13) YO TAMBE VULLC SER AMIC DEL PP.
Julio Iglesias: "Lo mejor de vuestro dinero me lo he llevado yo... ¡weah!"13) El Palleter. 17-5-2004.
YO TAMBE VULLC SER AMIC DEL PP.
Ferrer.
Estos dies es publiquen novetats de l’ escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians al mon” (!!!) En la practica Julito s’ embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel mon. Aço es furtar llegalment al poble. Es com si yo invite a putes al meu veï pero li passe la factura a l’ empresa. Ara s’ ha destapat que dos firmes de California cobraren comisions a l’ IVEX pel recital de Moscu i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I es que resulta molt rendible ser amic del PP.
Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio... Mmmm, quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’ Hospital de la Ribera en Alzira es ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis son per a l’ empresari i si hi ha perdues son per al poble”. Tal qual. Com sona. Es del tot impossible (per a l’ empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP... Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo...
Pero com sé que la casa no s’ escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’ escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’ any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te, mes sumis que un podenc, a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’ Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’ anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’ unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.
Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valencia i acusar de radicals a qui la defenguen? Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’ acort en la sumissio a la Meseta? Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus oneje l’ estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps... Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’ home guanyar el mon sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
YO TAMBE VULLC SER AMIC DEL PP.
Ferrer.
Estos dies es publiquen novetats de l’ escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians al mon” (!!!) En la practica Julito s’ embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel mon. Aço es furtar llegalment al poble. Es com si yo invite a putes al meu veï pero li passe la factura a l’ empresa. Ara s’ ha destapat que dos firmes de California cobraren comisions a l’ IVEX pel recital de Moscu i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I es que resulta molt rendible ser amic del PP.
Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio... Mmmm, quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’ Hospital de la Ribera en Alzira es ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis son per a l’ empresari i si hi ha perdues son per al poble”. Tal qual. Com sona. Es del tot impossible (per a l’ empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP... Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo...
Pero com sé que la casa no s’ escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’ escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’ any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te, mes sumis que un podenc, a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’ Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’ anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’ unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.
Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valencia i acusar de radicals a qui la defenguen? Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’ acort en la sumissio a la Meseta? Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus oneje l’ estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps... Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’ home guanyar el mon sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 6:57 p. m.
<< Home