29) L' INFAMIA D' IRAQ.

Manifestants a favor de Gorge W. Bush, Premi Nobel de la Pau de 2004.

29) Critica Social. 15-7-2004.
L’ INFAMIA D’ IRAQ.
Ferrer.

Els EUA (com China, Marroc o Catalunya) te l’ afan imperialiste comu a tots els pobles inmadurs. Tal es aixi que el seu president George W. Bush declarà la Tercera Guerra del Golf Persic, iniciada en 2003 i que encara hui seguix. Les edicions anteriors foren en 1990-91 i 1998-99 en George Bush i Bill Clinton respectivament. De res servi que el 15-2-03 mes de trenta millons de manifestants al mon clamaren que no a la guerra en el seu nom.

Per a justificar l’ invasio s’ apelà a tot tipo de calumnies com la de que Iraq tenía armes de destruccio massiva, que havia conexions en el terrorisme (quan Osama Bin Laden i Sadam Hussein no es podien ni vore) o que el sanguinolent autocrata d’ Iraq era una amenaça mundial (quan contava en soldats famolencs i desmoralisats i en un armament obsolet). Pero com totes estes excuses no colaren s’ hagueren de traure de la chistera unes atres.

Mes tart es digue que Iraq no cumplia les resolucions de l’ ONU (tampoc Israel, ni EUA al declarar una guerra ilegal). S’ afirmà que en Iraq es violaven els drets humans (com tambe ocorre a Guantanamo, Estats Units). Al final es sentencià que calia derrocar a Hussein per ser un satrapa cruel (al pareixer no ho era en els 80, quan era el tonto util d’ EUA que combatia a Iran. EUA no protestà mai perque el llavors aliat Hussein gasejara als kurts).

L’ unica rao real d’ esta guerra monstruosa ha segut el petroleu. Bush havia de compensar d’ alguna forma a uns empresaris (petroleres, constructores, factories d’ armament) que li han financiat la campanya i instalat en el poder. Poc importa si la guerra es una ruïna total per al poble estadounidenc mentres els empresaris amics de Bush puguen expoliar impune i tranquilament les reserves petroliferes i gasistiques d’ Iraq, les segones del mon.

Ens prometeren que el derrocament de Hussein duria la democracia a Iraq i sols arribà l’ anarquia. Ens van dir que s’ acabarien eixes violacions de drets humans de Sadam i ens hem aborronat en fotos de tortures macabres als presoners iraquians. Proclamaren que era una guerra contra el terror i hui Iraq està plagat dels terroristes que abans no tenía. Tot aço es podria haver evitat dixant que els inspectors de l’ ONU feren el seu treball i punt.

Els Estats Units volen ara un govern porrito que els permeta saquejar el petroleu iraquia, acusen de terrorisme a la resistencia i parlen de “guerra humanitaria i de lliberacio”. Pero dir guerra de lliberacio a aço es com dir que Els fusellaments del 2 de Maig de Francisco de Goya representa uns llibertadors francesos assassinant terroristes espanyols. No vullc ser yo complice d’ esta infamia en el meu silenci. No a la guerra. No en el meu nom.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

28) A LA MEMORIA DE JOAN FUSTER.

Joan Fuster, en el seu pas per la Falange.

28) El Palleter. 28-6-2004.
A LA MEMORIA DE JOAN FUSTER.
Ferrer.

Tots els morts mereixen respecte. Ara be, no tots mereixen el mateix grau de respecte, igual que ocorre en els vius. Yo mai m’ alegrare de que una persona muiga. Mes be, al contrari. Pero hi ha casos excepcionals en els que una mort representa per a mi un motiu d’ alegria, no per la mort en si –que aixo mai m’ alegra- sino mes be pel descans que determinades morts dixen entre aquells que permaneixen vius –que aixo sí m’ alegra-. En est aspecte m’ alegre de la mort d’ Adolf Hitler, Benito Mussolini, Francisco Franco o Josip Stalin. Igual que m’ alegraré quan muiguen Augusto Pinochet o Fidel Castro (entre atres). Enguany es cumplixen dotze anys des de que faltà Joan Fuster, alla per 1992. Es una bona excusa per a dedicar un poema a la memoria del mort.

Titul: OBITUARI EN HURRES.
Autor: Mario Benedetti.
Font: Nocio de patria.
Traduccio: Ferrer.

