119) EL PROBLEMA NO ES EL NOM.

La societat valenciana ho te clar: el Valencià no es catala.

119) Llengua Valenciana Si. 15-7-2005.
EL PROBLEMA NO ES EL NOM.
Ferrer.

Recorde en perspicuitat que quan anava a l’ institut una cosa em cridava molt l’ atencio. I era que els mestres quan havien de parlar de la Llengua Valenciana, evitaven sempre este nom. Aixina es que li deien de mil i una formes distintes. El terme mes escoltat era “la nostra llengua”. El repetien a totes les hores. Que si “la nostra llengua” per aci, que si “la nostra llengua” per alla. I yo sempre em preguntava a mi mateix: “Si la nostra llengua es la Llengua Valenciana, ¿per qué no ho diuen obertament sense voler amagar el nom com si fora pecat?”

La denominacio de la llengua que parlen els valencians s’ havia convertit en un estigma: era una llengua sense nom. Aixina es que hui en dia encara hi ha molta gent que parla de “la llengua”. Yo em pregunte: “¿quina? ¿la rusa, la lituana?” Hi ha atres que parlen de “la llengua comuna”. I yo, que soc tot candor i ingenuitat, suponc que es referixen a l’ espanyol... Perque no sé quina atra llengua tenim en comu els valencians en atres pobles. Tot lo mon te por de dir el nom de la llengua. Es una llengua innomenable. Si la cites segur que s’ apareix Satan!

Ha hagut molts intents de colar-mos-la. Que si “cavaba”, “cavabes”, “cavabanic”... tots ells han compartit la sort de l’ esperanto. Ara volen dir-li “catala-valencià”, invent que recorda molt a l’ intent servi d’ anexionar-se la llengua croata, parle de l’ utopic idioma servo-croat. L’ Academia de Zaplana (AZ) parla de “una llengua que perteneix al mateix sistema llingüistic que la dels atres pobles de l’ antiga Corona d’ Arago”. Dit aixina, pareix que parlen del sistema occita. Pero la qüestio es mos volen clavar el catala per la força i ya no saben ni com.

Els catalanufos s’ enganyen: el conflicte llingüistic no es una qüestio de simples nomenclatures. Ells es creuen que els valencians acceptem que parlem catala pero que mos neguem a dir-li catala per raons historiques. Pero no es tracta de parlar catala i dir-li “valencià”. Es tracta de que el Valencià i el catala son dos idiomes distints (aixina ho considera el 70% de valencians segons el CIS de 2004). I es que per molt que s’ encaboten estem parlant de dos llengües i no d’ una. I aixo no ho dic yo, sino que ya ho deia Fra Antoni Canals en el segle XIV.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

118) LA VOSTRA LLENGUA.

La nostra llengua no es el catala.

118) Llengua Valenciana Si. 13-7-2005.
LA VOSTRA LLENGUA.
Ferrer.

Em sorpren que els catalanufos valencians parlen de “la nostra llengua” per a referir-se a l’ idioma que parlem els valencians, que, segons ells, es el catala. Pel que es veu, tant els catalanufos com els espanyoleros estan molt contents de que Valencia no tinga una llengua ni cultura propia. Perque aixo es lo que significa que el Valencià siga un dialecte del catala i no una llengua propia naixcuda i conreada en terres valencianes. No sé a que ve aixo de “la nostra llengua”, eufemisme per a referir-se a una llengua –el catala- que no es nostra sino d’ ells.

Seguint la tesis catalanufa si en Valencia parlem catala no hi ha per qué identificar-ho en “la nostra llengua” puix no es una llengua propiament nostra. El castellà prove de Castella i el catala dels comtats precatans / Catalunya per lo tant abdos son llengües foranees, estrangeres, cap de les dos ha naixcut propiament en Valencia, sino que foren importades com ho fon el llati en els romans o l’ arap en els al-andalusis. Si resulta que a Valencia tenim dos llengües i les dos les han portat de fora ¿com puc dir “nostra llengua” a una de les dos?

