152) FALS CONSENS EN EL VALENCIANISME CULTURAL.

Angel Calpe escarbant entre les estanteries de la AVLLC.

FALS CONSENS EN EL VALENCIANISME CULTURAL.

Angel Calpe, RACV.

La publicacio de la noticia que la RACV ha decidit no modificar la seua accentuacio grafica, m’obliga a fer publics alguns aclariments convençut de que qui calla otorga i que ha aplegat el moment de fer constar algunes consideracions en negre sobre blanc.

En primer lloc, cal dir que la RACV continúa en el seu paper normatiu de la llengua valenciana a pesar de la creacio de l’AVL. I continuarà en eixe dificil rol en tant no es donen dos circumstancies de minims: que pugam escriure en valencià de manera “llegal”; i que aixo es plasme en el model d’us promogut per l’AVL. Mentres aço no ocorrega, la RACV te la responsabilitat historica de seguir orientant als valencians a l’hora d’escriure en la seua llengua, encara que siga a nivell particular o extraoficial.

En segon lloc, cal explicar perqué plantegem en la RACV canviar l’accentuacio grafica de la nostra proposta normativa. La primera versio normativa sobre l’accentuacio grafica redactada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV (“Seccio” d’ara en avant) estava tecnicament mal feta i l’hagueren de rectificar dos anys despres (1981). La reforma caigue en l’atre extrem i deixà unicament els accents grafics necessaris per a diferenciar paraules homografes (p.e. llegitima, llegitíma, llegitimà). Molt modern i simplificador, pero poc practic en alguns casos, com quan es tracten llinages, toponims, paraules classiques o infrequents, s’ensenya a no valenciaparlants, s’introduïxen neologismes, etc. Els seus defensors estan ben pagats perque, aixo si, som modernissims. Pero no conten que, a diferencia dels italians, no tenim un estat (ni una Generalitat) darrere que nos recolze i, a mes, estem en competencia directa en dos sistemes que, veges tu, encara que no son tan moderns perque accentuen, son omnipresents en la nostra societat. Al remat, es una qüestio de guanyar usuaris, i tots sabem lo que ha costat incorporar-ne de nous a les Normes del Puig per la conya dels accents. Per desgracia, els mateixos que s’equivocaren la primera vegada no volen tornar a rectificar en lo que sería un reconeiximent del seu erro inicial (es dir, el segon). Es pot discrepar sobre l’oportunitat de fer ara l’homologacio de l’accentuacio grafica valenciana en els sistemes equivalents de les atres llengües romaniques peninsulars, o de la manera concreta de fer-ho (cóm i qué accentuar), pero no sobre la necessitat de fer-ho. Aixina ho va considerar una ampla majoria del membres de la Seccio, a sugerencia d’importants sectors dels seguidors de les Normes del Puig, abans que algu dels qui discrepaven començara a enverinar l’ambient i conseguira paralisar els treballs de la Seccio. Practicament una reunio semanal des del 10 d’octubre, diversos documents, propostes, contrapropostes, votacions... tot aixo nomes ha servit per a fer temps i esperar una absencia programada i coneguda de Voro López, un dels promotors de la reforma, per a montar un esperpent i forçar un colp de ma tractant d’“ocupar” el carrer en quinze persones. Parla el chiquet en la veu de l’inocencia, i diu lo que els conspiradors pensen pero no s’atrevixen a explicitar: a) que tots els que volem millorar la normativa en realitat estem venuts al PP (nos sobornen tots el mesos en un sobre farcidet d’euros catalans, d’eixos que duen barretines en conte de ponts). b) que lo que volem es acostar-nos a l’AVL per a fer merits (¡?) i conseguir que no se donen conte de que escrivim en les Normes del Puig per a que aixina nos donen (millonaries) subvencions (d’euros catalans del PP de Madrid-Valencia). ¿S’imaginen l’escena?: en la Conselleria que corresponga, dos funcionaris/es fullejant un text i dient:

—“¿Tu estàs segur/a de que ‘El yayo chocà contra el camió’ està ben escrit?”

—“Que si, chic/a que si, ¿no veus que ‘camió’ porta accent? Que son dels bons que acabem de comprar/sobornar, vinga, dona’ls (tambe) la subvencio (millonaria i, a ser possible, en euros catalans dels que duen barretina i tot).”

Hauriem de recordar-los que per a rebre subvencions cal seguir la normativa de l'AVL integrament, no segons li plaga a qui escriu, agarrant aço i deixant allo. ¿Que no coneixen la llei? ¿Es que no lligen la prensa? ¡Ai, Senyor, tanta lluentor intelectual per a acabar aixina!