Anem a festejar-ho

vinguen tots
els inocents

els damnificats

els que criden de nit
els que somien de dia
els que patixen el cos
els que estagen fantasmes

els que chafen descalços
els que blasfemen i ardixen
els pobres congelats
els que volen a algu
els que mai s’ obliden
anem a festejar-ho
el crapula s’ ha mort
s’ acabà l’ anima negra
el lladre
el gorri
s’ acabà per a sempre

hurra

que vinguen tots
anem a festejar-ho
a no dir
la mort
sempre ho borra tot

tot ho purifica
qualsevol dia
la mort

no borra res
queden
sempre les cicatrius

hurra

mori el creti
anem a festejar-ho
a no plorar de vici

que ploren els seus iguals

i que s’ engolixquen les seues llagrimes

s’ acabà el monstre procer

s’ acabà per a sempre

anem a festejar-ho
a no posar-nos tebeus

a no creure que este
es un mort qualsevol

anem a festejar-ho
a no tornar-nos fluixos

a no oblidar que este

es un mort de merda

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

27) UNIVERSITAT SANT VICENT MARTIR, LA PRIMERA FACTORIA D' ATEUS DE VALENCIA.

L' Esglesia Catolica, com sempre, velant per les animes dels rics.

27) El Palleter. 28-6-2004.
UNIVERSITAT SANT VICENT MARTIR, LA PRIMERA FACTORIA D’ ATEUS DE VALENCIA.
Ferrer.

“Hem de cremar a tots els cures en una foguera en mig de la plaça!”. “Sí, i violar a les monges!”. “I cremar totes les esglesies o millor encara, reconvertir-les en algo util, com per eixemple biblioteques!”. Estes frases son absolutament reals i no me les invente yo. Perteneixen a universitaris que cursen una carrera en Edetania, la futura Universitat Catolica Sant Vicent Martir. Algo te eixe centro que entres en fe i ixes convertit en Josip Stalin.

Si tots els coleges foren religiosos en la practica, s’ acabaria en el cristianisme en tan sols una generacio. Els tios mes rojos i mes anticlericals i les ties mes putes que conec han eixit de coleges regiosos. Aixo de que “no hi bon comuniste que no haja segut seminariste” es veritat. Per sort, la meua neboda estudia en un colege laic. Millor. De lo contrari igual me la trobaria currant d’ actriu porno en un film el dia menys pensat. I millor que no.

Em relata un amic que estudia magisteri en Edetania que alli hi ha una opressio catolica bestial. “Ens obliguen a assisitir a classe tots els dies, si faltes algun dia li envien una carteta als teus pares, com si tingueres huit anys, t’ obliguen a asistir a la conferencia del cardenal o del retor de torn baix amenaça de suspendre’t en cas de no fer-ho, son una autentica mafia que s’ embojaca tots els diners i no reinvertix en instalacions (...)” -em diu-.

Este jove de qui parle era cristia abans d’ entrar a estudiar en Edetania. Hui es ateu i anticlerical. Es increïble pero despres de tants fracassos encara hi ha gent que no es percata de que la forma d’ expandir el cristianisme no pot ser a base d’ hosties. Mireu si no lo que passa en els instituts. Els professors catalanufos coaccionen als seus alumnes i estos es reboten i es passen a l’ espanyol. Res de lo que entra per imposicio, entra de bon gust mai.

Quaranta anys de nacionalcatolicisme sols han servit per a que hui la mitat de la joventut valenciana siga atea i l’ atra mitat crega en Deu pero no en l’ esglesia. Aixi i tot, seguim en les de sempre. O pijor, puix pareix que ara l’ Universitat Cardenal Herrera CEU tambe pot fer un gir al nacionalcatolicisme. ¿Pero quan deprendrem que l’ evangelisacio s’ aconseguix en bones paraules i un eixemple intachable i no a base de sembrar l’ odi i la por?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

26) PER A QUAN UN PHN RESPONSABLE?

2-3-2003: 800.000 valencians, murcians i andalusos a favor del PHN en Valencia.

26) El Palleter. 27-6-2004.
PER A QUAN UN PHN RESPONSABLE?
Ferrer.

