39) PER A QUAN MATRIMONIS HOMOSEXUALS EN DRET D' ADOPCIO?
Ara eixir de l' armari resulta molt mes facil... Tambe per als politics.39) Critica Social. 3-8-2004.
PER A QUAN MATRIMONIS HOMOSEXUALS EN DRET D’ ADOPCIO?
Ferrer.
Un, quan asistix al debat sobre els matrimonis homosexuals, te l’ impressio de que les generacions futures el voran en els mateixos ulls en que mosatros contemplem ara anteriors debats socials com el de si el sufragi havia de ser universal o censitari o si l’ esclavitut era convenient o no. Es dir, els pareixerà destrellatat i anacronic que hi haja qui sostinga que es millor mantindre als chiquets en un orfelinat a proveir-los d’ una familia que els ame o que es pretenga tractar als homosexuals com ciutadans de segona categoria en ple sigle XXI.
Hi ha qui considera de “faches” estar en contra dels matrimonis homosexuals. Aixo es tan absurt com dir que estar a favor es de “comunistes”. Contra lo que puga pareixer, hi ha molts esquerrans que no veuen en bons ulls este tipo d’ unions. Que dir de l’ esglesia catolica, ferma defensora del matrimoni de tota la vida (excepte quan dispensa nulitats matrimonials previ pagament) i que es lamenta de que el poble cada dia estiga mes llunt d’ ella, potser perque fa massa temps que esta decidi apartar-se del poble per a velar nomes per les animes dels rics.
Els homosexuals han de ser iguals en drets i obligacions que els demes. I aixo passa perque puguen casar-se per lo civil (les esglesies evangelistes els acabaran casant tart o pronte) i adoptar chiquets. El benestar de l’ adoptat no està en perill: tots els estudis fets pels especialistes en distints estats del mon han arribat a la mateixa conclusio: per a un chiquet es exactament igual tindre uns pares homo o hetero. Es desmoronen falses creencies com la de que l’ adoptat viu un trauma o que es torna marica per un “efecte imitacio” que es sols un mit.
Potser l’ ideal de familia es aquella que conta en un pare i una mare. Ara be, hi ha moltes families ideals que es componen de matrimonis que discutixen a tota hora o que no li fan cas als fills, que son educats per la tele. Potser al principi els chiquets de pares homo hagen de patir les burles dels companys de colege, pero en uns anys tindre dos pares o dos mares sera tan greu com ser fill de mare soltera. Ser bon pare no ve determinat en el DNI ni en el color de pell ni en el partit al que votes ni en l’ orientacio sexual; es algo que se porta dins del cor.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
PER A QUAN MATRIMONIS HOMOSEXUALS EN DRET D’ ADOPCIO?
Ferrer.
Un, quan asistix al debat sobre els matrimonis homosexuals, te l’ impressio de que les generacions futures el voran en els mateixos ulls en que mosatros contemplem ara anteriors debats socials com el de si el sufragi havia de ser universal o censitari o si l’ esclavitut era convenient o no. Es dir, els pareixerà destrellatat i anacronic que hi haja qui sostinga que es millor mantindre als chiquets en un orfelinat a proveir-los d’ una familia que els ame o que es pretenga tractar als homosexuals com ciutadans de segona categoria en ple sigle XXI.
Hi ha qui considera de “faches” estar en contra dels matrimonis homosexuals. Aixo es tan absurt com dir que estar a favor es de “comunistes”. Contra lo que puga pareixer, hi ha molts esquerrans que no veuen en bons ulls este tipo d’ unions. Que dir de l’ esglesia catolica, ferma defensora del matrimoni de tota la vida (excepte quan dispensa nulitats matrimonials previ pagament) i que es lamenta de que el poble cada dia estiga mes llunt d’ ella, potser perque fa massa temps que esta decidi apartar-se del poble per a velar nomes per les animes dels rics.
Els homosexuals han de ser iguals en drets i obligacions que els demes. I aixo passa perque puguen casar-se per lo civil (les esglesies evangelistes els acabaran casant tart o pronte) i adoptar chiquets. El benestar de l’ adoptat no està en perill: tots els estudis fets pels especialistes en distints estats del mon han arribat a la mateixa conclusio: per a un chiquet es exactament igual tindre uns pares homo o hetero. Es desmoronen falses creencies com la de que l’ adoptat viu un trauma o que es torna marica per un “efecte imitacio” que es sols un mit.
Potser l’ ideal de familia es aquella que conta en un pare i una mare. Ara be, hi ha moltes families ideals que es componen de matrimonis que discutixen a tota hora o que no li fan cas als fills, que son educats per la tele. Potser al principi els chiquets de pares homo hagen de patir les burles dels companys de colege, pero en uns anys tindre dos pares o dos mares sera tan greu com ser fill de mare soltera. Ser bon pare no ve determinat en el DNI ni en el color de pell ni en el partit al que votes ni en l’ orientacio sexual; es algo que se porta dins del cor.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
posted by Ferrer at 1:24 a. m.
<< Home