¿Per qué he de sentir com “nostra” la llengua catalana? ¿Al cap i a la fi no ve de fora igual que el castella? ¿Per qué hauria de sentir com a propia una de de les dos llengües i com estrangera i aliena una atra? Al remat, les dos venen de fora segons els catalanufos ¿no? En principi tan estrangera es l’ una com l’ atra, i per tant tan nostra pot ser una com l’ atra. Atra cosa sería que el Valencià haguera naixcut en Valencia pero com eixa tesis la rebujen visceralment els catalanufos resulta que els valencians no tenim cap llengua “nostra” propiament dita.

Yo tinc clar que el Valencià es una llengua que naixque a terres valencianes, i que es una llengua independent i distinta de la catalana. Per aixo senc el Valencià com una llengua nostra propiament dita. I els valencians no sentim com a propia una llengua estrangera –la catalana- que no es la nostra sino que es la vostra llengua, la dels catalanufos, pero que no es la dels valencians. Si el catala es un idioma de filolecs i cientifics que el parlen ells, yo preferixc la Llengua Valenciana, eixa en la que el gran Joanot Martorell asegurà escriure sa obra.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

117) MADRIT 2012.

Boicot al cava catala. Estos nadals comprem tots cava valencià.

117) Llengua Valenciana Si. 8-7-2005.
MADRIT 2012.
Ferrer.

M’ he alegrat molt de que haja perdut la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics de 2012. Ho reconec. Pero no nomes yo. Molta gent per tot arreu de l’ Estat Espanyol es troba ara d’ enhorabona. I no parle sols dels nacionalistes separatistes que tots tenim en ment. Sino tambe de gent que se sent espanyola pero que està fins als collons de tant de centralisme, de que la Meseta acapare totes les infraestructures quan es marginen a atres terres, fins als collons d’ un estat a on nomes conten madrilenys, vascs i catalans i ya no conta ningu mes.

Madrit no era una bona candidatura. Conta en greus deficiencies en quant a capacitat hotelera i de seguretat, com ha quedat pales en l’ atentat terroriste d’ ETA a poc mes d’ una semana per a l’ eleccio de la vencedora. I encara que la meua preferida era Nova York, ya que no em pareix just que urps com Paris, Londres o Moscou hagen celebrat varis Jocs Olimpics a lo llarc de l’ historia quan atres grans ciutats no els han acollit mai, no dixe de congratular-me per la derrota madrilenya. Admet que volia que vencera qualsevol ciutat excepte la de Madrit.

Despres del boicot a la Copa America de Valencia 2007, despres del menyspreu total als Jocs Mediterraneus d’ Almeria 2005, lo ultim que podria haver soportat es que els madrilenys s’ hagueren eixit en la seua. Que despres de que mos neguen l’ aigua, la llengua, les infraestructures i tot, els valencians haguerem d’ haver pagat en els nostres impostos els Jocs Olimpics d’ una ciutat que despectivament mos diu “Llevant” era massa. No m’ importaria uns Jocs per eixemple en Sevilla, pero en la Meseta... Gracies a Deu, ha segut que no!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

116) VALENCIÀ I ANDALUS: EL JOC DE LES 7 DIFERENCIES.

Valencià i catala: ¿germans besons o fill unic?

116) Llengua Valenciana Si. 6-7-2005.
VALENCIÀ I ANDALUS: EL JOC DE LES 7 DIFERENCIES.
Ferrer.

Molt a sovint, en un alarde d’ ignorancia, de manipulacio o d’ abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià es la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’ andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment es aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’ andalus son identics? Al llector li proponc un joc, els de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’ andalus i l’ espanyol son la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala son dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalucia no ha tengut mai un Segle d’ Or. Valencia va tindre el primer Sigle d’ Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. Es ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’ Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalucia no hi ha textos seculars d’ autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(...) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Mes claret aigua ¿no?

5) En Andalucia sempre s’ ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’ actualitat -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalucia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic mes que res perque els llocs geografics son els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que si?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’ andalus com idioma distint del castellà. Pero sí hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no son la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües besones que s’ entenen entre si i que oficialment son dos idiomes independents. En eixe model es en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’ andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

115) LLENGUA VALENCIANA I DIALECTE CATALA.

Endevina per qué el ruc es l' animal que representa a Catalunya.

115) Llengua Valenciana Si. 29-6-2005.
LLENGUA VALENCIANA I DIALECTE CATALA.
Ferrer.

