19) EL CREPUSCUL DE ZAPLANA.

Eduardo Zaplana, un patriota de la talla de Felip V.

19) El Palleter. 6-6-2004.
EL CREPUSCUL DE ZAPLANA.
Ferrer.

No sé si l’ amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. Es un classic de Hollywood que ens relata l’ historia d’ una diva del cine mut que entra en decadencia en l’ arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no es l’ actriu estelar d’ abans i que ara es sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara es la millor del mon.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar d’ recordar l’ obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. Vixca l’ ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’ oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’ actor del sigle. Un geni, tu!

Pero Edu volia mes, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (que importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a mes... Potser a la vicepresidencia... O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un succesor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero l’ 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’ oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’ home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (i qui no? El valencià es el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’ acompanye en el sentiment, Edu.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

18) CARTA OBERTA A CHIMO LANUZA.

El lliterat Chimo Lanuza, un dels caps morals del valencianisme cultural.

18) El Palleter. 30-5-2004.
CARTA OBERTA A CHIMO LANUZA.
Ferrer.

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’ han portat malament en tu. Son molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme es una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’ has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

I com t’ ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’ aguantar que et tildaren de venut pels qui s’ han venut al PP, que t’ acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a enlloc. “Aci n’ hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deia Winston Churchill: “Les grans nacions son desagraïdes”. I lo que deia John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Son moltes les vegades que t’ has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici mes. I es el de que encapsales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a si mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. Torna a ser-ho una volta mes!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions... Al cap i a la fi, dubtar es huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una ma invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas”. Necessitem a algu que encapsale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’ admirem. I a partir d’ ara tambe volem votar-te.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

17) GUERRA CIVIL EN EL PP VALENCIÀ.

José María Aznar, un politic democrata, moderat i de centro.

17) El Palleter. 29-5-2004.
GUERRA CIVIL EN EL PP VALENCIÀ.
Ferrer.

Lo del Titanic es una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’ afona per moments. La crisis de la succesio al PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’ intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traicionera que mossega la ma de qui li dona de menjar... Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’ Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre mes temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’ esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisi de la succesio no es sols un tema de personalismes sino una qüestio mes complexa de lo que pareix. I es que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que es la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’ or). Son dos visions antagoniques de la vida i d’ acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’ Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps es ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra son els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil al seu si no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore mes sanc que en el 36.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

16) PER QUÉ PUJA EL PREU DELS CARBURANTS?

El factor Bush contribuix a l' incessant escalada del preu del cru.

16) El Palleter. 27-5-2004.
PER QUÉ PUJA EL PREU DELS CARBURANTS?
Ferrer.

El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) als ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no es per a menys. I aço per qué passa? Ara no es com en la crisi de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’ aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’ oferta de petroleu es mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.

Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta mes energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’ estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ ha colocat als ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe te un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’ India despegara, hi hauria atre gran client mes.

Cada volta hi ha mes estats en necessitats enormes de cru i l’ oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’ en Russia no deu quedar moltes mes grans reserves inexplorades en el mon. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu culmen i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai mes.

El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea al mon des de Giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan als proxims decenis, els problemes mijambientals i la dependencia energetica que el Primer Mon te d’ estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin mon heretaran els nostres fills?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

15) NECESSITEM IMPERIOSAMENT UN PARTIT NACIONALISTE VALENCIÀ I DE PROGRÉS.

Real Senyera en un cartell republicà de l' epoca de la Guerra Civil.

15) El Palleter. 21-5-2004.
NECESSITEM IMPERIOSAMENT UN PARTIT NACIONALISTE VALENCIÀ I DE PROGRÉS.
Ferrer.

Despres de la desfeta d’ Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’ està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple es el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu te els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia mes jovens valencianistes que es definixen com nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) es regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’ Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’ Hector Villalba- pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que son mes que interessants. Pero tambe ens cal un partit valencianiste d’ esquerres que parle obertament de la nacio que es Valencia, que amplie mes els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’ holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería mes que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’ este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’ autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ ell, “Chimo es un dels caps morals del valencianisme”. De fet, te molt d’ estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza ens representaria i ens ilusionaria absolutament a tots.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

14) DE LA REGENERACIO DEMOCRATICA I EL NOU TALANT.

Zapatero mostra ara el seu verdader rostre.

14) El Palleter. 19-5-2004.
DE LA REGENERACIO DEMOCRATICA I EL NOU TALANT.
Ferrer.

¿Se’n recorden del president espanyol Felipe González? ¿Se’n recorden d’ allo de “OTAN, d’ entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’ honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’ aliança atlantista, patint una desocupacio de mes de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’ inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates ens impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant mes de deu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comisions d’ investigacio quan li ho demanara les Corts o l’ oposicio i governaria per a tots. O aixo deia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comisions d’ investigacio no saberem mai res mes, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’ oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme mes tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio es que sa primera decisio –la retirada de tropes d’ Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està al poder i ya te el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no es nou.

No puc evitar fer una caraça d’ oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. Es com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’ esquerres... No vos doneu conte de que tots son iguals? No vos doneu conte de que son uns cacics? No espereu res bo d’ Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendren’s el pel.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

13) YO TAMBE VULLC SER AMIC DEL PP.

