311) 300 ANYS D'HUMILLACIONS.

210) Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.
300 ANYS D’HUMILLACIONS.
Ferrer.

El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi del fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo es comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no es cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres estats sobirans en un sol cap d’ estat.

Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia son tres estats independents pero en un sol cap d’estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs es tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no es la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia...) passà a ser un sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.

Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia es esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (es dir, el català).

Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina mes gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anirà a pijor fins al dia en que els valencians decidam deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per que eixe dia ya no siga massa tart.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

310) ESPANYA CONTRA ESPANYA.

Socialistes i catalanistes, enemics de Valencia.

209) Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2007.
ESPANYA CONTRA ESPANYA.
Ferrer.

No es normal que un estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells estats que han passat per ahi sempre han acabat reventant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions son continues, aço s’ ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no es suficient, faltava la guerra de l’ aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fora de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avasallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’ Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en mes de 25 anys de regnat del Borbo. Es la demencia. Es l’ Espanya roja contra l’ Espanya facha. L’ Espanya centralista contra l’ Espanya separatista. L’ Espanya humida contra l’ Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço es el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’ estat per a alleugerar la tensio o asistir a la desaparicio de l’ Estat Espanyol. El que aposten per al primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un estat federal, que Euskadi puga ser un estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies mes conservadores o mes progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’ estabilitat interna d’ Espanya. De fet, estes propostes son una realitat al païs mes unit del mon. Estats Units es un estat federal (i no per aixo dixen d’ estar units), té un estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que es per a lo deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als estats mes conservadors encara apliquen la pena capital en els mes progressistes es llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units dixen de ser el païs mes unit del mon.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’ espantall de l’ unitat d’ Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les set plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’ Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Si, buana” son els autentics trencaespanyes. Espanya te dos models distints a seguir: la descentralisacio d’ Estats Units o... el centralisme de Yugoslavia, clar.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

309) EL FANTASMA DE LES DESLOCALISACIONS.

Eduardo Zaplana perjudica l'economia valenciana.

208) Llengua Valenciana Blogspot. 1-4-2007.
EL FANTASMA DE LES DESLOCALISACIONS.
Ferrer.

Hi ha una preocupacio creixent en Valencia pel fantasma de les deslocalisacions. El tema, encara que greu, tampoc deu llevar-nos la son. Es tracta d’ un proces de seleccio natural: les empreses que es relocalisen son les mes obsoletes, les antiquades, les que ya no poden competir. Es el cas per eixemple de l’ industria clasica (automovils, maquinaria pesada, astillers...) molt forta en el segle XIX i XX i tan desfasada hui que no tindra mes remei que ubicar-se en el Tercer Mon. Per contra, l’ industria moderna (informatica, internet, telefons movils i telecomunicacions...) radica en les nacions industrials del Primer Mon, entre les quals figura el nostre païs.

Que hi haja negocis que desapareguen o se’n vagen no es problema mentres es creen mes empreses de les que tanquen. L’ eixemple perfecte es el del sector dels capells. Fa decades tots els homens portaven capell. D’ una generacio a l’ atra, dixà d’ estar de moda i les fabriques de capells anaren a la quebra. Ni pujà el paro ni fon cap desastre per a l’ economia, ya que tota la gent que treballava en eixe sector s’ incorporà a un atre distint. Aixina de facil. Es tracta d’ un proces de seleccio natural. Si tanquen uns negocis, sorgixen uns atres nous. Si les empreses mes obsoletes es deslocalisen, apareixen atres industries mes punteres, que sense dubte invertiran aci.

Sempre ixen nous negocis que compensen els que van quedant-se pel cami. I ficare tres eixemples nacionals. 1) Fa 15 anys quasi ningu tenía ordenador. Abans de vendre-la, la valenciana Jump fon l’ empresa informatica llider a nivell d’ Estat. 2) Fa 10 anys ningu sabia qué era internet i hui la valenciana Ono es l’ empresa llider del sector a l’ Estat. 3) Fa uns anys, les comarques d’ Utiel i Requena eren ermes i esterils i no hi havia treball. Han passat de ser un llastre a convertir-se en unes de les mes dinamiques a l’ invertir en turisme rural i en uns vins que estan considerats com uns dels millors del mon. Aixina prospera l’ economia; creant uns negocis nous.

Alguns s’ alarmen perque els sectors del joguet, textil, calcer o moble se’n vagen a India o China. Pero estos sectors es poden adaptar per eixemple encarregant-se en Valencia del disseny, distribucio i publicitacio (alt valor afegit) i dixant la confeccio a la ma d’ obra barata d’ Asia. O s’ alarmen perque la produccio citricola puga tindre els dies contats. Pero no es donen conter de que si les taronges i els arrossos ya no son rendibles es poden cultivar atres coses, com ara vinyes o inclus plantacions de canem, el dia que la marihuana siga llegal. Mos podem adaptar a les noves cincunstancies i prosperar. De veritat, les deslocalisacions no son la fi del mon.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/