Els catalanufos sostenen la tesis de que a partir de la reconquista en Valencia es parla el catala i que si ara el poble valencià no ho vol reconeixer es perque ha segut manipulat per la dreta espanyolera que vol dividir-mos. A continuacio ne ficaré dos cites, una d’ un autor valencià i atra d’ un catala, per a comprovar si aixo es cert o no.

1) "E com, entrels altres hystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breus stil e molt sentenciosos, sia valeri, lo qual vos, Senyor, hauets singularment per mans, qui, designants quels homens qui no son gramatichs entenguen lo dit Valeri perfectament, lo qual es peregri e poch comunicat per lo regne d’ Arago, e aço per lo estret estil que serua en sa ordinacio: per que yo, a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana".

FRA ANTONI CANALS. Valencià. Sacerdot, escritor i traductor.
FONT: Prolec de l’ obra Fets i dits memorables de Valeri Maxim. 1395.
NOTA: Secesionisme en el segle XIV? Esta es una cita de valor incalculable puix demostra que ya al segle XIV es diferenciava clarament entre Valencià i catala i que no existia consciencia de que el Valencià fora un dialecte del catala.

2) "No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provenzal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent".

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’ Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i l’ IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’ Universitat de Barcelona. President d’ honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’ Antoni Badia Margarit. 1952.

PREGUNTA: ¿Com pot ser el Valencià dialecte del catala si el Valencià es considerava idioma independent ya en el segle XIV mentres que el catala encara a principis de segle XX era un dialecte del provenzal? ¿No sera mes be que l’ independencia de la Llengua Valenciana nomes comença a qüestionar-se a partir del naiximent del nacionalisme expansioniste catala a finals de segle XIX? ¿A la llum d’ estes dos cites no resulta mes coherent pensar que una volta que els catalans decidixen a començaments de segle XX independisar el dialecte catala de la llengua provençal decidixen tambe reduir la Llengua Valenciana a mera variant dialectal del recent naixcut idioma catala per anexionar-se sa lliteratura classica del Segle d’ Or? ¿Acas te dret el catala de ser un idioma independent pero el Valencià no? ¿No sera que lo que t’ han contat en l’ escola podria ser fals?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

114) SECESSIONISTES CATALANS CONTRA L’ UNITAT DE LA LLENGUA.

Si el catala i l' occita s' entenen ¿per qué Catalunya rebuja l' unitat de la llengua?

114) Llengua Valenciana Si. 25-6-2005.
SECESSIONISTES CATALANS CONTRA L’ UNITAT DE LA LLENGUA.
Ferrer.

"No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provenzal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent".

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’ Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i l’ IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’ Universitat de Barcelona. President d’ honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’ Antoni Badia Margarit. 1952.

Que siguen precissament els catalanufos qui mos tilden de secessionistes als valencianistes resulta ben ironic. Perque el catala fon un dialecte de l’ occita fins a principis del segle XX, quan, per motius politics, els catalans decidiren secessionar-se de la llengua mare per a elevar l’ estatus del catala de dialecte a idioma. I aço no ho dic yo sino que ho diu Badia Margarit, rector de l’ Universitat de Barcelona i catala per a mes senyes. Si els catalanufos realment volen unitat de la llengua deurien predicar en l’ eixemple i acceptar que el catala es un dialecte de l’ occita. ¿Acas no s’ entenen catalans i occitans? A vore si tenen collons de dir que no entenen aço:

"L’occitan e lo catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergisson subretot pels sons i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se tròban una enorme quantitat de semblanças coma non se tròban en pas cap altres pobles. L’ afinitat culturala e lingüistica de las nacions occitanas e catalanas non ten pas cap altre parallèl semblant al mond".

¿Acas no sabeu els catalanufos que lo que es parla en Occitania s’ enten quasi a la perfeccio en el catala? ¿ O es que no sabeu que la llengua occitana –fa segles coneguda com llemosina- arribà a lo que hui es Catalunya desde el Nort durant la Reconquesta? ¿ No sabeu que la Marca Hispanica es poblà de gent de terres occitanes? ¿Cal recordar que Jaume I era el senyor de Montpellier i que lo que es parlava alli es lo mateix que es parlava als comtats precatalans? Pero si catala, Valencià, balear, aragones oriental, gasco, aranes, provenzal, llemosi, occita, auvernes, llenguadocia, etcetera, es tot la mateixa llengua ¿no? Per qué els catalans volen secessionar-se?