Valencia te set d’ aigua i de justicia. El Partido Popular (PP) defen un PHN especulador i inutil, i l’ esquerra que la sequera es progressista ya que ens recorda que contra l’ atroç deficit hidric no ens cal aigua sino “una nova cultura de l’ aigua”; aixo es com dir que els chiquets del Tercer Mon no necessiten menjar sino “una nova cultura de l’ alimentacio”. Potser els aragonesos deurien a partir d’ ara apanyar-se en “una nova cultura de la financiacio” en lloc de furtar-nos diners als valencians en concepte de la solidaritat que no practiquen ells.

El PHN que proponia el PP era inviable des del punt de vista economic, ecologic, geografic i geopolitic. Esta era una obra faraonica puix el trasvassament de l’ Ebre supon el doble de diners que costaria desalar l’ aigua, la mort de la conca del Xuquer, i a mes -degut a l’ efecte de la desertisacio que afecta a tota la peninsula-, es molt provable que no es puguera trasvassar aigua entre Maig i Octubre o un any de cada quatre. Este PHN era mes una oda a l’ especulacio per donar de menjar a les constructores que una solucio a la sequera que patim aci.

Pel que fa al Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE), sa alternativa de sustituir el trasvassament de l’ Ebre per desaladores no es un bon remei. En desaladores nomes no es resol el problema. A banda de que son cares, molt contaminants i de que no poden aportar tot el cabal d’ aigua que ens cal, unicament es podrien instalar en les localitats costaneres (lo qual no resol la falta d’ aigua als pobles de l’ interior), i a mes espanten el turisme, que recorde es la primera industria nacional de Valencia i la que mes treball directe i indirecte crea al nostre païs.

No cal criminalisar els camps de golf com si foren camps d’ extermini nazi. No tenen res de roïn. Les nostres fonts de riquea son l’ agricultura i el turisme, i si no els arriba aigua Valencia pot convertir-se en el nou Terol. Un PHN responsable podria consistir en un trasvas de l’ Ebre a les comarques del Nort, un trasvas del Tajo al Sur i rec per degoteig generalisat. Si encara calguera mes aigua completariem la diferencia en desaladores i la millora de canonades per a evitar fugues d’ aigua, que en determinats punts oscilen entre un 30-70% del total, etc.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

25) SE’N VAN ELS CRIATS D’ ESTATS UNITS I TORNEN ELS LACAYOS DE FRANÇA.

El PP encadena una derrota darrere d' una atra ¿quina llastima, no?

25) El Palleter. 16-6-2004.
SE’N VAN ELS CRIATS D’ ESTATS UNITS I TORNEN ELS LACAYOS DE FRANÇA.
Ferrer.

Se’n van els gossos falders d’ Estats Units i Gran Bretanya, i tornen els llepaculs de França, Alemanya i Marroc. A les europees, pirrica victoria sociata a Espanya i ample triumf del Partit Popular Europeu (PPE) a la UE. Encara que estes votades s’ han presentat per PP i PSOE com una segona volta de les estatals, la gent no ha entes aixi: son les eleccions europees en la participacio mes baixa ab una abstencio historica de mes del 50%.

Els candidats no eren els millors. Jaime Mayor Oreja (PP) es un nacionaliste espanyol centraliste i facha que ya s’ havia presentat dos voltes a les eleccions vasques i pergue les dos. I ara, tres de tres. Mariano Rajoy li ha obligat a menjar-se el marro de les europees per por a que li fera ombra. Pel que fa a Josep Borrell (PSOE) dimiti en el seu dia de la candidatura a la presidencia d’ Espanya per raons de corrupcio. Ahi a Brusseles estan be.

Els ultims anys ab el PP han segut durs: l’ allutament entre Espanya i Europa, la submissio total a Estats Units –que destrui l’ Imperi d’ Espanya- i a Gran Bretanya –que no retorna Gibraltar- a canvi tan sols d’ eixir en una foto, la participacio en una guerra illegal i inmoral... Pero a pesar de tot, els peperos son millors negociadors que els sociates i si PSOE pot ser el mal menor a nivell nacional i estatal, a nivell europeu el mal menor es diu PP.

Si estavem mal, ara estarem pijor. Donem la benvinguda a la submissio a França i Alemanya, les concesions al Marroc (entrada de citrics marroquins en perjuï dels valencians, qui sap si la traicio definitiva al Sahara...), l’ abandonament del ventajos Tractat de Niza, el boicot al PHN, l’ anticristianisme a la Constitucio Europea, la perdua de subvencions per a l’ agricultura, etc. Europa sera antivalenciana cinc anys mes gracies a PSOE i PP.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

24) GOOD BYE, SPAIN (ARA EM TOCA RIURE A MI).

