79) PER A QUAN UNA POLITICA FISCAL INTELIGENT?
El comunisme ha demostrat ser una lacra per a l' economia. 79) Critica Social. 20-1-2005.
PER A QUAN UNA POLITICA FISCAL INTELIGENT?
Ferrer.
A l’ hora d’ establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’ impostos a canvi d’ un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’ hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys impostos; aixo dinamisa l’ economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’ hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, es clar.
Est es el model que usa l’ estat de Utah per a competir en California i Nova York, els mes rics d’ Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’ Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’ exit s’ ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’ universitat qui de veritat te bones notes i l’ aposta per la diversificacio front a la ma d’ obra barata del Tercer Mon. La politica fiscal d’ Irlanda i Utah es la que mos cal aci.
D’ atra banda des d’ Espanya s’ expolia a Valencia, els nostres impostos servixen per a fer infraestructures en atres llocs, lentificant el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguretat o Educacio. I lo pijor es que se’ns mentix dient que es per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat es que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patis. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’ expoli i que dixen d’ exprimir-nos.
En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i on el 100% dels diners dels nostres impostos es queden dins del païs, com es preten a Quebec. Si els diners son nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’ Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes com per eixemple la defensa en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
PER A QUAN UNA POLITICA FISCAL INTELIGENT?
Ferrer.
A l’ hora d’ establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’ impostos a canvi d’ un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’ hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys impostos; aixo dinamisa l’ economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’ hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, es clar.
Est es el model que usa l’ estat de Utah per a competir en California i Nova York, els mes rics d’ Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’ Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’ exit s’ ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’ universitat qui de veritat te bones notes i l’ aposta per la diversificacio front a la ma d’ obra barata del Tercer Mon. La politica fiscal d’ Irlanda i Utah es la que mos cal aci.
D’ atra banda des d’ Espanya s’ expolia a Valencia, els nostres impostos servixen per a fer infraestructures en atres llocs, lentificant el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguretat o Educacio. I lo pijor es que se’ns mentix dient que es per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat es que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patis. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’ expoli i que dixen d’ exprimir-nos.
En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i on el 100% dels diners dels nostres impostos es queden dins del païs, com es preten a Quebec. Si els diners son nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’ Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes com per eixemple la defensa en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 3:19 p. m.
<< Home