que si destaca es per ser basta, grossera i malsonant a l’ oït.

Joan Pau II tambe visità Alzira, asolada aquell any per la Pantanada de Tous, solidarisant-se aixina en el dolor d’ uns damnificats –els de la Ribera- abandonats a la seua sort pel govern sociata. I es que Karol Wojtyla fon un home que sempre ha dut a Valencia en el cor, com demostra que haja beatificat a centenars de valencians o que el primer Institut Pontifici Joan Pau II instalat fora de l’ Estat Vatica es trobe precissament en el nostre païs.

El seu ultim regal fon abogar pel PHN perque "l’ aigua es un be comu", algo que concorda en eixa caritat cristiana que obliga moralment a qui te alguna cosa a compartir eixa cosa en aquell que no la te. Gracies per tot Joan Pau. Perque sempre has demostrat amar a Valencia molt mes de lo que la ama l’ Esglesia Valenciana, a sovint cega, sorda i muda front als atacs cap a la nostra identitat. Gracies per tot, Karol. T’ has guanyat el cel.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

95) ECOLOGISTES: LA DRETA MES CONSERVADORA I ANTIPROGRESSISTA DEL MON.

Mural de la PJV en el llit del Turia.

95) Llengua Valenciana Si. 21-3-2005
ECOLOGISTES: LA DRETA MES CONSERVADORA I ANTIPROGRESSISTA DEL MON.
Ferrer.

"Un conservador es un home que creu que res deuria fer-se per primera volta".
Alfred E. Wiggam. Estadounidenc. Periodiste.

Anem a partir d’ eixa idea generalisada de que la dreta es per naturalea conservadora i reticent al canvi, que te por de que les coses alvancen, i que l’ esquerra es per naturalea progressista, moderna i que vol canviar el mon per a millorar-lo. Be, est es un simplisme tan discutible com acceptat socialment i en el que personalment no estic d’ acort, les coses no son tan facils, pero en qualsevol cas -i encara que siga per una volta- el donare per bo.

Aixina veiem que l’ esquerra ha promogut canvis positius a l’ historia com el sufragi universal masculi, el dret al vot de la dona, l’ alfabetisacio general dels chiquets, o els matrimonis civils d’ homosexuals en capacitat d’ adopcio. Per contra el conservadurisme -temeros de tot canvi- es nega per sistema a qualsevol alteracio que afecte als privilegis de l’ elit: no al sufragi universal, no a la sanitat publica, no a les parelles d’ homosexuals, etc.

Si partim de la base de que promoure canvis per a fer alvançar la societat es esquerrà i progressiste i que pretendre que el mon continúe inmutable fins al juï final es dretà i conservador, llavors l’ ecologisme es en el fondo la dreta mes conservadora i antiprogressista del mon. La cita de "Un conservador es un home que creu que res deuria fer-se per primera volta" d’ Alfred Wiggam definix a la perfeccio lo que es un ecologiste, un vert.

Fem un trasvas d’ aigua? No al trasvas d’ aigua! Fem una autovia? No a l’ autovia! Fem una carretera? No a la carretera! Fem l’ AVE? No a l’ AVE! Esta es la forma de pensar dels verts (que a mes son catalanufos). El no per norma al progrés material i economic. Si per ells fora viuriem en l’ Edat de Pedra... Inventem la roda? No a la roda! Inventem les cases? No a les cases! Ya estem be en la cova, que per algo es mes ecologica que una casa!

Es la mateixa gent que en el seu dia anava a tirar pedres al tren al vore-lo passar o que asegurava que el coche era un artefacte de Satan o que les vacunes -per artificials- havien de ser forçosament nocives per al ser huma. Tant els conservadors de dretes –que s’ oponen al progrés social i civil- com els conservadors d’ esquerres –que s’ oponen al progrés material i economic- son possiblement els dos majors lastres que pot arrossegar un païs.

