130) AÑO 30 DESPUÉS DE FRANCO.

Francisco Franco, genocida per la gracia de Deu.

130) Llengua Valenciana Blogspot. 21-12-2005.

AÑO 30 DESPUÉS DE FRANCO.
Ferrer.

Un general.
Dos Españas.
Tres años de guerra civil.
500.000 muertos.
36 años de dictadura fascista.
2.500.000 de emigrantes.
20 años de cartillas de racionamiento.
20 años de economía española destruída.
Más fosas comunes que municipios.
15 lenguas minoritarias aplastadas.

1975-2005: Francisco Franco Bahamondes, 30 años felizmente muerto.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

129) 5-11-2005: 150.000 VALENCIANS PROTESTEN CONTRA ELS PAÏSOS CATALANS.

5-11-2005: 150.000 valencians es manifesten contra els PPCC.

129) Llengua Valenciana Si. 11-11-2005.
5-11-2005: 150.000 VALENCIANS PROTESTEN CONTRA ELS PAÏSOS CATALANS.
Ferrer.

Som un païs anormal. L’ atmosfera de malestar i crispacio va en aument. Aixo no es cap secret i es nota en la gran cantitat de manifestacions que s’ estan duent a terme. El passat dissabte mes de 150.000 valencians varen acodir a la crida de Coalicio Valenciana (CV) i de Joan García Sentandreu per a manifestar la seua repulsa contra els Països Catalans i les agressions imperialistes de Joan Laporta i el correllengua en el Nou Camp. A la cita acodiren Fermín Palacios del Sindicat Independent (SI) i Rosa García Fuster de Gival. Una inmensa marea humana ha pres el carrer per clamar no al nazisme catala hereu d’ Adolf Hitler i Slobodan Milosevic. “Llengua Valenciana, mai catalana”, “No som ni serem mai catalans” i “No a l’ AVLL” eren els cantics de la gent.

Temor. Eixa es la paraula clau. Temor a Coalicio. El panic del Partido Popular (PP) a un partit que li furte l’ electorat valencianiste, democristia i conservador. Per aixo, a pesar de carregar durament contra els sociates, Joan deuria tindre clar que el principal enemic no es Josep Lluïs Carod-Rovira sino Paquito Camps, no son “els rojos cremaesglesies” sino la dreta espanyolera. El PP està fent lo impossible per a frenar a Coalicio. Prova d’ aixo es que en este multitudinari acte la policia local (que està controlada pel PP) ha informat de que tan sols eren 2.500 persones. Pero clar, a Paquito Camps li cau la merda pel camal. L’ hemorragia de vots en L’ Horta i La Ribera ya es un fet i la majoria absoluta penja d’ un fil. Coalicio pren força i fa por. I Paquito ho sap.

El PP desqualifica a Coalicio acusant-la de ser partit ultra i raciste, ordena als mijos de comunicacio afins que no parlen de CV, que la silencien, la boicoteja a través de les caixes d’ aforros valencianes per a que el partit no cobre les quotes als seus afiliats. I que ningu s’ estranye si quan arriben les eleccions Paquito Camps li posa un chec en blanc damunt la taula a Joaquim Ballester per tal de que Unio Valenciana (UV) es presente en solitari i aixina neutralise l’ esforç de CV per entrar a les Corts. UV es un mort que pot convertir-se en mort vivent quan s’ acosten els comicis per obra i gracia del PP. No hi ha elements de juï per a pensar que Ballester vaja a ser distint de tots els seus predecessors en el carrec. Si Sentandreu no es dur en el PP, ho hi haura res a fer.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

128) ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, UN “CATALANISTE FASCISTE” A FAVOR DELS PPCC.

Els fantasmes imperialistes els ha vist tota Espanya.

128) Llengua Valenciana Si. 25-10-2005.
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, UN “CATALANISTE FASCISTE” A FAVOR DELS PPCC.
Ferrer.

