31) PER A QUAN UNA REDUCCIO REAL DELS HORARIS COMERCIALS?

La proposta de treballar els dumenges... inclou tambe als ministres?

31) Critica Social. 20-7-2004.
PER A QUAN UNA REDUCCIO REAL DELS HORARIS COMERCIALS?
Ferrer.

El PP pretenia lliberalisar l’ horari comercial a partir de 2005. El PSOE ha reduit de dotze a huit els festius a l’ any en que obriran els comerços pero dixa a les autonomies que estipulen elles el maxim, en lo que s’ alvança poc. No soc yo un defensor a ultrança de que es treballe tots els festius o de que no es treballe en cap. Es pot obrir en els mes importants. Pero es vital procedir a una reduccio real de l’ apertura comercial en festius, per a aixi evitar l’ aniquilament de les chicotetes botigues valencianes, peça clau en el teixit empresarial del nostre païs.

Els lliberals afirmen que si le preguntes als ciutadans si voldrien que els comerços obriren els caps de semana, et responen que si. Pero aixo es una pregunta capciosa perque no inclou el “a canvi de qué”. No diu que a canvi d’ esta apertura desapareixerien botigues que no poden competir en els hipermercats, que degut a tal descens en l’ oferta a la llarga pujaria l’ inflacio, que les grans superficies de capital estranger son les que sobreviurien en detriment dels comerços valencians, que dificultaria compatibilisar la vida comercial i laboral, etc.

A tots ens agradaria que tot (comerços, administracio...) estiguera obert 24 hores al dia 365 dies a l’ any. ¿Pero ens agradaria que per a atenyer aço pujaren els preus? Aço ultim ya no es tan popular entre la gent, pero es que cal explicar que si un hipermercat obri els caps de semana deu contractar mes gent o pagar hores extres. I que un botiguer nomes obrira el dumenge si la pujada de preus de sos articuls li compensa com per a estar en la botiga i no en la plaja o per a contractar algun empleat el cap de semana. I aixo vol dir que tot estaria mes car.

En la lliberalisacio d’ horaris, perden els menuts comerciants. Perque ells –a diferencia de les grans empreses- no poden obrir sempre, i està clar que si vaig a comprar un articul a un hipermercat el dumenge es un articul que no anire a comprar el dilluns a la botiga del canto. Per tant la pregunta real deuria ser: ¿Estem dispostos a pagar tot mes car a canvi de fruir d’ un horari de compra mes dilatat? No sé fins a quin punt voria en bons ulls una pujada de preus una societat com la valenciana, que conta en un 60% de families que no arriba a final de mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/