68) EL FARISEISME DE PACO CAMPS, PREDICA BLANC I FA NEGRE.

Cada mati Camps es pren una bona tassa de cafe per a començar el dia en força.

68) Critica Social. 3-12-2004.
EL FARISEISME DE PACO CAMPS, PREDICA BLANC I FA NEGRE.

Ferrer.

“En acabant Jesus parlà a la gent i als discipuls dient-los:
-Els escribes i els fariseus s’ asenten en la catedra de Moises. Per tant, respecteu i compliu lo que ells vos diguen; pero no obreu d’ acort ab el seu comportament, perque diuen una cosa i en fan una atra”.
(Mateu 23, 1-3)

Si llegim les descripcions que Jesucrist fa dels fariseus als Evangelis, pareix que estiguera describint ni mes ni menys que al president de la Generalitat Valenciana, Paquito Camps, pecador hipocrita que se les dona de sant. Els populars subvencionen a la Fundacio Francisco Franco i es queixen del guerracivilisme de l’ esquerra, aseguren defendre la moral cristiana pero no seguixen l’ ideari catolic en materia de celules mare, de parelles d’ homosexuals o de programacio televisiva, van de lliberals pero ho volen controlar tot fins a llimits de dictadura, presumixen de valencianistes i oficialisen el catala... No es pot ficar un ciri al dimoni i un atre a Deu!

Camps va a totes les misses, liturgies i provessons, posa cara de bon catolic front a les camares, pero a l’ hora de la veritat no complix en allo de donar de beure el sedient i menjar al famolenc puix des de que ell governa, ha aumentat el numero de captadors, pobres i persones sense sostre a Valencia. I Camps res fa per ells. Presumix de valencianiste, mentix al poble quan afirma defendre l’ Idioma Valencià (puix en el fondo lo unic que defen es que els valencians parlem catala pero li diem “valencià”). Paquito, mentir es un pecat i ofen a Deu. Camps predica blanc i fa negre, fa del pecat un estil de vida i, com els fariseus, es pega colps de puny al pit.

I es que contradiccions les tenim tots, ara be contradir-se 24 hores al dia ya no es normal. I una cosa es pecar i atra fer del pecat un estil de vida. A sovint els millors cristians no son els que van a missa sino els que mostren un comportament recte i integre, els que obeixen allo de “Ama a Deu sobre totes les coses i al proxim com a tu mateix”. A sovint darrere de molts dels cristians que s’ asenten en primera fila tots els dumenges en la missa, ataviats en sas millors gales, sols hi ha voluntat d’ aparentar. De poc val adorar a Deu els dumenges i al diable el restant de la semana. ¿Camps defen la moral cristiana o la doble moral? Obres son amors i no bones raons.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/