El darrer dissabte 22-10-2005 tota Espanya asisti a un repugnant espectacul d’ imperialisme catalanufo. En el Nou Camp, abans del partit de futbol Barcelona-Osasuna, es dugue a terme un acte politic d’ exaltacio a favor de l’ unitat de les llengües en la participacio de l’ actor Joel Joan i un mapa jagant dels Països Catalans. Tot aço contà a mes en l’ efecte multiplicador que constituix la retransmissio en directe del partit de futbol per la FORTA.

El portaveu del Consell Valencià i Conseller de Relacions Institucionals, Esteban González Pons, digue en el seu habitual to de cinisme: “El deport no pot utilisar-se per a ofendre els sentiments de cap poble ni per a fer propaganda politica del catalanisme fasciste. Un catalanisme que fa de la Comunitat Valenciana i Balears els seus objectius com un dia Alemanya ho feu de Checoslovaquia, Austria i Polonia”. Que valencianiste el noi Pons!

I dic yo que si igual que l’ Alemanya nazi tenía el seus colaboradors filonazis en els països ocupats, tambe en Valencia i Balears hi ha colaboracionistes d’ eixe “catalanisme fasciste” que diu Pin i Pons. I un d’ ells es el propi Pons perque dic yo que en el Nou Camp no podrien fer actes a favor de l’ unitat de catala i valencià si no fora perque el PP valencià ha oficialisat el catala a Valencia. I aço convertix en “catalaniste fasciste” al noi Pons.

De qué s’ escandalisa el noi González Pons? D’ un mapa dels Països Catalans en el Nou Camp? Che Pons ¿no t’ escandalises de que hi haja mapes dels Països Catalans en els llibres de text de les escoles valencianes? De que en l’ asignatura de “Valencià” s’ ensenye catala? Pero si al Canal Noi dixen ben clar que parlem catala! Ya veus, Pons escandalisant-se per un “catalanisme fasciste” que ell es el primer en propagar en la nostra terra.

Suponc que tambe s’ escandalisarà de l’ acte al Camp Nou, José María Aznar. Sí, si, es eixe que parla catala en l’ intimitat. El mateix. I segur que tambe es troba profundament afectat Eduardo Zaplana, el que creà l’ Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). I per supost Paquito Camps, que ha fet oficial el catala en l’ Estatut Valencià. I es clar, Mariano Rajoy, qui digue publicament que l’ Estatutet Valencià el fa seu.

Ya que tan escandalisats estan al PP ¿esborraran el “catalanisme fasciste” i oficialisaran l’ Idioma Valencià? I els clubs de futbol valencians declararan persona non grata al president del Barcelona, Joan Laporta? Prendra cartes en l’ assunt el Comite Antiviolencia o eixe sols pren mides en contra dels equips menuts? O mes be tots estos faran com els fariseus que s’ escandalisen per una cosa que ells mateixos son els primers en fer?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

127) 9 D' OCTUBRE: QUAN LA PRENSA YA NO POT OCULTAR LA REALITAT.

Els peperos fugen (per vergonya) de la marea valencianista.

127) Llengua Valenciana Si. 10-10-2005.
9 D’ OCTUBRE: QUAN LA PRENSA YA NO POT OCULTAR LA REALITAT.
Ferrer.

A tots mos agrada sentir paraules positives. ¿A qui no li agrada que li diguen que el seu fill es el mes guapo del mon? (Encara que eixe fill tinga unes orelles com les de Dumbo) ¿A qui no li agrada que li diguen que som rics i prospers? (Encara que dispongam d’ un sou de merda i l’ hipoteca no mos permeta arribar a final de mes). Si, amics, a voltes la teoria es una i la dura realitat atra molt distinta. Esta es la tecnica que han usat Paquito Camps i Rita Barberà: un discurs autocomplaent. Valencia va be, som l’ octava maravella del mon, tot lo mon es alt, guapo i ric i el que no ho es sera perque no vol. Els patans del Canal Nueve una volta mes han tractat de silenciar, manipular i ocultar la realitat i canviar-la per una ficcio al servici del Partido Popular (PP).