PP i PSOE arrepleguen ara el fruits de lo que han sembrat.

24) El Palleter. 15-6-2004.
GOOD BYE, SPAIN (ARA EM TOCA RIURE A MI).
Ferrer.

“Good bye, Spain” es un dels lemes acunyats pels jovens vasquistes arran de la presentacio del Pla Ibarretxe. El proyecte d’ estat lliure associat propugnat pel nacionalisme vasc va vent en popa. Es imparable i Madrit ho sap. La Caixa de Pandora per fi s’ ha obert, pero qui l’ ha destapat ha segut PP i PSOE, els dos partits estatals que tant presumixen de ser els garants de l’ unitat d’ Espanya. El PP oficialisà el catala en Valencia i li fa el joc als Païsus Imaginaris de CIU. I el PSOE li fa el cul gros al nacionalisme gallec, vasc i catala, els mateixos que van creixent a costa de furtar-li vots al socialisme. PP i PSOE alimentant al monstre que ha de devorar-los.

Ara Espanya te un govern debil -el del PSOE- que regix l’ Estat en minoria i que necessitarà de nacionalistes dispostos a chuplar-li la sanc. Hi ha quatre formacions que reclamen un estat lliure associat (CIU, PNV, EA, NA-BAI). ERC es provable que tambe ho acabe reivindicant. El PSC vol federalisme asimetric. I dos partits mes, BNG i CHA, recolzen l’ autodeterminacio i possiblement els proyectes citats ades. Yo ya tinc preparada la cerveceta, les borles, i el millor dels meus sofas. La llegislatura promet ser molt pero que molt divertida. Si deu reventar Espanya puix que revente ya d’ una volta! No volien aixo? Puix ya ho tenen! Ara em toca riure a mi!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

23) ZAPATITOS, UN NINOT PER A LA FOGUERA.

A Zapatero li agrada envoltar-se de politics en molt de futur.

23) El Palleter. 8-6-2004.
ZAPATITOS, UN NINOT PER A LA FOGUERA.
Ferrer.

El nou president d’ Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, es un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produi una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot fora perque no eixira el dretos de Bono. A les eleccions estatals 2004 es repeti l’ historia: un imprevist d’ ultima hora (els atentats de l’ 11-M) permete la carambola: zapatitos president! Un triunf que no esperava ni ell.

S’ ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa es que la tombola de la vida t’ acabe espentant a governar un estat i atra cosa molt distinta es saber governar-lo... A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisi del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar mes que zapatitos, i Carod-Rovira mes que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en la Mancha, Murcia i Andalucia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria mes els impostos i al sandema prometia una educacio publica de luxe. Igual el PSOE presumia de l’ Espanya plural i al poc eixia el president d’ Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. Es tanta l’ inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’ interpretacio del PSOE fan de l’ improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i es una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan mes inutil i incompetent es una persona, mes possibilitats te d’ arribar llunt en la vida. I l’ amic zapatitos es la prova vivent d’ este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’ oposicio. Zapatero va pegant bacs. Es un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’ indulte. Foc en ell!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

22) NI LLIGA NI COPA NI LLIGA DE CAMPEONS!

Nou fracas de la subnormalització llingüistica: el poble diu campeo i no campió.

22) El Palleter. 7-6-2004.
NI LLIGA NI COPA NI LLIGA DE CAMPEONS!
Ferrer.

Ab el desastre de l’ Armada Invencible, l’ emperador Felip II declarà no haver enviat a les flotes a lluitar contra els elements. El Valencia s’ ha proclamat campeo de Lliga i UEFA a base de bregar cada dia contra arbits que li atracaven a cada partit i contra una prensa mesetera desestabilisadora. El Valencia ha vençut a Madrit, Barça, Marsella... i als elements. Campeo de Lliga per sexta volta i de UEFA per tercera... Encara que els galactics siguen atres. L’ entrenador Rafa Benítez –que per culpa dels inutils de la directiva se n’ anat- fon el maxim artifex del doblet. Santiago Cañizares -que s’ ha fet en el seu quart Zamora-, Roberto Fabián Ayala i Vicent Rodríguez s’ han consagrat en les seues respectives posicions com els millors jugadors del mon.

