16) PER QUÉ PUJA EL PREU DELS CARBURANTS?
El factor Bush contribuix a l' incessant escalada del preu del cru.16) El Palleter. 27-5-2004.
PER QUÉ PUJA EL PREU DELS CARBURANTS?
Ferrer.
El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) als ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no es per a menys. I aço per qué passa? Ara no es com en la crisi de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’ aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’ oferta de petroleu es mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.
Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta mes energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’ estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ ha colocat als ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe te un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’ India despegara, hi hauria atre gran client mes.
Cada volta hi ha mes estats en necessitats enormes de cru i l’ oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’ en Russia no deu quedar moltes mes grans reserves inexplorades en el mon. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu culmen i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai mes.
El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea al mon des de Giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan als proxims decenis, els problemes mijambientals i la dependencia energetica que el Primer Mon te d’ estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin mon heretaran els nostres fills?
PER QUÉ PUJA EL PREU DELS CARBURANTS?
Ferrer.
El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) als ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no es per a menys. I aço per qué passa? Ara no es com en la crisi de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’ aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’ oferta de petroleu es mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.
Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta mes energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’ estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ ha colocat als ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe te un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’ India despegara, hi hauria atre gran client mes.
Cada volta hi ha mes estats en necessitats enormes de cru i l’ oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’ en Russia no deu quedar moltes mes grans reserves inexplorades en el mon. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu culmen i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai mes.
El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea al mon des de Giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan als proxims decenis, els problemes mijambientals i la dependencia energetica que el Primer Mon te d’ estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin mon heretaran els nostres fills?
posted by Ferrer at 9:23 p. m.
<< Home