19) EL CREPUSCUL DE ZAPLANA.
Eduardo Zaplana, un patriota de la talla de Felip V.19) El Palleter. 6-6-2004.
EL CREPUSCUL DE ZAPLANA.
Ferrer.
No sé si l’ amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. Es un classic de Hollywood que ens relata l’ historia d’ una diva del cine mut que entra en decadencia en l’ arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no es l’ actriu estelar d’ abans i que ara es sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara es la millor del mon.
U, quan veu la trayectoria politica de l’ ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar d’ recordar l’ obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. Vixca l’ ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’ oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’ actor del sigle. Un geni, tu!
Pero Edu volia mes, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (que importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a mes... Potser a la vicepresidencia... O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un succesor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.
Pero l’ 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’ oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’ home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (i qui no? El valencià es el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’ acompanye en el sentiment, Edu.
EL CREPUSCUL DE ZAPLANA.
Ferrer.
No sé si l’ amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. Es un classic de Hollywood que ens relata l’ historia d’ una diva del cine mut que entra en decadencia en l’ arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no es l’ actriu estelar d’ abans i que ara es sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara es la millor del mon.
U, quan veu la trayectoria politica de l’ ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar d’ recordar l’ obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. Vixca l’ ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’ oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’ actor del sigle. Un geni, tu!
Pero Edu volia mes, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (que importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a mes... Potser a la vicepresidencia... O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un succesor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.
Pero l’ 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’ oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’ home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (i qui no? El valencià es el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’ acompanye en el sentiment, Edu.
posted by Ferrer at 10:09 p. m.
<< Home