No m’ oblide tampoc de l’ excelsa temporada que ha fet el Vilarreal. Ha arribat a les semifinals de la UEFA. Yo volia que el Vilarreal guanyara la UEFA i el Valencia la Lliga... Per a repartir-ho tot com bons germans! Mes que res perque el Valencia ya havia vençut en dos edicions i perque sería bo per al païs tindre un segon club valencià en tituls, a banda del Valencia. Pero no ha pogut ser. En qualsevol cas, dixa molt bon sabor de boca el submari groc, al que ya tilden de “nou Parma” i que pot conquistar trofeus en un futur proxim, si Deu vol. Per a acabar de completar la festa, el Llevant ha pujat a primera. La temporada vinent hi haura tres clubs del nostre païs a la categoria d’ or. I a vore si al proxim eixercici te sort l’ Elig i en son quatre en l’ ajuda de Deu.

Ho sent per Manu Sánchez i els imparcials informatius d’ Antena 3. Per la prensa espanyola, sempre atacant al club che quan despunta. I per Manuel Díaz Vega, l’ home que mes tituls ha fer guanyar al Real Madrit, mes inclus que Hugo Sánchez o Alfredo Di Stéfano. Ho sent per eixos espanyols que venen a estiuejar aci i ens bramen : “Ei tu, a mi parla’m en cristia!”. Per Raúl i Figo, que de res els valgue tirar-se a la piscina a cada partit. I per Roberto Carlos i el seu complex de superioritat. Ho sent pels qui pensen que els diners pesen mes que el treball, pels qui creuen que Davit no pot en Goliat, pels merengues del PP i pels cules del BNC. Antivalencians: ni Lliga ni Copa ni Lliga de Campeons! Valencia dos, Confederacio Catalano-Espanyolera zero.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

21) QUIN ES EL RESULTAT D’ INOCULAR EL CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES? (2 / 2)

Octaveta cortesia de Llengua Valenciana Si.

21) El Palleter. 6-6-2004.
QUIN ES EL RESULTAT D’ INOCULAR EL CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES? (2 / 2)
Ferrer.

Aixo de que la reivindicacio d’ una Llengua Valenciana independent es un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’ intimitat”, que precissament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’ Academia de Zaplana (AZ) i obert mes llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. I quin es el resultat? L’ us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de l’ AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixi els jovens valencians voran que es un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’ examen ya no ho usaran mai mes. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’ espanyolisme on mai podra quallar un quart nacionalisme que puguera desestabilisar definitivament l’ Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’ espanyol. Un company de Facultat estudià en l’ institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’ identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’ us generalisat del “valencià” (catala). Es esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha mes rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai mes tornaran a usar. Pero tots sabem que l’ us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fosil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i al borde de l’ extincio hui.

Per desgracia, cada dia som mes espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’ hi vajen oblidant; gracies precissament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians ens precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’ accelerador chafat al maxim. El “valencià” es cada dia mes una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Sigam aixi, i dins de 50 anys n’ hi hauran tres Castelles a l’ Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, es clar.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

20) QUIN ES EL RESULTAT D’ INOCULAR EL CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES? (1 / 2)

Octaveta cortesia de Llengua Valenciana Si.

20) El Palleter. 6-6-2004.
QUIN ES EL RESULTAT D’ INOCULAR EL CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES? (1 / 2)
Ferrer.

Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l’ us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l’ us real de la llengua nacional dels valencians es realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vengut a carrec de l’ Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l’ any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

A qué es pot deure tot aço? En part a l’ inmigracio, cada volta mes numerosa. Pero aixina i tot, este no es un factor que puga explicar un descens tan brusc de l’ us en les domicilis com es eixe brutal 30%. En la meua opinio este es el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s’ identifiquen i que acaben abandonat per a engrossar el jagant espanyol. Estos son els fruits de 25 anys de subnormalització llingüistica, d’ ensenyar el catala en els coleges ab l’ eufemisme de “valencià”, etc.

Es curios lo que ocorre a les escoles: els jovens estudien l’ asignatura de “valencià” (catala) com qui estudia angles o frances, es dir, com un idioma foraneu mes. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia mes en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l’ angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: “El Valencià este es molt rar, es com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixi”. Es referia a l’ asignatura de “valencià” (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l’ asignatura de “valencià” (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l’ examen d’ un idioma que no es el que parlen en la seua casa.

Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l’ espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l’ espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s’ identifiquen en el catala ni en l’ angles. I es que el 90% dels valencians pensa que el Valencià es una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el guetto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/