1) Retransmetien imagens des d’ anguls impossibles per a que no es vegera la pancarta de Coalicio Valenciana (CV), encara que la Real Senyera apareguera en un lateral de l’ image de forma forçada i poc natural.

2) Donaven pas rapidament a una atra camera situada en atre lloc en el moment en que, de seguir retransmitint des de les mateixa videocamera, apareixeria en l’ image els globos o la pancarta de CV.

3) Requadraven en la image en primers plans del peperos, retallant inclus a la verdadera protagonista de l’ acte, la Real Senyera, per tal de que els espectadors no vejeren darrere la pancarta de CV.

4) Aixo si, dixaven d’ enfocar als peperos quan el public els insultava i els tirava monedes com els Judes que son.

5) Les camares casualment no estaven presents per a registrar els aplaudiments de la gent al pas de CV.

6) Mostraven les images desde dalt, de forma que sols es veia un rogle menut de l’ entorn de la Real Senyera.

7) Els globos taronja de CV es veien pero des de llunt, per a que els espectadors no els identificaren.

8) Feien lo possible per ocultar les banderes estelades dels nacionalistes valencians, mostrant-les des de lo alt.

9) Aumentaven la veu dels comentaristes i reduïen el so ambient pera que no se distinguiren els crits de “Llengua Valenciana, mai catalana”, “No mos fareu catalans” i “Derogacio de l’ AVLL Catalana”.

10) S’ escolten els chiulits a l’ himne espanyol i el comentariste diu que son moments d’ emocio.

11) Quan se sentia prop de la catedral el cantic “Llengua Valenciana...” de sobte tallen el so ambient i el locutor es posa a parlar per a que no es puga escoltar el “...mai catalana!”.

12) Entrevisten a una dona del public i un home de darrere mostrava a camera una pegatina de CV. El camera movia lleugerament la camera per a que no exira, l’home canviava la pegatina de lloc, i el camera es movia de nou.


La realitat que no poden ocultar els inutils del Canal Noi es que Paquito Camps cada volta enganya a menys gent, que mentres que Eliseu Climent fa les seues manifes per la vesprada per a que el numero de persones del public que li insulta siga menor, Joan García Sentandreu va arreplegant aplaudiments per alli per a on va. La realitat es que el valencianisme s’ està rejovenint, que cada volta es veuen mes banderes estelades, que l’ himne espanyol està de sobra en un dia com este. La realitat -i no el mon de fabula que mos ven Canal Noi-, es que el poble valencià continúa sentint com a valenciana la seua llengua. La realitat es que este 9 d’ Octubre, dia nacional dels valencians, ha segut el millor en molt de temps. Tenim motius per a mirar en optimisme al futur.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

126) 2-10-2005: 50.000 PERSONES ACUDIXEN A LA FESTA DE LA VALENCIANITAT.

2-10-2005: Mes de 50.000 persones en la Festa de la Valencianitat.

126) Llengua Valenciana Si. 5-10-2005.
2-10-2005: 50.000 PERSONES ACUDIXEN A LA FESTA DE LA VALENCIANITAT.
Ferrer.

L’ alcaldesa de Valencia Rita Barberà havia ficat tot tipo de trabes burocratiques a mes de l’ exigencia d’ un segur de casi dos millons d’ euros –la sifra mes alta mai exigida en la ciutat- per a convocar la concentracio. Els catalanufos volien desanimar als valencianistes per a que no anaren: “L’ orage es preveu roïn. Segur que plou”. Pero aixina i tot, peperos i pantumakes han fracasat estrepitosament. El darrer dumenge 2-10-2005 mes de 50.000 valencians han acudit al llit del Turia a secundar la convocatoria de Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu. ¿I que es lo que se celebra exactament en esta Festa de la Valencianitat? El fet de que per cada valencià malparit que renega de la seua llengua ne trobaras cent valencians dispostos a defendre-la.

