29) L' INFAMIA D' IRAQ.
Manifestants a favor de Gorge W. Bush, Premi Nobel de la Pau de 2004.29) Critica Social. 15-7-2004.
L’ INFAMIA D’ IRAQ.
Ferrer.
Els EUA (com China, Marroc o Catalunya) te l’ afan imperialiste comu a tots els pobles inmadurs. Tal es aixi que el seu president George W. Bush declarà la Tercera Guerra del Golf Persic, iniciada en 2003 i que encara hui seguix. Les edicions anteriors foren en 1990-91 i 1998-99 en George Bush i Bill Clinton respectivament. De res servi que el 15-2-03 mes de trenta millons de manifestants al mon clamaren que no a la guerra en el seu nom.
Per a justificar l’ invasio s’ apelà a tot tipo de calumnies com la de que Iraq tenía armes de destruccio massiva, que havia conexions en el terrorisme (quan Osama Bin Laden i Sadam Hussein no es podien ni vore) o que el sanguinolent autocrata d’ Iraq era una amenaça mundial (quan contava en soldats famolencs i desmoralisats i en un armament obsolet). Pero com totes estes excuses no colaren s’ hagueren de traure de la chistera unes atres.
Mes tart es digue que Iraq no cumplia les resolucions de l’ ONU (tampoc Israel, ni EUA al declarar una guerra ilegal). S’ afirmà que en Iraq es violaven els drets humans (com tambe ocorre a Guantanamo, Estats Units). Al final es sentencià que calia derrocar a Hussein per ser un satrapa cruel (al pareixer no ho era en els 80, quan era el tonto util d’ EUA que combatia a Iran. EUA no protestà mai perque el llavors aliat Hussein gasejara als kurts).
L’ unica rao real d’ esta guerra monstruosa ha segut el petroleu. Bush havia de compensar d’ alguna forma a uns empresaris (petroleres, constructores, factories d’ armament) que li han financiat la campanya i instalat en el poder. Poc importa si la guerra es una ruïna total per al poble estadounidenc mentres els empresaris amics de Bush puguen expoliar impune i tranquilament les reserves petroliferes i gasistiques d’ Iraq, les segones del mon.
Ens prometeren que el derrocament de Hussein duria la democracia a Iraq i sols arribà l’ anarquia. Ens van dir que s’ acabarien eixes violacions de drets humans de Sadam i ens hem aborronat en fotos de tortures macabres als presoners iraquians. Proclamaren que era una guerra contra el terror i hui Iraq està plagat dels terroristes que abans no tenía. Tot aço es podria haver evitat dixant que els inspectors de l’ ONU feren el seu treball i punt.
Els Estats Units volen ara un govern porrito que els permeta saquejar el petroleu iraquia, acusen de terrorisme a la resistencia i parlen de “guerra humanitaria i de lliberacio”. Pero dir guerra de lliberacio a aço es com dir que Els fusellaments del 2 de Maig de Francisco de Goya representa uns llibertadors francesos assassinant terroristes espanyols. No vullc ser yo complice d’ esta infamia en el meu silenci. No a la guerra. No en el meu nom.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
L’ INFAMIA D’ IRAQ.
Ferrer.
Els EUA (com China, Marroc o Catalunya) te l’ afan imperialiste comu a tots els pobles inmadurs. Tal es aixi que el seu president George W. Bush declarà la Tercera Guerra del Golf Persic, iniciada en 2003 i que encara hui seguix. Les edicions anteriors foren en 1990-91 i 1998-99 en George Bush i Bill Clinton respectivament. De res servi que el 15-2-03 mes de trenta millons de manifestants al mon clamaren que no a la guerra en el seu nom.
Per a justificar l’ invasio s’ apelà a tot tipo de calumnies com la de que Iraq tenía armes de destruccio massiva, que havia conexions en el terrorisme (quan Osama Bin Laden i Sadam Hussein no es podien ni vore) o que el sanguinolent autocrata d’ Iraq era una amenaça mundial (quan contava en soldats famolencs i desmoralisats i en un armament obsolet). Pero com totes estes excuses no colaren s’ hagueren de traure de la chistera unes atres.
Mes tart es digue que Iraq no cumplia les resolucions de l’ ONU (tampoc Israel, ni EUA al declarar una guerra ilegal). S’ afirmà que en Iraq es violaven els drets humans (com tambe ocorre a Guantanamo, Estats Units). Al final es sentencià que calia derrocar a Hussein per ser un satrapa cruel (al pareixer no ho era en els 80, quan era el tonto util d’ EUA que combatia a Iran. EUA no protestà mai perque el llavors aliat Hussein gasejara als kurts).
L’ unica rao real d’ esta guerra monstruosa ha segut el petroleu. Bush havia de compensar d’ alguna forma a uns empresaris (petroleres, constructores, factories d’ armament) que li han financiat la campanya i instalat en el poder. Poc importa si la guerra es una ruïna total per al poble estadounidenc mentres els empresaris amics de Bush puguen expoliar impune i tranquilament les reserves petroliferes i gasistiques d’ Iraq, les segones del mon.
Ens prometeren que el derrocament de Hussein duria la democracia a Iraq i sols arribà l’ anarquia. Ens van dir que s’ acabarien eixes violacions de drets humans de Sadam i ens hem aborronat en fotos de tortures macabres als presoners iraquians. Proclamaren que era una guerra contra el terror i hui Iraq està plagat dels terroristes que abans no tenía. Tot aço es podria haver evitat dixant que els inspectors de l’ ONU feren el seu treball i punt.
Els Estats Units volen ara un govern porrito que els permeta saquejar el petroleu iraquia, acusen de terrorisme a la resistencia i parlen de “guerra humanitaria i de lliberacio”. Pero dir guerra de lliberacio a aço es com dir que Els fusellaments del 2 de Maig de Francisco de Goya representa uns llibertadors francesos assassinant terroristes espanyols. No vullc ser yo complice d’ esta infamia en el meu silenci. No a la guerra. No en el meu nom.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 8:57 p. m.
<< Home