jueves, enero 26, 2006

142) NOU MAPA DE CATALUNYA.

lunes, enero 23, 2006

141) CUANDO MATAR ES PROGRESISTA.

L' abortament en l' Estat Espanyol: un problema en alça.

140) Llengua Valenciana Blogspot. 23-1-2006.
CUANDO MATAR ES PROGRESISTA.
Ferrer.


El diario La Razón ha dado la voz de alarma: en España se han realizado 84.985 abortos en 2004, un 6% más que el año previo. La cantidad de niños asesinados antes de nacer llenaría un estadio de fútbol. En los últimos 10 años la tasa de abortos se ha duplicado al pasar de 49.367 de 1995 a los casi 85.000 de 2004. Hablamos de casi 233 muertes al día, un aborto cada 6 minutos en España. Y todo esto sólo se refiere a las interrupciones “legales” pues las clandestinas quedan lógicamente excluídas de las cifras oficiales. La realidad se revela aún peor.

El 96,7 % de las mujeres que dió el paso se acogió a la cláusula-trampa de “riesgo para la salud materna”, la cual comprende un suprepticio “riesgo psicológico” absolutamente inexistente en la vida real pero que permite en la práctica el aborto libre en España... Si en cualquier nación tercermundista mataran a un ser humano cada 6 minutos la opinión pública no tendría rubor en escandalizarse y pronunciar la palabra “genocidio”. Pero si esta sangrienta escabechina se perpetra en el Primer Mundo se acepta con naturalidad y hasta resulta bien visto.

Lo más surrealista es que eso se permita en España, que es el estado con la menor tasa de natalidad del planeta Tierra, superado únicamente por la Ciudad del Vaticano. En una época en que los políticos nos advierten de que el número de ancianos es elevado y el de bebés escaso y que eso puede llevar a la quiebra de la Seguridad Social, en lugar de fomentar la natalidad como sería lógico para los intereses del Estado, los políticos dan todo tipo de facilidades en la dirección opuesta: nacen muy pocos niños, matemos muchos para que nazcan menos aún.

Lo más increíble de todo es que esto se haga en nombre del progreso. Debo ser entonces un cavernícola pero la verdad, confieso que nada encuentro de progresista en que unos padres maten a su propio hijo. Y me choca que la izquierda que tanto presume de ser la abanderada de los derechos civiles pueda negar el más importante de todos ellos: la vida. Así como me choca también que la derecha, que tanto alardea de ser paladín de los valores morales, se ponga una venda en los ojos frente a esta inmoralidad asesina en aras de un puñado de votos.

En una sociedad como ésta, donde la clase política alienta la muerte y no la vida, con una caída en barrena de los valores, donde el 28 de diciembre se gastan bromas en lugar de recordar los asesinatos de Herodes, en que en la Navidad el protagonista es El Corte Inglés y no Cristo, en que la mujer está desprotegida y el varón a menudo se desentiende de sus cargas familiares, no es de extrañar tal genocidio. 85.000 niños asesinados en España en 2004. Me pregunto si el descubridor de la vacuna contra el SIDA se encontraba entre alguno de ellos.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, enero 19, 2006

140) OPA HOSTIL A LA CLASSE OBRERA.

Manuel Pizarro, president d' Endesa.

139) Llengua Valenciana Si. 19-1-2006.
OPA HOSTIL A LA CLASSE OBRERA.
Ferrer.

A on s’ haura vist que un partit que diu ser socialiste defenga els interessos d’ una empresa privada en anim de lucro en contra de la classe treballadora que li ha votat? Fins on arriba l’ hipocresia d’ un PSOE que defen als obrers oferint-los sous de 600 euros mensuals i zulos de 30 m2 als jovens? Fins a on aplega l’ atreviment i la poca vergonya d’ un president d’ Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero –l’ home de la mascara somrient- que contra el sentit comu recolza la OPA hostil de Gas Natural a Endesa? Aço es un escandal tipic del Tercer Mon!


