244) LA SELECCIÓ JUGÀ EL SEU PRIMER PARTIT EN 1928 CONTRA ANDALUSIA.

Banderi de la Seleccio Valenciana de 1928.

LA SELECCIÓ JUGÀ EL SEU PRIMER PARTIT EN 1928 CONTRA ANDALUSIA.

Abans de la II República Espanyola, en la dictadura de Primo de Rivera, la Selecció Valenciana de Futbol va disputar un partit.

Esta notícia ha eixit a la llum gràcies a Vicent Trescoli, qui tras visitar www.selecciovalenciana.com , web no oficial sobre la selecció, i llegir l'història, va comprobar que esta era errònea. El motiu no era un atre que la data del primer partit (segons dita web era el 5 de juliol de 1936, en Utiel, contra el C.D. Utiel), ya que ell tenia en les seues mans l'evidència.

Esta evidència consistia en un banderí que la Selecció Valenciana va entregar a l'Andalusa en un partit en Màlaga, el 8 de giner de 1928.

Ficat el fet en coneiximent del webmàster de www.selecciovalenciana.com i de l'historiador Antoni Atienza, ràpidament botà l'interrogant ¿Hi haurien antecedents de una Selecció Valenciana abans dels anys 30?.

Les hemeroteques s'encarregaren de corroborar-ho, segons en "El Mercantil Valenciano", del dia 9-1-1928, pàgina "Vida Deportiva" (traducció):

"El 8 de giner de 1928, es feu un partit en Màlaga, entre les Seleccions Valenciana i Andalusa. El partit, que guanyaren els andalussos per 4 a 1, fon cordial i sense incidents. Encara que els valencians s´alvançaren en el marcador, gol d´Amorós; pero en la segona part, els andalussos empataren per penalty, marcant seguidament tres gols més. Entre les causes de la derrota, se senyalaren les dimensions chicotetes del camp del Màlaga, les quals marejaren als jugadors valencians.
L´alineació valenciana fon : Palau (Gimnàstic), Saura (Castelló), Vidal (Castelló), Archilés (Castelló), Molina (Valéncia), Justo (Gimnàstic), Mario (Llevant), Ramonzuelo (Llevant), Rubio (Llevant), Amorós (Valéncia), i Orriols (Llevant).
L´andalusa, fon: Jesús (Betis), Sedaño (Sevilla), Gamero (Malagueño), Vides (Málaga), Casado (Málaga), Luna (Málaga), Maceiza (Malagueño), Tassani (Malagueño), Anés (Balompédica), Corsi (Málaga), i Fuentes (Malagueño).
Els valencians foren vitorejats pel públic, puix encara que pergueren, feren un magnífic joc. Després, feren una desfilada pels carrers, i la gent donava vixques a Valéncia, contestats pels valencians en vixques a Málaga."

Tot en molt bon ambient per lo que contava la notícia. També queda clar que era una selecció de tota Valéncia i no a soles del Cap i Casal ni de la seua província.

Pareix ser que açó de la selecció te més dies de lo que pareixia. Est és el partit més antic que es coneix fins al moment de la Selecció Valenciana, i ha eixit gràcies ad un testic mut d'aquell encontre, el banderí comprat per Vicent en el mercadet de Xaló (La Marina Alta) fa uns anys.

Té una forma triangular, i unes mides de 56 cm. de llarc per 36 cm d'ample. Pero lo realment interessant és que en la franja blava apareix l'escut de la Generalitat, ya que segons Atienza:

"En 1923, a rant de la Dictadura de Primo de Rivera, foren prohibides les "banderes regionals" en Espanya i la seua exhibició, fins a 1930. Inclús, en el cas valencià, fon interrompuda la festa del 9 d´Octubre. No obstant, els valencians seguiren lluitant per mostrar la Senyera quantes vegades poguera ser, i fon precissament en eixos anys quan es feu la reproducció de la Real Senyera que actualment se trau en la festa del 9 d´Octubre, sent inaugurada en una celebracio en la qual, el Governador militar llevà la paraula al president de Lo Rat Penat perque estava expressant-se en valencià.
La Senyera, per tant, era cosa mostrada baix el paraigües de les autoritats.
Per aixo, l´aparició d´eixe modest banderí deportiu, és tan important:
demostra, per un costat, que en 1928 la Senyera era una bandera de tots els valencians, no a soles de la ciutat, puix l´escut és inconfundible; per atre, que molta gent se la jugava, portant i lluint la Senyera en events de tot tipo, burlant-se aixina de les autoritats de la Dictadura; també és possible que eixe acte, celebrat en el banderí, estiguera organisat per la Diputació de Valéncia, i per tant, una autoritat... siga com siga, demostra que la Senyera estava viva a pesar de la persecució de Primo de Rivera. "

Tot el banderí està envoltat per flocs de ferro i l'home que li la vengué a Vicent Trescoli, li digué que l'havia comprat en un atre mercadet de Sevilla.

Nota: El Webmàster

FONT: http://usuarios.lycos.es/selecciovalenciana/modules.php?name=News&file=article&sid=20