262) QUAN DONA IGUAL UNA COSA QUE LA CONTRARIA.
Els nostres governants estan venuts al dimoni. 195) Llengua Valenciana Blogspot. 23-10-2006.
QUAN DONA IGUAL UNA COSA QUE LA CONTRARIA.
Ferrer.
Lo pijor que hi ha en esta vida es una persona que li dona igual una cosa que la contraria, perque aixo no es una persona; aixo es un borrego. Si et dona igual Valencià que catala, si et dona igual que hi haja un trasvas d’ aigua per a la teua terra o tindre huit hores diaries de restriccions d’ aigua, ya nomes resta parlar de futbol i l’ orage.
Quan arriba un moment en que et dona igual l’ Idioma Valencià que el catala, quan et dona igual ser valencià, catala, espanyol o pakistani, quan et dona igual ser un poble lliure o ser esclau, quan et dona igual que et donen pel cul o no, eixe poble esta llest per a la seua dominacio i si m’ apures per a sa condemna, extincio i mort.
Si yo fora un dictador m’ encantaria governar un poble com el valencià. Perque est es el tipic poble moll al que pots chafar tot lo que vullgues i no es rebela mai. Alla a on vajes nomes trobes complex d’ inferioritat, ignorancia i pasotisme. Ser valencià per desgracia no es un orgull, es mes be una vergonya. Aixina de dur i de trist.
No compartixc les idees dels catalanufos, no les soporte, pero com a minim tenen uns ideals en els que creuen. Ara be, lo que mes m’ indigna es tota eixa gent meninfot que igual li dona una cosa que la contraria. Aixo es lo pijor que li pot arribar a ocorrer a un poble, perque constituix ni mes ni manco que l’ antesala de la seua mort.
En aço no em referixc a la desaparicio fisica de Valencia. Sino a la desaparicio de la cultura, de l’ historia, de fins i tot el mapa... Ya ha començat. Valencia es diluix com un terro de sucre i molt pronte quedara totalment asimilada. Nomes mos falta coneixer la nostra futura identitat: o be la Castella Valenciana o be la Catalunya Sur.
Valencia conta en uns politics que no li’ls desije ni al pijor enemic, en un poble meninfot que passa de tot, i en un complex d’ inferioritat i un servilisme que porta a considerar progressiste el defendre lo del veï i facha defendre lo de ta propia casa. Aci nomes importa la paella, la plaja i la festa. Este es un païs per a plorar i punt.
Els pocs que mos rebelem contra ser un poble de borregos encara estem mal mirats. Per a pegar-se un tir. Si la gent es tan pasota com per a defendre la Llengua Valenciana s’ acabarà imponent el catala, ara be, que els catalanufos no esperen gran entusiasme dels valencians cap a esta llengua: indiferencia i pasotisme al millor cas.
Preferixc ser optimiste i pensar que atres pobles han passat per lo mateix a lo llarc de l’ historia. Com ara China, Irlanda o Alemanya, els quals experimentaren situacions molt semblants a la nostra, i hui son països molt importants al mon. Tot gracies a que recuperaren la seua autoestima i el seu amor propi. Lo que mos cal aci.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
QUAN DONA IGUAL UNA COSA QUE LA CONTRARIA.
Ferrer.
Lo pijor que hi ha en esta vida es una persona que li dona igual una cosa que la contraria, perque aixo no es una persona; aixo es un borrego. Si et dona igual Valencià que catala, si et dona igual que hi haja un trasvas d’ aigua per a la teua terra o tindre huit hores diaries de restriccions d’ aigua, ya nomes resta parlar de futbol i l’ orage.
Quan arriba un moment en que et dona igual l’ Idioma Valencià que el catala, quan et dona igual ser valencià, catala, espanyol o pakistani, quan et dona igual ser un poble lliure o ser esclau, quan et dona igual que et donen pel cul o no, eixe poble esta llest per a la seua dominacio i si m’ apures per a sa condemna, extincio i mort.
Si yo fora un dictador m’ encantaria governar un poble com el valencià. Perque est es el tipic poble moll al que pots chafar tot lo que vullgues i no es rebela mai. Alla a on vajes nomes trobes complex d’ inferioritat, ignorancia i pasotisme. Ser valencià per desgracia no es un orgull, es mes be una vergonya. Aixina de dur i de trist.
No compartixc les idees dels catalanufos, no les soporte, pero com a minim tenen uns ideals en els que creuen. Ara be, lo que mes m’ indigna es tota eixa gent meninfot que igual li dona una cosa que la contraria. Aixo es lo pijor que li pot arribar a ocorrer a un poble, perque constituix ni mes ni manco que l’ antesala de la seua mort.
En aço no em referixc a la desaparicio fisica de Valencia. Sino a la desaparicio de la cultura, de l’ historia, de fins i tot el mapa... Ya ha començat. Valencia es diluix com un terro de sucre i molt pronte quedara totalment asimilada. Nomes mos falta coneixer la nostra futura identitat: o be la Castella Valenciana o be la Catalunya Sur.
Valencia conta en uns politics que no li’ls desije ni al pijor enemic, en un poble meninfot que passa de tot, i en un complex d’ inferioritat i un servilisme que porta a considerar progressiste el defendre lo del veï i facha defendre lo de ta propia casa. Aci nomes importa la paella, la plaja i la festa. Este es un païs per a plorar i punt.
Els pocs que mos rebelem contra ser un poble de borregos encara estem mal mirats. Per a pegar-se un tir. Si la gent es tan pasota com per a defendre la Llengua Valenciana s’ acabarà imponent el catala, ara be, que els catalanufos no esperen gran entusiasme dels valencians cap a esta llengua: indiferencia i pasotisme al millor cas.
Preferixc ser optimiste i pensar que atres pobles han passat per lo mateix a lo llarc de l’ historia. Com ara China, Irlanda o Alemanya, els quals experimentaren situacions molt semblants a la nostra, i hui son països molt importants al mon. Tot gracies a que recuperaren la seua autoestima i el seu amor propi. Lo que mos cal aci.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 3:42 p. m.
<< Home