Per a començar els usuaris i consumidors de l’ Estat som les victimes d’ unes empreses energetiques que fan el seu agost a costa d’ uns ciutadans que estem agarrats pels collons perque no tenim a on triar. A l’ Estat sols hi ha tres electriques (Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa) i una suministradora de gas natural (Gas Natural.). En qualsevol estat civilisat el govern tractaria de fomentar una major competencia donant entrada en el sector a nous ofertants. En lloc d’ aixo, ZP decidix fer lo contrari: quatre empreses son massa, millor mos quedem en tres.


Gas Natural esta participada accionarialment per La Caixa, que està controlada pel tripartit catala. El ministre d’ Industria Josep Montilla i el president d’ ERC Josep Lluïs Carod-Rovira volen un monstre energetic catala al preu que siga, encara que siga empobrint a la classe obrera catalana. Que ningu s’ equivoque. L’ OPA hostil de Gas Natural va dirigida a la classe proletaria. Si ya de per si, en monopolis autonomics els usuaris estem pagant tarifes altes per un suministre energetic ineficient, puix imagina’t que ocorrerà si la fusio ix avant.


L’ electricitat ya ha pujat en 2006 un 4,48% (els salaris un 0,6% en termes reals), ha de tornar a pujar en Juliol (quan mes necessitem l’ aire acondicionat) i per si fora poc es penalisarà als usuaris que gasten mes de 650 kilovats/hora al mes (sense que importe l’ epoca de l’ any). I des d’ Octubre fins a Giner el preu del gas natural ha creixcut un 10% per als consumidors domestics i un 20% per al sector empresarial. I la bombona de butano mes de lo mateix: des de l’ 1 de Giner les families paguen un 10% mes per ella i les empreses un 20% mes.


Tot aço afecta ya a la gent mes necessitada, a la classe proletaria, a la que no pot ni arribar a final de mes. ¿Soc yo l’ unic que escolta a la gent del carrer queixar-se de que la vida està molt cara? Estos son els fruits de de la falta de competencia. I les empreses catalanes advertixen que esta escalada es insostenible i moltes estan ya al llimit del tancament. Al final la gent treballadora, al paro. A pagar-ho els quatre desgraciats de sempre. I est depauperament massiu i accelerat de les capes socials necessitades s’ accentuarà molt mes si fructifica la OPA.


Hi haura alguns nacionalistes catalans tan imbecils que voran en esta OPA un triumf per a Catalunya. Pero no, sols sera un triumf per a quatre catalans multimillonaris que passaran a ser mes rics encara pero un durissim castic per als pensionistes, treballadors i PIMES de Catalunya i de tot l’ Estat. Tambe per als valencians, es clar. Si aço ho fera el PP els tildarien de tall d’ especuladors i fascistes. Si ho fa PSOE es progressisme. Pero clar, ¿que importa llançar una OPA hostil al proletariat mentres el bachiller Montilla puga arribar a final de mes?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

martes, enero 17, 2006

139) ANTOLOGIA DE LA BURRERA, L’ANALFABETISME I ATRES CATALANOANIMALADES (4).

Aci tenim a la "romanistica internacional" i "totes les universitats del mon".
138) Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.
ANTOLOGIA DE LA BURRERA, L’ANALFABETISME I ATRES CATALANOANIMALADES (4).
Ferrer.


A continuacio reproduixc lo que diu l’ amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” al forum del Raco Catala. Mos dona una mes que magistral lliço de geografia. Prengau nota!

"L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de "rambles", i encara es conserva vocabulari català (embolicar, "boria" (per "boira"...). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias....

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres... Almeria catalana!".


Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols mes arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’ emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’ enteneu es perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero per que detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desafavorits en l’ India. Ya en teniu 1.000 millons mes de catalanoparlants. India catalana! De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? No, home! Fins a Bagdad i mes alla!

Continuarà...?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

lunes, enero 16, 2006

138) ANTOLOGIA DE LA BURRERA, L’ANALFABETISME I ATRES CATALANOANIMALADES (3).

Eixemplar de burro catala.

137) Llengua Valenciana Blogspot. 16-1-2006.
ANTOLOGIA DE LA BURRERA, L’ANALFABETISME I ATRES CATALANOANIMALADES (3).
Ferrer.