En dita festa el gran cuiner Manuel Velarte ha preparat una paella Anti-Carod-Rovira per a 50.000 persones en desagravi a la paella que el dirigent ultranacionaliste feu per a celebrar la derogacio del trasvas de l’ Ebre. A mes, s’ ha contat en castells unflables, jocs infantils i actuacio en directe del cantant valencià Vicent Segui. Inclus s’ ha rifat una Scooter Yamaha Neos i s’ ha venut Loteria en la cara de Carod-Rovira en orelles de ruc. Joan García Sentandreu ha aprofitat per a arremetre contra Carod, l’ Academia de Zaplana i ha reivindicat que gracies a CV Accio Cultural del Païs Catala (ACPC) s’ ha quedat sense seu local en l’ Edifici El siglo i que enguany els catalanufos no podran manifestar-se el 9 d’ Octubre, com tradicionalment venien fent tots els anys.

En fi, que la Festa de la Valencianitat passarà a l’ historia per ser un acte ludic i civic del valencianisme per tot lo alt. En Coalicio Valenciana saben com organisar actes espectaculars “a la americana”, a lo gran, com toca. Primer la manifestacio “Ara els valencians!” de 15-10-2004 a Madrit (mes de 5.000 assistents i 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana), despres la de 27-11-2004 “En defensa de la Llengua Valenciana i contra l’ intromissio de Catalunya!” (mes de 600.000 manifestants) i la concentracio de 19-2-2005 en contra de la catalanufa Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) (mes de 30.000 valencians). Ara ya sols queda esperar que Coalicio Valenciana (CV) i Unio Valenciana (UV) sumen les seues forces de cara a 2007.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

125) PER A QUAN EL PUNT VAL?

Els valencians no mos identifiquem en el punt cat.

125) Llengua Valenciana Si. 26-9-2005.
PER A QUAN EL PUNT VAL?
Ferrer.

Els catalans ya han conseguit el seu punt cat (.cat). I els felicite. Com sol ser habitual, ells van per davant. I ara que ells ya ho tenen i veiem que ni ha arribat l’ Apocalipsis ni s’ ha trencat Espanya ni s’ ha cernit sobre el mon les set plagues bibliques com auguraven els mes agorers em pregunte a mi mateix ¿per a quan el .val? Si no volem que s’ incloga a Valencia com una regio catalana mes, ¿a que esperem per a demanar el .val? Quina millor manera de demostrar al mon que Valencia existix al marge de Catalunya que fent-se visible per a tot lo mon?

No hi ha que ser alarmistes en este tema ni fer una montanya d’ un granet d’ arena. L’ existencia del .cat no te res a vore en separatismes, ni en independencies ni en anticonstitucionalismes ni res paregut. Ni tampoc te res a vore en l’ existencia d’ una suposta “nacio cultural” ni en el reconeiximent internacional d’ una llengua. No. El .cat fa referencia exclusivament a una mera procedencia geografica, a un lloc (es dir, Catalunya). Abogue per l’ existencia d’ un .val. Sería molt util per a trobar en mes celeritat les pagines valencianes que hi ha a la xarcia.

I ficare un eixemple real. Fa poc una universitaria belga m’ escrigue al meu correu-e dient-me que estava fent una tesis doctoral de l’ arquitectura valenciana i que si per favor li podia recomanar algunes pagines sobre el tema. Ni cal dir te que si existira el .val ella podria haver localisat mes rapidament este tipo d’ informacio, ya que a la belga no li interessava l’ arquitectura canaria, madrilenya o riojana, sols la valenciana. I precisament quan busques una informacio molt concreta d’ una zona molt concreta del mon, este tipo de dominis poden ser utils.