Julio Iglesias: "Lo mejor de vuestro dinero me lo he llevado yo... ¡weah!"

13) El Palleter. 17-5-2004.
YO TAMBE VULLC SER AMIC DEL PP.
Ferrer.

Estos dies es publiquen novetats de l’ escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians al mon” (!!!) En la practica Julito s’ embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel mon. Aço es furtar llegalment al poble. Es com si yo invite a putes al meu veï pero li passe la factura a l’ empresa. Ara s’ ha destapat que dos firmes de California cobraren comisions a l’ IVEX pel recital de Moscu i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I es que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio... Mmmm, quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’ Hospital de la Ribera en Alzira es ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis son per a l’ empresari i si hi ha perdues son per al poble”. Tal qual. Com sona. Es del tot impossible (per a l’ empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP... Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo...

Pero com sé que la casa no s’ escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’ escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’ any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te, mes sumis que un podenc, a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’ Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’ anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’ unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valencia i acusar de radicals a qui la defenguen? Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’ acort en la sumissio a la Meseta? Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus oneje l’ estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps... Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’ home guanyar el mon sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

12) QUÉ ES EL LANUZISME?

El lanuzisme, un fenomen fonamentalment jove.

12) El Palleter. 14-5-2004.
QUÉ ES EL LANUZISME?
Ferrer.

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’ historia que s’ han basat en el nom d’ una persona revelen que eixe es un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat es mes complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’ esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço es com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’ esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’ habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha mes. ¿Pero fins a quin punt es cert aço?

Cada dia em trobe en mes i mes gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’ Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes es conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be laics, jovens que ya estan mes que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo son dos insults moltissim pijors, com tot lo mon sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque es un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, son hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu li tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en son mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

11) EL NOSTRE 11-M DE CADA DIA.

Ningu fica veles per les victimes del terrorisme cultural en Valencia.

11) El Palleter. 13-5-2004.
EL NOSTRE 11-M DE CADA DIA.
Ferrer.

Des de 2001 estem lluitant en una encarnissada Tercera Guerra Mundial. Pero no es una guerra convencional; no combatem contra eixercits sino contra celules terroristes en una gran creuada internacional contra el terror. El fanatic Osama Bin Laden ya demostrà quant ens odia l’ 11-S en mes de 3.000 inocents assassinats en Nova York, i l’ 11-M en mes de 200 victimes en Madrit. Que ningu s’ alegre de lo que passà en Nova York o en Madrit, perque una matança pijor podria perpetrar-se en qualsevol de les localitats de Valencia, el nostre païs.

Molta gent es pensa que el retorn de les tropes espanyoles de l’ Iraq es una vacuna contra Al-Qaeda. Pero aixo no es cert: els extremistes islamics no ens odien perque l’ Estat Espanyol desplegara tropes a l’ Iraq sino per ser occidentals. Per ad ells solament som simples infidels i si no fora per Iraq ficarien atra excusa per atacar-nos: que hi ha soldats a l’ Afganistan o que Espanya no vol cedir Ceuta, Melilla, Canaries, Perejil i Chafarines al Marroc o que no fiquem una asignatura de religio islamica en l’ escola o que cal reconquistar Al-Andalus, etc.

Des de fa molt els valencians patim en les nostres carns un 11-M diari. Es un terrorisme cultural que inculca als nostres fills en les escoles un complex d’ inferioritat cap a Catalunya, que parlen catala, que son catalans, que els valencians no tenim llengua ni cultura propia... Dins de poc el Regne de Valencia mai haura existit, sera borrat dels llibres d’ historia. Yo maleixc als terroristes –espanyols i catalans- que han fet de Valencia un camp d’ extermini de llengües i cultures, a aquells que ens assassinen dia a dia sense que a ningu li importe res.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

10) L' ATRE MILACRE ECONOMIC ESPANYOL.

Els rics cada volta mes rics i els pobres cada volta mes pobres.

10) El Palleter. 10-5-2004.
L’ ATRE MILACRE ECONOMIC ESPANYOL.
Ferrer.

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’ han caracterisat per un auge economic notable, tal es aixi que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’ un 20% a un 9%, s’ ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguretat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ ha conseguit el deficit zero.

Tot aço es veritat pero nomes es mija veritat. Anem a completar en l’ atra mija: Per a crear puestos de treball s’ han rebaixat els salaris d’ una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’ un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio es generalisada (comparable a la d’ America Llatina) molts alcaldes es pujen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’ eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’ uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que te un contracte fixe per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes son temporals i alguns son de dies o d’ hores). Les dones cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya te una de les tases de sinistralitat laboral mes altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’ Estat. El 60% de les families no arriba a final de mes, un jove d’ entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’ hipoteca del pis. Si te de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € es barata. En alguns puestos et demanen mes del doble. Espanya es l’ estat en la natalitat mes baixa del mon (un fill per parella) i on mes tart s’ independisen els jovens (en mes de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embaraçada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al mes. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles al cine. Els mijos i els politics diuen que ens acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ ha acabat, que aço es el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixi l’ autentic milacre economic espanyol es el de qui paga l’ hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara te l’ herocitat i l’ audacia d’ arribar a final de mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/