El catalanufo “Guillermot” expressa en un mensage del 31-7-2005 al forum del Raco Catala titulat “Una estratègia per al País Valencià” que lo ideal per als valencians sería que Barcelona fora la capital del nostre païs:

"És cosa sabuda que la influència social i política circula sobretot de les capitals cap als pobles.

grans capitals ----> ciutats mitjanes ------> pobles


És cert que les noves tecnologies estan igualant la capacitat d'influència dels individus i dels territoris, però sembla clar que de moment és poc probable que una tendència nascuda en els pobles petits o fins i tot en ciutats mitjanes pugui imposar-se.

Tots sabem que les ciutats grans del País valencià estan fortament espanyolitzades i que, per tant, la tendència actual és a una espanyolització total del territori, mitjançant el camí que he apuntat a dalt. La idea que fa tant de temps que voltava per l'independentisme de que "les comarques salvaran el país" no té fonament per si sola. Les comarques només podran "salvar" el país si, i només si, aconsegueixen reconquerir les capitals per a la nació.


Doncs bé, hi ha una altra alternativa per reconquerir les grans ciutats valencianes i és la següent: fer tombar el País Valencià per fer-lo abandonar l'òrbita de Madrid i fer-lo caure sota la influència de Barcelona. Barcelona està més catalanitzada que la ciutat de València i té més possibilitats de recatalanitzar-se totalment en un futur pròxim. Per tant cal considerar aquesta possibilitat. Un cop Barcelona influint fortament sobre les grans ciutats valencianes, molt probablement aquestes començarien a girar cap a la seva cultura pròpia, enlloc de seguir la de Madrid, com fins ara. Naturalment, alguns matisos de la "valencianitat" podrien "barcelonitzar-se" en el procés.


Doncs bé, la pregunta que us faig és: quina de les dues opcions creieu que és més factible si es vol "renacionalitzar " les ciutats grans el País Valencià?

La que prescindeix de lideratge barceloní o la que pren Barcelona com a gran capital?

Compte!!! No demano quina us agrada més, quina és més "respectuosa" amb no sé quines idiosincràsies o quina és estèticament més formosa. El que demano és quina us sembla més convenient tenint en compte que l'objectiu de tots nosaltres és que el País Valencià torni a la seva cultura genuïna.

PD: Una altra discussió fóra si Barcelona voldria exercir aquest lideratge o en té capacitat, però això deixem-ho per un altre fil".

O siga, Guillermot, que lo millor per als valencians, lo millor per a recuperar la nostra independencia (¿?) i la nostra cultura (¿?) sería passar del centralisme madrileny al centralisme barceloni. Que altruistes els catalans, no?


Continuarà...?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, enero 12, 2006

137) EL BLOC ¿UN PARTIT SATELIT DEL PP?

8-10-2005: Espectacular capacitat de convocatoria d' Entesa i Bloc.
136) Llengua Valenciana Si. 12-1-2006.
EL BLOC ¿UN PARTIT SATELIT DEL PP?
Ferrer.

A sovint es parla del Bloc Nacionaliste Catala (BNC) com un partit nacionaliste, d’ esquerres, progressiste, etc. Pero la veritat es que en el fondo fa una certa olor a dreta i catolicisme. El problema del Bloc es que hi ha molts blocs: hi ha blocs de dretes, d’ esquerres i de centro. Hi ha blocs catalanistes i atres pancatalanistes. I fruit d’ esta cerimonia de la confusio i donat els continuats fracassos electorals del BNC, es mes que evident que algu deu estar financiant ad este partit des de les ombres ya que si estas fora de les Corts es passa molt de fret.

Es un secret a veus que el Bloc està financiat pel Partido Popular (PP) i Convergencia i Unio (CIU). El BNC en el fondo no es sino una filial de CIU en Valencia. Durant decenis ha rebut diners des de la Generalitat Catalana per a poder mantindre el proyecte. Aixina com ERPV es la filial de ERC, el BNC es la de CIU. Jordi Pujol en innumerables ocasions ha eixit en defensa dels bloqueros i li ha exigit a ERC-ERPV que dixe d’ inmiscuir-se en Valencia i que no li furte vots a l’ autentica força catalanista valenciana: el Bloc, es dir... CIU.

