53) LA CULTURA ELITISTA, LA CULTURA POPULAR I LA PSEUDOCULTURA.
El poble balear estigue present en la manifestacio del 13-J.53) Llengua Valenciana Si. 5-10-2004.
LA CULTURA ELITISTA, LA CULTURA POPULAR I LA PSEUDOCULTURA.
Ferrer.
El de cultura es un concepte complexe. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella son continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’ elitista es Miquel Angel Bonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March... Es dir, la cultura en majuscules... I despres està la cultura popular que es la del poble: les festes, els costums, les tradicions... La cultura popular es molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.
Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho es en absolut... La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, l’ IVAM o l’ art abstracte. I es que quan un va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni es art ni cultura; tan sols es una presa de pel.
Per a mi, la popular es una cultura superior a l’ elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’ elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’ eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la ma, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que osen parlar de tot quan no saben de res.
La cultura popular es la mes important perque es l’ ADN d’ un poble, la radiografia d’ una societat, es l’ identitat i l’ estil de vida d’ una nacio, el DNI d’ una patria i aixo es mes important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del mon diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià es una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, son patrimoni del poble. I de ningu mes.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
LA CULTURA ELITISTA, LA CULTURA POPULAR I LA PSEUDOCULTURA.
Ferrer.
El de cultura es un concepte complexe. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella son continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’ elitista es Miquel Angel Bonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March... Es dir, la cultura en majuscules... I despres està la cultura popular que es la del poble: les festes, els costums, les tradicions... La cultura popular es molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.
Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho es en absolut... La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, l’ IVAM o l’ art abstracte. I es que quan un va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni es art ni cultura; tan sols es una presa de pel.
Per a mi, la popular es una cultura superior a l’ elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’ elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’ eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la ma, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que osen parlar de tot quan no saben de res.
La cultura popular es la mes important perque es l’ ADN d’ un poble, la radiografia d’ una societat, es l’ identitat i l’ estil de vida d’ una nacio, el DNI d’ una patria i aixo es mes important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del mon diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià es una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, son patrimoni del poble. I de ningu mes.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 6:39 p. m.
<< Home