17) GUERRA CIVIL EN EL PP VALENCIÀ.

José María Aznar, un politic democrata, moderat i de centro.

17) El Palleter. 29-5-2004.
GUERRA CIVIL EN EL PP VALENCIÀ.
Ferrer.

Lo del Titanic es una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’ afona per moments. La crisis de la succesio al PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’ intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traicionera que mossega la ma de qui li dona de menjar... Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’ Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre mes temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’ esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisi de la succesio no es sols un tema de personalismes sino una qüestio mes complexa de lo que pareix. I es que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que es la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’ or). Son dos visions antagoniques de la vida i d’ acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’ Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps es ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra son els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil al seu si no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore mes sanc que en el 36.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/