I es pales que al PP li va molt be que hi haja un grup que li reste vots al PSPV. El conseller Rafel Blasco en mes d’ una ocasio ha elogiat al BNC i ha expressat la necessitat de que hi haja un partit com este. I en les ultimes eleccions autonomiques de 2003 era obvi que existia un acort entre Paquito Camps i Pere Mayor per a fer un pacte de govern en cas de que el PP perguera la majoria absoluta i el Bloc entrara. Sols deus vore els videos del debats electorals al Canal 9 per a apreciar que lo de Camps i Mayor era un idilic amor a primera vista.

Tot es veu encara mes clar si mos donem conter que el BNC s’ ha negat per activa i per passiva a ingressar en una Entesa a on formaria part d’ una aliança en Esquerra Unida, Els Verts i atres partits d’ esquerres... La rao? Perque el BNC es l’ apendix de CIU, i pareix improvable que CIU vaja a usar sa filial valenciana per a donar-li el poder en Valencia a un tripartit que es el mateix que ha derrocat a Jordi Pujol en Catalunya. Totes les peces del trencaclosques encaixen. El BNC va fugint de l’ Entesa perque en el fondo pot haver un pacte PP-Bloc.

Qui paga mana i si el Bloc està financiat des de les ombres pel PP sería absurt que li donara el poder a Joan Ignaci Pla. Sería mes llogic un pacte en el PP en l’ excusa de ser este “el partit mes votat” a canvi de fer-se en el control de la cultura. Camps busca a tota costa evitar a Joan García Sentandreu i es pales que tan sols un pacte postelectoral PP-Bloc permetria perpetuar a Paquito en el poder, desactivar a Coalicio Valenciana (CV) i derrotar a Pla tot al mateix temps. Ara be, ¿qué es lo que deuen pensar els militants del Bloc de pactar en el PP?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

martes, enero 10, 2006

136) SELECCIONS NACIONALS VALENCIANES: ESTAT DE LA QÜESTIO.

28-12-2004: Valencia juga contra la Bulgaria de Hristo Stoichkov.
135) Llengua Valenciana Si. 10-1-2006.
SELECCIONS NACIONALS VALENCIANES: ESTAT DE LA QÜESTIO.
Ferrer.


Al voltant de les Seleccions Nacionals Valencianes m’ agradaria aportar algunes reflexions. La nostra Seleccio mes destacada es la de Pilota, que ha conseguit disputar partits i tornejos oficials, i fins i tot fer-se en els tituls de Sis Nacions, Europeu i Mundial. Es sense dubte el conjunt nacional que ha arribat mes llunt. El gran inconvenient es que oficialment continúa representant a Espanya en lloc de fer-ho a Valencia, com deuria ser.

La Seleccio Nacional Valenciana de futbol poc a poc va consolidant-se i mostrant un progrés. Ya ha jugat contra Lituania, Yugoslavia, Nigeria, Bulgaria i Colombia. I encara que el resultat no importa en un amistos, no podem passar per alt els triumfs de Valencia front a combinats d’ una certa entitat, com Nigeria (campeona d’ Africa) o Colombia (campeona d’ America). Oferim bona image front a conjunts forts, donem espectacul, etc.

Tambe està la Seleccio Valenciana de Baloma que recentment s’ ha enfrontat a Espanya, actual campeona del mon. El combinat valencià estigue dominant durant bona part de l’ encontre pero com es normal, Espanya –molt mes rodada i entrenada- acabà vencent. El resultat es lo de menys en un amistos, aixo si, no dixa de ser una fita que Valencia s’ haja batut en Espanya. Poc a poc, anem creant consciencia nacional. Poc a poc, fem païs.

I d’ atra banda tambe contem en seleccions valencianes en atres deports (com l’ atletisme, el rugbi, el karate...) que participen en els tornejos autonomics i en alguns casos inclus disputen amistosos internacionals com es el cas de la Seleccio Valenciana de Rugbi, que ha medit sas forces front al poderos America XV. En resum, que poc a poc cada dia que passa hi ha mes seleccions valencianes en distints deports. I aixo es bo per al nostre païs.