Si volen unitat de la llengua: unitat de la llengua occitana. Si volen unitat nacional: Països Occitans. Lo que es ridicul es dir que Valencià i catala son la mateixa llengua perque s’ entenen i son molt similars i despres dir que el catala i l’ occita son dos llengües distintes quan les dos compartixen un 90% de similituts. O es tot lo mateix o tot son llengües bessones pero independents... Ara be, si els catalans volen defendre que el catala es una llengua distinta de l’ occita, per la mateixa regla de tres valencians i balears tambe tenim dret a defendre que parlem llengües distintes del catala. Perque una atra cosa sería la llei de l’ embut. I no es gens cientific aço.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

113) LA LENGUA ESPAÑOLA EN VALENCIA.

Vicent Blasco Ibáñez, el mes gran escritor valencià del segle XX en espanyol.

113) Llengua Valenciana Si. 14-6-2005.
LA LENGUA ESPAÑOLA EN VALENCIA.
Ferrer.

Para variar, escribiré este artículo en español. Y lo hago porque el español es junto con el Valenciano, una de las dos lenguas oficiales en nuestra nación. El español es la lengua mayoritaria de los valencianos (la habla el 100% de los valencianos frente al 50% que habla Valenciano) y el idioma predominante en algunas regiones de nuestro país (especialmente en las comarcas del interior, el Sur y las cuatro grandes ciudades). La mayoría de familias valencianas cuentan con miembros hispanoparlantes y miembros valencianoparlantes. Es lo que hay.

Algunos recuerdan que el castellano fue impuesto en Valencia “por justo derecho de conquista”. Y es verdad. Pero también lo fue el latín por los romanos o el árabe por los al-andalusíes y me siento heredero de ambos. Hay quien apunta también que si un valenciano habla en español es franquista. Esto muestra bien a las claras del coeficiente intelectual de quien espeta tamaña estupidez. Para mí el español no es la lengua del enemigo, sino una de las dos lenguas nacionales del país, parte de nuestra identidad, algo que ya pertenece a nuestro ADN.

Para mí un valenciano hispanoparlante es tan valenciano como el que más. Y desde luego también puede llegar a ser tan valencianista como el que más. Yo he conocido a lo largo de mi vida a gente hispanoparlante que se ha desvivido por Valencia y la ha defendido siempre con uñas y dientes... Algo que no se puede decir de todos los valencianoparlantes. E incluso he conocido a compatriotas que sin hablar ni papa de Valenciano se consideran nacionalmente valencianos. Lo cual tampoco debiera extrañarnos: es algo usual en el País Vasco.

Si los valencianos renunciáramos al español estaríamos renunciando a una lengua internacional hablada por más de 400 millones de personas y 25 estados en el mundo, al refranero más sabio del globo, a leer a Miguel de Cervantes en su idioma, a hacer amigos en Latinoamérica via internet. Sería una auténtica catástrofe. Los valencianos tenemos la fortuna de contar con el Valenciano, que fue la primera lengua neolatina en tener un Siglo de Oro literario, y con el español, que nos puede abrir las puertas del mundo. Es un tesoro cultural doble.

Yo me siento orgulloso del Valenciano y del español. Y lejos de etnicismos excluyentes, nuestro pueblo debe velar para que ambas lenguas convivan en tolerancia y armonía. Los hispanoparlantes deben hacer un esfuerzo de integración y respeto y aprender Valenciano. Y la necesaria discriminación positiva que sin duda se merece el Valenciano no puede derivar en exclusión. El ideal que todos debemos perseguir es que algún día el 100% de los valencianos domine el Valenciano y el español a la perfección. Eso sería señal de que somos un gran país.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

112) PREJUÏNS DELS CATALANS CAP A VALENCIA.

La bona fama dels catalans es coneguda en tot arreu del mon.

112) Llengua Valenciana Si. 7-6-2005.
PREJUÏNS DELS CATALANS CAP A VALENCIA.
Ferrer.

Lo bo de ficar el correu-e a disposicio dels llectors es que m’ escriuen i opinen sobre els meus articuls. Un dels llectors, un chic molt educat de Girona, em mostra que els catalans tenen prejuïns cap a Valencia. I si destaque estos prejuïns es mes que res perque pense que son estrapolables a molts catalans, no sols a aquell chic.