No dic yo que no calga un respecte per al mig ambient; les tonellades de merda que estem llançant als rius a i l’ atmosfera mes tart o mes pronte ens han de passar factura. Cal protegir la naturalea. Pero aixo no significa fer un ecologisme tronat, irresponsable i catalanufo que s’ oponga per norma a qualsevol infraestructura. Sols quan la gent es done conte de que ecologia i economia no son incompatibles, començarem a anar pel bon cami.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

94) GORRINS.

Gorrins, menys catalanisme i mes sabo!!!

94) Llengua Valenciana Si. 20-3-2005
GORRINS.
Ferrer.

Els veus per tot arreu. Al tren, al metro, al parc... Els “gorrins” son una tribu urbana de pseudoprogres, una falsa esquerra. Sa estetica es coneguda: rastes de jamaicans, trenetes africanes, mocadors palestins i una image desarreglada, bruta, inmunda. Es vinculen al moviment okupa, neohippi, comuniste i antiglobalisador pero en el fondo son tan faches que tilden de faches a tot el qui no pense igual que ells. Els seus enemics naturals son els “calps” o neonazis en els que se solen enfrontar molt a sovint. Son tal per a qual. Ixca desaparegueren els dos.

Molts alardejen d’ ecologisme tronat i irresponsable. Per als gorrins el trasvas de l’ Ebre atenta contra el mig ambient pero la pertinaç sequera en Valencia (en la perdua de terra cultivable i l’ alvanç de la desertificacio que comporta) no es cap problema per a l’ ecologia. Repudien la globalisacio pero tots porten cares sapatilles de marca fabricades en l’ India, van a qualsevol lloc en bici entre semana i el dissapte en el Ford Focus que els ha regalat el pare. Una concentracio d’ uns pocs d’ ells supera amplament qualsevol campeonat del mon de polls.

Son tan ignorants que es fan pancatalanufos perque ho associen en ser d’ esquerres. El poble els coneix i passa de manifestar-se en sa companyia, no siga que una mani a favor d’ un mon mes just acabe convertint-se en una reivindicacio dels Païsus com sol ocorrer. La majoria presumix de sa catalanitat a pesar de que parla sempre en espanyol. Atres parlen el Valencià de sos pares pero insistixen en que es catala o fan una barreja de Valencià, catala i espanyol que posa els pels de punta... O solten tot tipo de catalanades per a aparentar ser kults.

Els gorrins valencians colaboren estretament en el mon pancatalanufo i en ETA; de fet els faciliten suport logistic als etarres per a que posen bombes en Valencia “per a llibertar els Païsus Imaginaris”, ya se sap. Lluixen simbols dels Païsus, Unio Sovietica, Euskadi i Palestina, conceptes com “higiene” o “neteja” son del tot desconeguts al seu vocabulari, li temen mes al champu que Superman a la kriptonita, fan olor a porro, a tabac i a brut, i porten una de runa i de merda damunt...! Lo millor es apartar-se d’ ells, no siga que ens peguen algo.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

93) BATMAN, SUPERHEROE VALENCIANISTE.

Superman contra Batman: la llei contra la justicia.

93) Llengua Valenciana Si. 8-3-2005.
BATMAN, SUPERHEROE VALENCIANISTE.
Ferrer.
Alla per la decada de 1940 la DC dedici crear dos heroes que des d’ un primer moment anaven a representar dos estils radicalment diferents. Superman encarna al tipic ciutada conservador del Sur d’ Estats Units, fill de grangers, que s’ ha criat en un ambient rural i 100% america i que vota pel Partit Republicà. Batman encarna al tipic ciutada progressiste del Nort d’ Estats Units, fill de professionals, criat en un ambient industrial i cosmopolita i que vota pel Partit Democrata. Superman te uns origens molt humils. Batman, de naiximent es ric.

Superman te uns poders inconmensurables que el convertixen en el ser mes poderos del planeta; es quasi un deu. Batman no te cap poder, es un home normal i corrent, mortal com qualsevol atre. Superman es el muscul. Batman es el cervell. Superman sempre obeix i fa obeir les lleis, no li importa si estes son justes o no, per ad ell la llei es la llei i cal cumplir-la. Batman seguix el dictat de la seua consciencia i obeix les lleis pero nomes si estes realment son justes. Superman està al servici del president d’ Estats Units. Batman va per lliure, al seu aire.