Lo negatiu: 1) La desidia dels valencians cap a les seleccions valencianes. 2) La desidia de futbolistes que rebujen jugar per Valencia (Josep Molina, Davit Albelda...) 3) Nul recolzament institucional i mediatic a l’ hora de promocionar les seleccions. 4) Que sols juguen partits amistosos. 5) Que la Seleccio Valenciana de Pilota, que es l’ unica que juga partits oficials, represente oficialment a Espanya i no a Valencia, com deuria ser.

Es molt en lo que cal treballar. Es molt lo que hem de canviar i millorar. Ara be, preferixc quedar-me en lo bo i es que les distintes seleccions nacionals valencianes, poc a poc vant donant els seus passos. Passos de bebe ya que el seu naiximent es molt recent. Les seleccions vasques i catalanes mos porten molts anys de ventaja. Es l’ espill en que cal mirar-nos. Pero el nostre es un proyecte molt incipient, es atre ritme. Lo que cal es anar fent.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

viernes, enero 06, 2006

135) EL VALENCIÀ I EL CATALÀ SÓN LA MATEIXA LLENGUA.

EL VALENCIÀ I EL CATALÀ SÓN LA MATEIXA LLENGUA.
Ferrer.


El valencià i el català són la mateixa llengua...

...ho diuen totes les universitats del món...

... està científicament demostrat...


...Ausias March fou un poeta català...

... l' AVL és la superació del conflicte lingüístic...


...el secessionisme és un invent de la UCD...

...els blaveros són quatre iaios franquistes...

... la nació dels valencians es diu Països Catalans...

Aviam, puc saber de qué coi us reiu?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

miércoles, enero 04, 2006

134) LA COPE SOM TOTS.

La Cadena COPE denuncia la corrupcio del tripartit.

134) Llengua Valenciana Blogspot. 4-1-2006.
LA COPE SOM TOTS.
Ferrer.

La prensa lliure es un dels poders mes importants que hi ha. Tant es aixina que es convertix en un element vital per a que la democracia puga existir. La majoria de voltes que els politics fan algo es fruit de la denuncia d’ un assunt per part dels mijos, la majoria de voltes que un corrupte s’ asenta en la banqueta dels acusats es perque algun periodiste intrepit ha destapat un cas que d’ un atra manera mai de la vida hauria pogut eixir a la llum.

Espanya no es una democracia. Es una dictadura disfrassada de democracia. Prova d’ aço es que quan un mig de comunicacio toca els collons al governant, este busca una excusa per a tancar-lo. En Felipe González ya es va tancar Diario 16 i Antena 3 Radio, en Jordi Pujol la COPE Catalunya i per ultim en José María Aznar els periodics vascs Egin i Euskalunon Egunkaria. Els vells costums de la censura franquista persistixen encara hui.

La Generalitat Catalana vol tancar la COPE. Teoricament per “catalanofoba”. En realitat, per ser l’ unica emisora que critíca els desmans i la corrupcio del tripartit catala. La Generalitat ha creat una llei mordaça per la qual una academia de comisaris politics (en lloc d’ un tribunal) podria tancar un mig de comunicacio si els seus continguts no s’ ajusten a la veritat. La veritat segons qui –es preguntarà-? La veritat segons el tripartit, clar.

I este model franquiste s’ exportarà a tot l’ Estat en breu. El dictador José Luis Rodríguez Zapatero mostra aixina el seu talant franquiste i es coloca a l’ altura de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco. Les males amistats fan molt, i clar, els amics de ZP son Fidel Castro, Hugo Chávez, Evo Morales, Mohamed VI, Josep Lluïs Carod-Rovira, etc. I clar, de freqüentar estes amistats puix mira, algo se li ha pegat a l’ home.

A mi personalment em crida l’ atencio que en lo moltissim que mos ha costat conquistar drets basics com el de la llibertat d’ expressio, d’ informacio i de prensa sempre aparega en escena un antifranquiste que enyora la censura de l’ antic regim. Em preocupa molt que vullguen tancar la COPE perque si ho logren vindran mes radios darrere. No ataquen una emisora sino a la llibertat d’ expressio, d’ informacio i de prensa. Mos afecta a tots.