Si estic fent un treball sobre les festes, costums i tradicions d’ Andalucia em facilitaria molt la faena un .and. I d’ igual forma, si busque informacio exclusiva de l’ Estat de Nova York o de l’ historia del Regne de Napols potser un .ny o un .nap podrien ajudar-me a localisar l’ informacio mes rapidament. En fi, que m’ agradaria molt que existira en este tipo de dominis en internet no sols per a Espanya sino per a tot lo mon. No es per res, pero, dixant qüestions politiques i culturals a banda, com a usuari d’ internet tal iniciativa sería util per a tot lo mon.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

124) PER A QUAN L' HIMNE NACIONAL VALENCIÀ?

El compositor Josep Serrano.

124) Llengua Valenciana Si. 19-9-2005.
PER A QUAN L’ HIMNE NACIONAL VALENCIÀ?
Ferrer.

L’ Himne Nacional Valencià es una peça vital del patrimoni historic i cultural valencià. Per desgracia marca una clara subordinacio a Espanya i ninguneja el passat sobirà que tingue el Regne de Valencia. Per tant, cal fer-la mes valenciana. De primeres, canviar el titul d’ “Himne Regional” pel de “Himne Nacional Valencià”. A mes, cal eliminar la frase inicial “Per a ofrenar noves glories a Espanya” i substituir-la per la de “Tots baix dels plecs de la nostra Senyera”, i que l’ humillant vocable “regio” es canvie pel de “nacio”; que es lo que som.

Hem de fer oficial esta segona versio, mes valenciana ella, per dos raons basiques. La primera que en la versio valencianista es reaferma l’ identitat de nacio de Valencia, dins o fora d’ Espanya som una nacio, mentres que en l’ atra versio som simplement un apendix d’ Espanya, una mera, vulgar i rebaixada regio. I la segona que despres dels menyspreus constants i diaris a que mos sotmet Espanya (que si els valencians parlen catala, que si ni una gota d’ aigua per als valencians), sería un eixercici de flagelacio masoquista ofrenar-li alguna gloria o exit.

L’ himne a mes sera obligatori cantar-lo una volta al dia, normalment a l’ inici de la jornada laboral, en tots els llocs de titularitat publica; administracio, empreses publiques, institucions politiques i gubernamentals i molt especialment en escoles, instituts i universitats; a on els estudiants deprendran des de ben menuts la lletra de l’ himne. Vullc vore als chiquets entonant l’ Himne Nacional Valencià en veu emocionada i la ma dreta al cor. No es aço un nacionalisme estrambotic sino educar als chiquets en l’ amor a la patria, en l’ amor a lo que es seu.

A l’ asignatura de musica s’ ensenyarà als chiquets la partitura i la solfa de l’ himne de tots els valencians, per a que coneguen no sols sa lletra de Maximilia Thous sino tambe la musica de Josep Serrano que la compon. Algun partit s’ atrevirà a potenciar l’ himne de tots els valencians? Es necessari dixar de costat l’ obsoleta versio regionela de l’ himne i fer oficial la versio valencianista per a no ferir sensibilitats ni crispar l’ ambient com ocorre ara, per a poder atenyer al fi un himne que siga plenament respectuos en la tradicio foral del nostre païs.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

123) PER A QUAN LA COMARCALISACIO DE LA PATRIA?

L' actual mapa comarcal valencià es prou millorable.

123) Llengua Valenciana Si. 15-9-2005.
PER A QUAN LA COMARCALISACIO DE LA PATRIA?
Ferrer.

Una de les mes nefastes desgracies ocorregudes en temps recents ha segut dividir la patria en tres provincies. Una catastrofe comparable a la Batalla d’ Almansa o la Guerra Civil. La divisio provincial es artificial, arbitraria i aliena a la propia societat valenciana, a la que no es consultà mai. A mes, fomenta la confrontacio entre els distints municipis, minva el sentiment de valenciania i sobretot alimenta un provincianisme extrem en les ciutats d’ Alacant i de Castello de la Plana. La provincialisacio ha dividit al nostre poble encara mes si cap.