Ara imaginem per un moment que estos dos personages de ficcio existiren en la realitat. Imaginem a mes que no son estadounidencs sino valencians. No costa massa imaginar quin dels dos estaria al servici del poder establit i qui estaria en contra. Superman defendria l’ anexio de la Llengua Valenciana a mans del catala, la derogacio del PHN, el boicot a les infraestructures i l’ humillacio del poble valencià... Perque Superman sols es un instrument del poder per a defendre l’ oficialitat, lo politicament correcte, l’ imposicio (a hosties) de la llei.

Pero Batman sería valencianiste. I no sols perque es disfrasse de rat penat, simbol identitari valencià. Batman estaría en contra de l’ Academia de Zaplana i recolzaria la Llengua Valenciana. Perque Batman, a diferencia de Superman, sap que una llei injusta no es llei i per tant cal rebelar-se contra ella. Igual que Davit acabà vencent a Goliat, tambe el debil pero constant Batman sempre acaba derrotant al quasi invencible Superman. D’ igual manera el valencianisme acabarà aplastant al catalanofascisme en esta desigual guerra entre el be i el mal.


http://llenguavalenciana.blogspot.com/

92) FINS ALS COLLONS DEL QUIXOT.

Miguel de Cervantes admirava la Llengua Valenciana, no la catalana.

92) Llengua Valenciana Si. 7-3-2005.
FINS ALS COLLONS DEL QUIXOT.
Ferrer.

Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari d’ En Quixot de la Mancha. Sents la radio o veus la tele i tot es El Quixot cap amunt, El Quixot cap avall... Que no se m’ entenga mal. Està clar que El Quixot es una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu vertitablement titanic. I està clar que es tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i per a la gent que en general mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes es tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix... Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’ obra en l’ any del seu centenari. Fins ahi tot be. Lo que me fot es que l’ Estat Espanyol pareix que siga l’ Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en atres idiomes que no siguen l’ espanyol. En el 500 aniversari de l’ epic Tirant lo Blanch (fon en 1990) l’ Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en atres llengües de l’ Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina... Perque en cas de promocionar el Tirant de segur que dirien coses tan cientifiques com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut a Gandia i que escribia en catala, a pesar de que Joanot dixà firmat del seu propi puny: " Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (...)". O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el mon com cultura catalana o simplement no ser presentada al mon.

Tampoc el president d’ Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cevantes al que tant idolatra el qui casualment en En Quixot de la Mancha va dir del Tirant que era "el millor llibre del mon". Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors el Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui ensalçà la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una " graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable", etc.

Aixina puix, i molt al meu pesar, continuarem com estem. Continuarem en un estat en que nomes importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat o on nomes conta l’ idioma de Cervantes pero no l’ idioma de Martorell, un estat a on nomes conta El Quixot pero no el Tirant. I mentres que el Quixot s’ enfronta als molins, els valencians continuarem emfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’ amic ZP.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

91) PROTECTORAT ETARRA DE CATALUNYA.

Terra Lliure: el catalanisme i el terrorisme sempre han anat de la ma.

91) Llengua Valenciana Si. 6-5-2005.
PROTECTORAT ETARRA DE CATALUNYA.
Ferrer.

Als catalans els agrada inventar-se tituls. Tal es el cas del Principat de Catalunya, principat de fabula i contes de fades que no existix precissament per careixer de princip. Perque que yo sapia el principat es Asturies. Si ne volen un titul de ben pompos podrien aplicar-se el de Protectorat Etarra de Catalunya. I es que gracies a Josep Lluïs Carod-Rovira, ETA pot assessinar en qualsevol part del mon exceptuant en Catalunya. Que be que ha de viure un quan sap que el seu territori es troba a salvo d’ extorsions, raptes, coches bomba i tirs en la nuca!