El tir no obstant els està eixint per la culata a lliberticides i amics de la censura. Mes de 700.000 persones han firmat ya una iniciativa per a que la Unio Europea (UE) investigue l’ acosament de la Generalitat als periodistes en Catalunya en lo que es una reaccio sense precedents a Europa. Si estas a favor de la democracia i del dret dels ciutadans d’ estar ben informats, combat la llei mordaça neofranquista. Perque la COPE som tots.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

martes, enero 03, 2006

133) BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS: QUI SEMBRA VENTS RECULL TEMPESTATS.

El cava catala, principal damnificat pel boicot.
133) Llengua Valenciana Blogspot. 3-1-2006.
BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS: QUI SEMBRA VENTS RECULL TEMPESTATS.
Ferrer.


El politic d’ ERC Josep Huguet ha montat en colera pel boicot als productes catalans. Diu que es comparable a la persecucio dels jueus a mans dels nazis. Pero realment... ¿qui ha començat este boicot? Qui boicoteja a qui?

1) En quant es produï el canvi electoral en 2004, a ERC li faltà el temps per a presionar a José Luis Rodríguez Zapatero per a derogar el PHN. Pensarien: “Ni una gota d’ aigua per als nostres germans del Sur!”.


2) Quan Barcelona quedà descalificada en el concurs per acollir la Copa America de Vela 2007, el seu alcalde, Joan Clos afirmà que ell preferia que Napols s’ adjudicara el torneig en lloc de Valencia capital... Ya ne van dos.


3) A proposit de la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics, Josep Lluïs Carod-Rovira inicià una dura i polemica campanya de boicot contra ella ... Tot aixo, a pesar de que Madrit recolzà a Barcelona en els Jocs del 92.


4) En la cistella de Nadal que sorteja entre els seus clients, La Caixa retirà tots els productes no catalans (com els torrons de Xixona). I aixo a pesar de que la majoria de la clientela de La Caixa es troba fora del seu menut païs.


5) La Generalitat Catalana subvenciona des de fa anys webs que promouen els boicot als productes espanyols. Lo curios es que s’ irrite si despres els consumidors espanyols diuen de no volen cava catala pero si d’ atres llocs.


6) En la Pasarela Gaudi han decidit que no deixaran participar a dissenyadors no catalans. Despres, quan puje com la bromera Cibeles i la Pasarela del Carmen, sempre els quedarà el recurs d’ acusar-los de catalanofobia, etc.


7) Per a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, la Generalitat Catalana volia que a l’ espai dedicat als lliterats catalans no aparegueren els qui escriuen en espanyol. De no ser per la negativa de la Fira, el boicot hauria eixit avant.

I aixina podriem afegir un infinit etcetera. Ara circula en internet una molt copiosa llista de productes catalans als que boicotejar. I mentres el cava catala cau en picat, les vendes del cava valencià han creixcut mes del 400%.

Tiren la pedra i despres amaguen la ma. Catalunya no pot tractar en despotisme als seus clients i despres ficar el crit en cel si no li compren res. El boicot als productes catalans se l’ han fet els mateixos catalans ells a soles.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

lunes, enero 02, 2006

132) EL SINDROME LIZONDO.

Vicent González Lizondo, traidor al poble valencià.
132) Llengua Valenciana Blogspot. 2-1-2006.
EL SINDROME LIZONDO.
Ferrer.


Equador viu una situacio desesperada; tots els politics son corruptes i el poble emigra per a no morir-se de fam. En estes es presentà a les eleccions de 2003 Lucío Gutiérrez, militar i golpiste, en un programa electoral que practicament constava d’ una sola proposta: fer una llei anticorrupcio. “Si el Parlament no em dixa perque el controlen diputats corruptes, la trauré via referendum”. La gent estava tan desesperada que el trià president. En quant guanyà les eleccions es llevà la caraceta i feu un gir a la dreta neolliberal, renegà d’ Hugo Chávez -en la campanya electoral declarà identificar-se en ell- i es posà a furtar com ho fan tots els mandataris de per alli.