Propugne eliminar les tres provincies i ficar comarques com uniques divisions administratives. Aixo permetria una major agilisacio de la burocracia i una optimisacio dels recursos, al resoldre un ciutada les seues gestions a la capital de comarca i no a la de provincia com ocorre ara. A banda d’ aixo, eliminaria el provincianisme i, clar, contribuiria a l’ unitat nacional valenciana i a la vertebracio del nostre poble. Fixem-nos en Suïssa, ab el seu cantonalisme, o en Irlanda, dividida en comtats. Aporten cohesio nacional, eficacia administrativa i son utils.

Els inconvenients son que les despeces en concepte d’ administracio aumentarien (encara que no en exces) i, de fet, es poden sufragar molt be en una bona planificacio economica, i que per a participar al Senat Espanyol s’ hauria de buscar una nova formula que fera possible la nostra representacio –comarcal en este cas- a la Camara Alta. Es poden suprimir totes les administracions intermiges (diputacions, etc.) i unir tots els pobles lindants (com Manuel i L’ Enova, Benifayo i Almusafes, etc.) per a abaratir la gestio publica i les despeces al païs.

No mos podem permetre tindre trentaquatre comarques com ara, pero si les reduïm a quinze o vint es prou. Cal tindre en conte que moltes de les actuals, per sa toponimia, son facilment fusionables (La Plana Alta i la Baixa podrien combinar-se en una unica Plana i lo mateix en casos com El Maestrat, L’ Horta, El Vinalopo, etc.). La comarcalisacio obeiria a criteris historics, geografics, economics, llingüistics, socials, demografics... Al remat, suprimir les provincies i substituir-les per comarques sería per als valencians una benediccio de Deu.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

122) PER A QUAN DEMOCRACIA DIRECTA EN VALENCIA?

Valencia es una dictadura disfrassada de democracia.

122) Llengua Valenciana Si. 14-9-2005.
PER A QUAN DEMOCRACIA DIRECTA EN VALENCIA?
Ferrer.

Soc dels qui pensa que els politics estan per a servir a la gent i no la gent per a servir als politics, que estan per a resoldre els problemes de la societat i no per a crear-ne de nous. La democracia es molt mes que votar una volta cada quatre anys; la democracia es el govern del poble i per tant deu ser el poble qui detente el poder. En Suïssa la gent es la que te sempre l’ ultima paraula puix pot convocar un referendum per a acceptar o tombar una hipotetica llei. El govern, encara que tinga una majoria superabsoluta, està obligat a acatar lo que el poble diu.

La democracia directa contempla tres tipos distints de referendums en la Confederacio Helvetica. El primer quan un parlament pren una decisio (sancionant una llei o canviant la Constitucio) i despres la gent la vota. I el segon es l’ iniciativa popular, originada fora del sistema politic i que busca una cosa nova que politics i govern no volen. Tambe hi ha un tercer cas: que siga l’ estat el que convoque el referendum. Hi ha tres etapes, la discusio previa (s’ informa a la gent), la votacio i la situacio posterior (l’ eixecutiu obeix a la ciutadania i punt).

El referendum en Suïssa: 1) Es du a terme en tots els nivells de govern (municipal, cantonal i confederal). 2) Les barreres per a impulsar-lo son baixes; si es modifica la Constitucio es obligatori, si el govern o parlament sancionen lleis es preveu un referendum opcional que requerix un 1% de firmes. L’ iniciativa popular directa el 2%. 3) El referendum es usat intensivament. 4) Els resultats son vinculants, el govern acata lo que diga el poble. 5) Els referendums a Suïssa es poden convocar -sense excepcions ni restriccions-, sobre qualsevol tema.

La democracia es mes que votar cada cert temps. Es el govern del poble, que es faça la voluntat majoritaria del poble. Sempre. I al nostre païs no vivim en democracia, sino en una dictadura disfrassada. I la prova es que el catala es la llengua oficial en Valencia, quan el poble la rebuja. Aposte perque Valencia siga una democracia directa en que la Generalitat no necessite de vist i plau de Madrit per a convocar un referendum si este no afecta a la Constitucio Espanyola de 1978. Valencia deuria aspirar a ser la nacio mes democratica de tot lo mon.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

121) PER A QUAN L' ESTAT LLIURE ASSOCIAT DE VALENCIA?

