3) LA PASSIO DE CRIST.
El revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui. 3) El Palleter. 23-4-2004.
LA PASSIO DE CRIST.
Ferrer.
La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ ultracatolic director de cine Mel Gibson, es un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa mes de dotze anys i es una aposta personal arriscada puix l’ ha produit en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que te subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’ haver fet un film antisemita (aixo es com dir que La llista de Schindler es una pelicula antialemana) i violent (mes que violent es realiste, lo irreal es eixe Jesus galà d’ ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).
Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’ Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’ arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’ humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme es anacronic, obsolet. Res mes llunt de la realitat; quan veus l’ odi del terrorisme islamic i etarra, el d’ Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’ opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’ opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.
El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’ una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fora, que Valencia deu ser l’ apendix de Catalunya o el d’ Espanya perque som incapaços de fer res de bo per nosatres mateixos. Yo no estic d’ acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui mes que mai recobrem la fe en el poble valencià que es el nostre i en Deu.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
LA PASSIO DE CRIST.
Ferrer.
La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ ultracatolic director de cine Mel Gibson, es un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa mes de dotze anys i es una aposta personal arriscada puix l’ ha produit en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que te subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’ haver fet un film antisemita (aixo es com dir que La llista de Schindler es una pelicula antialemana) i violent (mes que violent es realiste, lo irreal es eixe Jesus galà d’ ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).
Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’ Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’ arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’ humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme es anacronic, obsolet. Res mes llunt de la realitat; quan veus l’ odi del terrorisme islamic i etarra, el d’ Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’ opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’ opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.
El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’ una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fora, que Valencia deu ser l’ apendix de Catalunya o el d’ Espanya perque som incapaços de fer res de bo per nosatres mateixos. Yo no estic d’ acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui mes que mai recobrem la fe en el poble valencià que es el nostre i en Deu.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 4:26 p. m.
<< Home