De qualsevol politic que promet blanc i una volta arriba al poder fa negre es pot afirmar obertament que a mes d’ un politic deshonest es un hipocrita que ha estafat als seus votants, dels qui s’ ha rigut en la cara. Aixo es lo normal en qualsevol païs excepte en Valencia, la nacio mes surrealista que possiblement ha existit mai. Hui hi ha gent que encara admira al difunt president d’ Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo; existix una Associacio d’ Amics de Lizondo i fins i tot un existi un partit politic, Identitat del Regne de Valencia (IRV), que es declarava obertament lizondiste. Lo dit: Valencia es el millor quadro que mai pintà Salvador Dalí.

Es cert que Lizondo era un cap carismatic i populiste, que sabia crear polemica i eixir en la prensa, que fon l’ artifex dels millors resultats electorals de UV de tots els temps. Pero tambe es cert que era ignorant, cacic i el gos falder dels peperos. Lizondo pugue ser l’ alcalde de Valencia capital en 1991. Pero li cedi l’ alcaldia a Rita Barberà. Lizondo pugue ser president de la Generalitat Valenciana en 1995. Pero preferi cedir el poder a Eduardo Zaplana. Lizondo pugue haver aniquilat el catala de les escoles, administracio i RTTV en 1995 pero en el seu lloc preferi agafar el sillo que tant anhelava, fer caixa i callar a tot com una puta a canvi d’ un sou.

Encara hui hi ha gent que patix el Sindrome Lizondo. El diagnostic es clar: creure a Lizondo un deu, usar la causa del valencianisme per a fer-se en un sou i despres traicionar als votants, considerar al socialisme com la mes demoniaca de les pestes i als peperos com eixos aliats naturals davant els quals cal cultivar una docililitat, obediencia i submissio canines. Els qui patixen este Sindrome o be son uns oportunistes com ho era ell, o be son tan ignorants que no veuen que G. Lizondo fon el mes gran traidor al valencianisme, un mercenari que pugue erradicar el catala i no li donà la gana, un impostor que s’ embojacà la pasta i es rigue a la cara de tot lo mon.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

domingo, enero 01, 2006

131) LLENGUA VALENCIANA BLOGSPOT COMPLIX UN ANY DE VIDA.

Complim un any de vida: mil gracies a tots!!!

131) Llengua Valenciana Blogspot. 1-1-2006.
LLENGUA VALENCIANA BLOGSPOT COMPLIX UN ANY DE VIDA.
Ferrer.


Quan fa un any em vaig propondre fer una bitacora sobre temes valencianistes, pocs donaven un euro per ella. Apenes hi ha blocs valencianistes en internet i dur avant una iniciativa aixina en un idioma en vies d’ extincio com el Valencià es arriscat. En teoria deuria morir abans de complir un any, pero no sols no ho ha fet, sino que ha servit d’ impuls per a atres com http://cosetesdaci.blogspot.com , http://naciovalenciana.blogspot.com , etc.

El bloc no sols ha superat l’ any de vida sino que ya te un germa menut ( http://valencianots.blogspot.com/ ), una web que presentarà les biografies de personages ilustres que han demostrat amar la patria valenciana. A aço se li ha de sumar la realitat que es http://www.lliteralia.com/ , lloc destinat a publicar en la xarcia lliteratura en Normes d’ El Puig d’ alta calitat. Vejem ilusionats que les iniciatives valencianistes no cesen de multiplicar-se.

Quan començarem esta travessia me vaig propondre l’ objectiu de recopilar tots els articuls meus que tenía per ahi desperdigats en internet en distintes webs. L’ idea era començar pels mes antics cronologicament i acabar en els mes moderns. Dit objectiu ha segut complit puix a hores d’ ara la relacio d’ articuls es troba totalment al dia. A partir d’ este moment els nous articuls mostraran una major conexio en la mes rabiosa actualitat del païs.

130 articuls publicats en el primer any. No està gens malament. Pero volem mes. Per aixo en este 2006 hi haura novetats importants en http://llenguavalenciana.blogspot.com/ :com per eixemple l’ inclusio de opinions d’ autors de soca i arrel o articuls grafics a on el mensage el transmetrà l’ image i no tant el text. Tenim tot el 2006 per a seguir ofrenant noves glories a Valencia. Per cert, Bon Nadal a tots, felices festes i prosper any nou.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/