La cosa no passaria de ser una gracieta de no ser per la gravetat de les conseqüencies. Per conseguir tombar un proces que no li agradava, almanco u dels membres de la Seccio no ha tingut empaig en mentir i desinformar al personal, conseguint que ixquen al carrer quatre exaltats en un estat de semihisteria colectiva. ¿Qué vol, tornar als ’80 i que les deliberacions de la RACV les determinen els bramits del carrer i no els raonaments? Un pocs colectius i alguns usuaris partidaris de les Normes del Puig s’han escandalisat. En rao, si haguera segut cert lo que se’ls ha dit malintencionadament. Lo que no se’ls ha explicat es que detindre la reforma per a fer ara l’enquesta a totes les associacions per tal de decidir despres si se tira avant el tema dels accents (que es lo que es decidi “consensuadament” en la Seccio), en la practica supon paralisar indefinidament el desenroll de l’esperat corrector ortografic informatic (que no se fa en dos dies), supon frenar la reedicio actualisada del diccionari de la RACV i supon retardar la publicacio en Internet del diccionari bilingüe valencià-castella, per no parlar del mal intrinsec que s’ha causat a la Seccio ¿Qui ix beneficiat en aço? ¿Qui ha manifestat tindre tant d’interes en que no es faça res abans de les eleccions autonomiques? ¡Beneits! El canyaret que ha montat esta exigua minoria nomes beneficia a un PP que te interes en donar una falsa image radicalisada i marginal del valencianisme, que a hores d’ara ya causa rebuig en la gran majoria de la societat valenciana quan el valencianisme politic representat per UV sempre havia segut, al manco, segon en intencio o simpatia de vot. En mal amo i pijors consellers, mal s’aplegarà al 5%.

Com en tota discusio, sempre cal assumir la propia responsabilitat i ara em toca entonar el mea culpa. En efecte, he donat motius sobrats per a convertir-me en sospitos de voler vendre’m al PP i a acostar-me a la malefica AVL. Ho reconec. M’acuse d’haver-me atrevit a dir en public i per escrit, en la revista Lletraferit, que l’AVL es l’entitat oficial i llegalment reconeguda per a normativisar el valencià. Ho sent, vaig llegir la llei i no pugui evitar enterar-me. Es mes, em vaig atrevir a insinuar que alguna cosa positiva hi hauria en el fet de que s’acceptaren oficialment formes fins ara rebujades com “este”, els incoatius en “‑ix”, etc. ¡Que has dit, herege! L’ombra de l’Inquisicio planejava sobre mi i els que pensen com yo, i nosatres sense saber-ho. I ara pareix ser que hem creuat el Rubico. Quan un membre de la Seccio agitava indignat el nou acort de l’AVL sobre el material curricular escolar afirmant que allo era la mort de la llengua valenciana, se m’ocorregue dir que no ho entenia, que sempre haviem lluitat perque en les escoles s’ensenyara una llengua mes acostada a la realitat llingüistica valenciana i que no comprenia perqué era tan roïn que s’escomençara a fer, encara que fora parcialment. No aplegui a expressar-li la meua sorpresa perque s’oponguera a l’acort i coincidira en la postura d’ACPV, d’EU, dels quatre membres mes catalanistes de l’AVL (que votaren en contra), etc. No sé que m’haguera pogut sentir, no ho sé. Per un moment allo va ser com estar mirant un telediari, quan t’assalta el dubte de si Sharon i la Yihad son realment enemics o si treballen en el mateix bando. El cas es que no sé de que m’estranye. En l’any que duc en la Seccio, a cert membre nomes li conec una iniciativa o proposta: l’expulsio d’Artur Ahuir de la mateixa per l’“execrable” crim d’haver entrat com a academic en l’AVL. La llegitíma, diu. I pense yo, “¿No sera que la llegitimitat li l’han donada l’ampla majoria de parlamentaris de les Corts Valencianes que aprovà l’institucio i, posteriorment, als academics?” Sense atrevir-me a dir-ho en veu alta, clar, per si un cas em cau algun calbot de raspallo.

Durant tota ma vida en el valencianisme, i son un fum d’anys, sempre he intentat ser conciliador, fer valencianisme constructiu i no ficar-me en polemiques innecessaries. Pero vist el panorama actual i les noticies publicades pels diaris Levante-EMV i Diario de Valencia (12/12/02) parlant del consens a l’hora de rebujar l’accentuacio grafica, i de que aço s’haja barrejat en les eleccions autonomiques em plantegi que em quedaven dos opcions: callar i engolir, com sempre, seguint eixa maxima que els draps bruts s’han de llavar en casa i que sempre acaba beneficiant als manipuladors i als deshonests; o dir “Ya n’hi ha prou” i desemmaixquerar-los publicament. Cal dir “Ya n’hi ha prou” i llevar-los la caraceta. Aquells que estem farts d’otorgar callant i tapar les miseries i frustracions d’uns mediocres que no volen que la nostra llengua i la nostra cultura valencianes tinguen un futur, ho hem de cridar ben fort. No podem consentir que nos tornen a utilisar ni li podem admetre a ningu que pretenga sagellar-nos el front en un vist i plau d’ortodoxia valencianista. Els haurem d’explicar que entre consens i coaccio hi ha mes diferencies que cinc lletres i que l’immensa majoria dels qui escrivim i publiquem en Normes del Puig no estem disposts a aguantar mes la seua dictadura de pensament unic; empobridora, paranoica i autocomplaent en la marginalitat.

FONT: Levante EMV. 8-1-2003.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/