233) EL MAQUIAVELISME FRET I CALCULADOR DE CONVENIENCIA I UNIO.
178) Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.
EL MAQUIAVELISME FRET I CALCULADOR DE CONVENIENCIA I UNIO.
Ferrer.
De tots els partits, el mes maquiavelic es Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ ideologia i segons quina siga l’ oferta mes sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela es la pela), o per a colonisar autonomies a on no te cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’ interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.
La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP català pujara com la bromera en Catalunya i que començara a futar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’ Estat una de les exigencies del nano de les rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El sustitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’ afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.
La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, d’ ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una mes que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’ Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.
La tercera es mes recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’ hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. Com li ho ha recompensat ZP? Puix l’ ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El sustitut serà José Montilla, un charnego naixcut a Cordoba que dificilment pot ser president, si tenim en conter que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda maniatat i mort.
A la llum de tot aço em pregunte... Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio... ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’ esquerres qui governara Valencia l’ any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU es un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.
http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/
EL MAQUIAVELISME FRET I CALCULADOR DE CONVENIENCIA I UNIO.
Ferrer.
De tots els partits, el mes maquiavelic es Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ ideologia i segons quina siga l’ oferta mes sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela es la pela), o per a colonisar autonomies a on no te cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’ interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.
La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP català pujara com la bromera en Catalunya i que començara a futar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’ Estat una de les exigencies del nano de les rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El sustitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’ afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.
La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, d’ ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una mes que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’ Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.
La tercera es mes recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’ hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. Com li ho ha recompensat ZP? Puix l’ ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El sustitut serà José Montilla, un charnego naixcut a Cordoba que dificilment pot ser president, si tenim en conter que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda maniatat i mort.
A la llum de tot aço em pregunte... Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio... ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’ esquerres qui governara Valencia l’ any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU es un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.
http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/
<< Home