Jaume I fundà un nou estat sobira en 1238: el Regne de Valencia.

121) Llengua Valenciana Si. 12-9-2005.
PER A QUAN L’ ESTAT LLIURE ASSOCIAT DE VALENCIA?
Ferrer.

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat es la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot a Europa i al mon i podriem fer lo que creguerem convenient, sense submissions a Madrit i Barcelona, com ara. A mes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’ Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa te plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’ independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No es la balcanisacio d’ Espanya sino el canvi d’ un model d’ estat centralista i uniformisador per un atre model d’ estat plurinacional. Com tambe te cabuda a la UE, que accepta l’ estatus de colonia de l’ Ulster i no fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors... un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. A mes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa a Gran Bretanya, on es el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’ Escocia. L’ Estat Lliure Associat de Valencia s’ investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’ Espanya sería el cap d’ Estat de Valencia, a l’ igual que la Reina d’ Anglaterra es la reina tambe d’ Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’ esta proposta. Puerto Rico es un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’ Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’ estats lliures associats. Este model s’ entronca en la tradicio foral d’ Espanya, la qual fon en el passat una suma d’ estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’ un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

120) PER A QUAN LA CIUTAT DE LA LLUM?

Hui per hui la Ciutat de la Llum sols existix als planos.

120) Llengua Valenciana Si. 7-9-2005.
PER A QUAN LA CIUTAT DE LA LLUM?
Ferrer.

El cine es un dels negocis mes fructifers que existixen. Dos son els grans estudis cinematografics que dominen el mon. El primer es Bollywood, en Bombay, enorme industria que produix mes de 1.000 pelicules a l’ any i que resulta la mes productiva del planeta en el seu sector. L’ atre es el famos Hollywood, en Los Angeles, que es el negoci que mes riquea crea a California, el qual si fora un estat independent sería el quint païs mes ric del mon, per davant de Gran Bretanya, Italia o Canada. Son mils de millons de dolars els que mou el sector de l’ oci.

La qüestio es que en Alacant es vol fer realitat La Ciutat de la Llum, uns estudis cinematografics que seran els mes grans de tot el continent i que aspiren a convertir-se en el Hollywood europeu. Valencia conta en una tradicio cinematografica de solera; destaca una productora com Cifesa (que contà en les grans estrelles estatals de l’ epoca) i un director com Lluïs García Berlanga, qui al remat fon un dels millors cineastes del segle XX. A mes la llum encegadora i el clima mediterraneu fan d’ Alacant l’ enclau perfecte per a rodar infinitut de films.

La Ciutat de la Llum dispondrà de 10 estudis (dos enormes de 2.400 m2 i els atres de 1.700 m2), capacitat de rodage en exteriors (22 hectarees), un area independent per a rodar en ambient aquatic, tot tipo d’ almagasems per a decorats, vestuari i atres utensilis, taller d’ efectes especials i de manteniment de les cameres, tres edificis de recolzament a la produccio, oficines, sales per a conferencies, etc. I tot computerisat. En fi, que pot ser un motor per al creiximent de l’ economia i la cultura que faça del municipi d’ Alacant una nova meca del cine.

Ara be, no tot es tan bonico. Els estudis naixen entre un desert de productores. Per lo que caldrà promocionar-ho per a que les grans industries fixen els seus ulls en La ciutat de la Llum per a filmar cine espanyol, europeu i estadounidenc. I si pot ser, que les productores es relocalisen en Alacant. Ara be, de poc servirà tot aço si en un futur els valencians no conseguim dotar-mos d’ una o dos productores propies fortes, si no es promou la creacio audiovisual valenciana i en Valencià, i si no contem en cap festival de cine de renom ubicat al nostre païs.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/