10) L' ATRE MILACRE ECONOMIC ESPANYOL.

Els rics cada volta mes rics i els pobres cada volta mes pobres.

10) El Palleter. 10-5-2004.
L’ ATRE MILACRE ECONOMIC ESPANYOL.
Ferrer.

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’ han caracterisat per un auge economic notable, tal es aixi que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’ un 20% a un 9%, s’ ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguretat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ ha conseguit el deficit zero.

Tot aço es veritat pero nomes es mija veritat. Anem a completar en l’ atra mija: Per a crear puestos de treball s’ han rebaixat els salaris d’ una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’ un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio es generalisada (comparable a la d’ America Llatina) molts alcaldes es pujen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’ eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’ uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que te un contracte fixe per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes son temporals i alguns son de dies o d’ hores). Les dones cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya te una de les tases de sinistralitat laboral mes altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’ Estat. El 60% de les families no arriba a final de mes, un jove d’ entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’ hipoteca del pis. Si te de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € es barata. En alguns puestos et demanen mes del doble. Espanya es l’ estat en la natalitat mes baixa del mon (un fill per parella) i on mes tart s’ independisen els jovens (en mes de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embaraçada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al mes. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles al cine. Els mijos i els politics diuen que ens acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ ha acabat, que aço es el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixi l’ autentic milacre economic espanyol es el de qui paga l’ hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara te l’ herocitat i l’ audacia d’ arribar a final de mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/