PER QUÉ MOS ODIEN?
Hi ha molts catalans que no entenen el sentiment d’ odi que hi ha en Valencia cap a Catalunya. Diuen que no mos han fet res per a que els odiem. A mi em recorda molt a eixa actitut de molts estadounidencs que en tota perplexitat es pregunten a si mateixos per qué hi ha tant d’ antiamericanisme al mon. “¿Per qué mos odien en Iraq? Pero si hem anat a lliberar-los! I com mos ho paguen? Intentant assessinar-mos, no entenc per qué eixe odi!”. No parlem d’ odi irracional sino de que tant Estats Units com Catalunya son pobles imperialistes que volen quedar-se en lo que no es seu. Per aço Catalunya es odiada pels pobles veïns i Estats Units per tot lo mon.

ENVEJA DE CATALUNYA.
Atres diuen que en Valencia hi ha tant d’ anticatalanisme perque els valencians tenim enveja de Catalunya. Yo pense que el valencià es un poble que no destaca per ser envejos pero ficats a ser-ho dic yo que sería mes llogic tindre zels d’ Estats Units, Alemanya, Italia o Japo abans que de Catalunya. ¿O es que Catalunya es ara un païs tan important a nivell mundial com per a que tots li tingam enveja? Els catalans no tenen la renda per capita de Luxemburc, ni la democracia directa de Suïssa, ni el petroleu de Veneçuela, ni el tamany de Canada, ni la tecnologia punta de Japo... En tots els respectes... No es pot tindre enveja d’ un païs que no destaca en res.

VALENCIA, POBLE FACHA.
Als valencians se mos considera un poble facha, carca, pepero, de l’ Opus, folkloric, envejos, acomplexat, oixos, espanyolero, botifler i un llarc etcetera. Lo que em pregunte es... Si tant d’ oix fem per qué insistixen, erre que erre, en federar-se en mosatros? No ho entenc. Perque si a mi no em cau be el meu veï no li proponc que se’n vinga a viure al meu pis. Lo ben cert es que darrere de la suposta germanor de valencians i catalans sols hi ha una intencio d’ expansionisme colonialista, un proyecte -el de la Gran Catalunya- que recorda massa al de la Gran Servia de Slobodan Milosevic o a la Gran Alemanya d’ Adolf Hitler. I com diu el lema: nazis no!

Per lo tant, amics catalans, ni odis oligofrenics ni rancies envejes ni ultradretes neofraquistes. Tot aixo es el fruit dels prejuïns. Els valencians lo unic que volem es viure tranquilament, sense ingerencies de fora, sense Eurorregions, ni Comunitats Nacionals Catalanes, ni Països Catalans. Nomes volem que mos dixeu viure en pau.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

111) ESTATUT D' AUTONOMIA, CARTA COLONIAL.

Joan Imbecil Pla i Paquito Camps, units contra el poble valencià.

111) Llengua Valenciana Si. 31-5-2005.
ESTATUT D’ AUTONOMIA, CARTA COLONIAL.
Ferrer.

Ya n’ hi ha Estatut. Un Estatut fet des de Madrit a esquenes dels valencians. Un Estatut de minims que mos ha usat als valencians com a cobayes per a detindre les aspiracions autonomistes de les atres comunitats. Com ha dit Felip Puig, portaveu de Convergencia i Unio (CIU): “Es un intent d’ actualisar el cafe per a tots i damunt esta volta descafeinat”. Un Estatut que es una burla per als valencians, que s’ ha fet de pressa i corrent com en 1982.

Entre lo positiu destaca la consideracio de nacionalitat historica, la recuperacio del dret foral aixina com la capacitat de dissoldre les Corts anticipadament. Uns exits que podrien ser considerats com a tals en 1982, no hui. La famosa “clausula magica” que es trague de la manega Paquito Camps tan sols evidencia l’ incapacitat dels politics valencians per a obtindre una competencia si esta no ha segut obtinguda primer per catalans o vascs.

Entre lo negatiu es mante la barrera del 5%, no s’ asegura la financiacio, no hi ha Agencia Tributaria propia, ni un Tribunal Suprem Valencià i s’ ha perdut una oportunitat historica per a reivindicar l’ independencia de l’ Idioma Valencià, una fiscalitat foral com la d’ Euskadi o Navarra, o l’ eliminacio de les provincies per a que estes siguen sustituides per comarques, lo qual honraria a la nostra historia i aportaria vertebracio nacional al païs.