Per contra, aci patim l’ assot terroriste de la banda assessina. Per a ETA Valencia es un objectiu preferent. Els molt canalles cada dos per tres explosionen artefactes bomba al païs, generalment contra interessos turistics en les comarques del Sur. Per sort no sol haver morts, gracies a Deu, pero no dixa de sorprendre que Carod-Rovira que diu que els valencians som catalans i Valencia una regio de Catalunya no extenga el protectorat etarra a la Catalunya Sud, es dir, a Valencia. Curios. Per a lo que volen som catalans, pero per a aço no no ho som.

I despres encara hi haura gent –benintencionada, segur- que diga que els catalans son els nostres germans. Pero no mos enganyem. Si Catalunya no exten el protectorat etarra a Valencia –a la que considera catalana- es per la mateixa rao per la que es nega a fer un trasvas de l’ Ebre als germans del Sur, o per la que boicotejen la Copa America. Per la senzilla rao que ells no mos consideren germans, sino una mera colonia. Quin germa digne de tal nom pactaria en un terroriste per a que mate al seu germa a canvi de que ad ell no li faça cap de mal?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

90) EL PLA IBARRETXE I LES MISERIES DEL PERIODISME.

Juan José Ibarretxe: "Espanyol yo? Per ahi!!!"

90) Critica Social. 2-3-2005.
EL PLA IBARRETXE I LES MISERIES DEL PERIODISME.
Ferrer.

En est articul vaig a referir-me a la manipulacio mediatica que els periodistes fan quan parlen de la proposta d’ estat lliure associat de Juan José Ibarretxe, president d’ Euskadi. No vaig a detindre’m per tant en valorar si tal proposta es convenient o no. En aixo ya caldria analisar si es una prioritat de la societat vasca o no, si acabarà en ETA o no, si es pot produir en efecte contagi en atres autonomies o no... En tot cas, soc dels qui pensa que qualsevol idea pot defendre’s en democracia sempre, aixo si, seguint les corresponents regles del joc.

1) Del pla es diu que es secesioniste, que vol balcanisar Espanya i atomisar-la en un grapat de estats menuts com de fet ya ocorregue en Yugoslavia. Pero els periodistes mentixen al dir aço. Perque un estat lliure associat no es un estat independent. Si Euskadi se constituira com estat lliure associat continuaría sent territori espanyol, i el cap d’ estat sería el Rei d’ Espanya, igual que l’ Estat Lliure Associat es territori estadounidenc. Els de Puerto Rico son tan estadounidencs com els de Ohio o Nebraska. Exactament igual passaria en el Païs Vasc.

2) Del Pla Ibarretxe es diu que es sobiraniste, independentiste pero es cosoberaniste i semiindependentiste. El pla lo que reclama es una cosobirania vasca i espanyola. I encara que reclamara nomes la sobirania vasca aixo no vol dir necessariament que estiga reivindicant l’ independencia politica d’ Euskadi. De fet, la sobirania d’ Escocia recau en el poble escoces (no en el poble britanic) i no per aixo el Regne Unit dixa d’ estar-ho. En este tipo de qüestions moltes voltes parlem mes de matissos i de les formes que d’ alterar la propia esencia en si.

3) Diuen del Pla Ibarretxe que es inconstitucional i efectivament ho es. Pero no per atentar contra l’ articul 2 de la Constitucio (en tant que un estat lliure associat no trenca l’ indisoluble unitat de la Nacio Espanyola) sino per reclamar l’ adhesio de Navarra (lo qual està prohibit per l’ articul 145.1 que en cap cas permet que dos autonomies es federen).

4) Diuen del Pla Ibarretxe que no es democratic pero la realitat es que este ha segut aprovat per majoria absoluta del parlament vasc i quan preten sometre dit pla a referendum a la societat vasca.

En resum, no cal pensar en el Pla Ibarretxe com en l’ independencia sino com un autogovern mes apli, mes be. De fet, en el Quebec s’ ha sotmes a referendum dos voltes exactament lo mateix que vol Ibarretxe: en este cas concret la possibilitat de que Quebec es constituixca com un estat lliure associat a Canada. I el govern de Canada li ho permet perque sap que en cas de que guanye el si, Quebec continuaria formant part integral de Canada. Per cert, en els dos referendums que es feren en Quebec (1980 i 1995), en les dos ocasions guanyà el no.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/