Pero lo pijor es que des de la Generalitat Catalano-Valenciana s’ han fet tots els esforços per a incloure l’ Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) en l’ Estatut, els membres de la qual seran triats per acort de 2/3 de les Corts. Parlant en cristia: PP i PSPV han oficialisat el catala via estatutaria. Aixo si, politics i prensa s’ ha cuidat molt de silenciar este detall; no siga cosa que el poble valencià s’ encabrone i no mos vote mes.

Yo, en lo personal, eixercire eixe dret natural inherent a tots els seres humans que es l’ objeccio de conciencia i la desobediencia civil. Entenc que un Estatut que fa oficial el catala en Valencia quan el 70% dels valencians diu que el Valencià i el catala son dos llengües distintes (CIS de 2004) es una traicio al poble. Una llei injusta no es llei, i per tant no cal obeir-la. Ad este nou Estatut li donare un bon us en una nit de diarrea per a ya sabeu qué.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

110) PARLAR EN VALENCIÀ ES PARLAR EN CRISTIA!!!

No a un espanyolisme mal entes.

110) Llengua Valenciana Si. 20-5-2005.
PARLAR EN VALENCIÀ ES PARLAR EN CRISTIA!!!
Ferrer.

El despreci dels hispanoparlants cap a la llengua d’ Ausias March no coneix llimits. Primer, mos trobem en el cas de Xativa, a on la policia demana a un menor d’ edat que s’ identifique. Este ho fa en Valencià. La policia li diu que “parle en cristia”. El chicon torna a identificar-se en Valencià, puix sa documentacio està en eixe idioma i la policia se l’ emporta detingut a comisaria. Detingut per fer us d’ un dret amparat per l’ Estatut i la llei.

Poc despres, el cas de Gandia. A un veï de Tavernes de la Valldigna li furten la cartera en Barcelona. Com que ha perdut la documentacio acodix a la comisaria de policia de Gandia –ciutat en que treballa- per a preguntar els requisits per a expedir un nou DNI. Al sentir-lo parlar en Valencià, la policia li contesta: “En castellà”. Cap dels policies volia parlar el Valencià. Al final li diuen que no l’ atenen si no parla espanyol i ell endafat se’n va.

Mes tart toca Vilarreal. Un regidor d’ eixa ciutat vol denunciar en la comisaria que el seu fill ha segut apalisat per un grup de neonazis pero no li dixen presentar la denuncia en Valencià. “Si voste vol que li atenga deura parlar en castellà. En Valencià no li entenc” -diuen-. Fa nomes uns dies, el contertuli Juan Adriansens en un programa de la TVV de la qual cobra li contestà a un atre contertuli: “A mi em parles en cristia!”. En el sigle XXI.

Com a colofo final, la Policia Estatal Espanyola –si, novament ella- dete, i colpeja en les porres a un ciutada, Toni Siles, tan sols per fer us del seu dret a la llibertat d’ expressio durant la manifestacio del 25 d’ Abril. Com que portava una Real Senyera “incitava a la violencia” segons la policia. Novament la policia del costat dels catalanufos, els que donen vives a ETA i Terra Lliure. Els ho recordarem quan ETA torne a assassinar-los.

I tot aço quan encara tenim recent en la memoria el cas de Tony Cabban, regidor de l’ ajuntament de Xabia que va dir en el periodic The New Entertainer que “encara que l’ enten, per principis no contesta cap pregunta feta en Valencià als plens”. O el cas d’ eixa parella de valencians als que li negaren el dret d’ adoptar chiquets tan sols perque nomes sabien parlar en Valencià. Quan si es una parella que nomes sap parlar castellà no passa res.

Nomes volia dir-los a estos maleducats tres coses. 1) El Valencià es un idioma tan cristià com l’ espanyol puix Valencia no es territori musulma. 2) Si tingueren un minim de cultura, respectarien una llengua –el Valencià- que tingue un Segle d’ Or lliterari abans que l’ espanyol. 3) Si tingueren un minim de decencia es molestarien en deprendre a parlar en Valencià en agraïment a la terra que els donà treball quan eren uns meseters morts de fam.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/