lunes, julio 31, 2006

240) LA LLENGUA CATALANA NO EXISTIA EN EL SEGLE XIX.

Prou de catala en les escoles valencianes.
183) Llengua Valenciana Blogspot. 31-7-2006.
LA LLENGUA CATALANA NO EXISTIA EN EL SEGLE XIX.
Ferrer.


En l’ escola se mos ha ensenyat que els valencians erem muts fins que uns colons procedents de Catalunya (en una epoca en la que Catalunya encara no existia) mos portaren la seua llengua: el catala. La realitat es distinta: l’ idioma Valencià i balear estan documentats des del sigle XIII mentres que el catala fon dialecte del llemosi fins a que al I Congres de la Llengua Catalana en 1906 es decretà l’ independencia del catala respecte al llemosi.

A partir d’ ahi, el catalanisme tractà reconvertir Valencià i balear de llengües indepndents a dialectes del catala. Pero que no em crega el llector per la meua paraula sino per la d’ atres. Ara posem un text del segle XIX: un poema d’ un autor catala (Carles Aribau) i que simbolisa la renaixença de les lletres catalanes. Atencio a la llengua en que afirma escriure el propi autor. Al final del poema, mos trobem un qüestionari tipo test.



ODA A LA PATRIA (Carles Aribau).

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pátria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repós etern, per lo coor més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira a neu,
quaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com coneixer poqués lo front de mos parents,
coneixia també to so de los torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats persegudors;
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d´arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfun les flors.

Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolc país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer , no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis,
que ompliren l´univers de llurs costums elleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defenqueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars, no es consum ni sényora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí soná lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolca llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e cántics llemosins somiavaca cada nit
.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l´afecte més sagrat
que puga d´home en cor gravar la má del cel,
oh llengua a mos sentis més dolca que la mel,
que em tornes les virtusts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessara de cantar de mon patró la gloria
e passe per ta veu son nom e sa memoria
als propis, las estranys, a la posteritat.


Bonaventura Carles Aribau.

FONT: Poema publicat originalment en el periodic El vapor. 1835.


PREGUNTA: ¿Per qué el poeta catala Carles Aribau afirma en 1835 escriure en llemosi i no en catala?

a) Carles Aribau fon un blavero secesioniste fasciste anticientific (ho diu el profe de “valencià”, que ho sap tot).
b) Carles Aribau era tan borinot que escrivia en catala pero no ho sabia ni ell (¡igualet que Ausias March, che!).
c) A on diu llengua llemosina en realitat volia dir llengua catalana (era dislexic i s’ equivocà escrivint al Word).
d) El catala no naix com idioma fins al I Congrés de la Llengua Catalana (1906); abans es dialecte del llemosi.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, julio 27, 2006

239) FASCISTE = TOT AQUELL QUE PENSE DISTINT A MI O NO EM DONE LA RAO.

Hui els nazis son d' esquerres.
182) Llengua Valenciana Blogspot. 27-7-2006.
FASCISTE = TOT AQUELL QUE PENSE DISTINT A MI O NO EM DONE LA RAO.
Ferrer.


Esta es la nova acepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris valencians. I es que per a un determinat sector de l’ esquerra absolutament radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual son inmediatament sospitosos de ser fascistes. I es que ya ho digue en el seu dia el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes son mes franquistes que Franco”. Fasciste es algo que definix tot lo que no li agrada a un.

Lo mes curios es que despres esta gent es la que presumix de ser progressista i tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes a aquells que son de la mateixa corda, perque quan u acusa de fascista a atra persona pel sol fet de pensar distint està demostrant que l’ autentic facha es ell, i que a final del dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía Francisco Franco perque, a l’ igual que ell, defen el pensament unic.

En el cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa (Valencia) t’ acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns (Catalunya) eres progresiste. Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de casa no es ser ni de dretes ni d’ esquerres, simplement es ser imbecil!!! I aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i no atra. Ells no tenen els complexos d’ inferioritat que hi ha aci.

Per a alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fascista. I yo em pregunte: ¿Son fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no portugues?. ¿Son fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si la resposta es no... ¿per qué som fascistes els valencians i balears per voler parlar Valencià i balear? Pero es igual, esta gent es tan reaccionaria i te un complex d’ inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.

Mes... Es fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià es un idioma distint del catala (CIS de 2004)? Es fasciste el 65% de votants del PSPV que pensa igual que en la pregunta anterior? Es fasciste el Partit Republicà Autonomiste? Es fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per defendre esta tesis? Es fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?

En resum, que dona igual ser mes roig que Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que eres fasciste. L’ humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (a on s’ inclou al restants mils de millons de l’ humanitat). Esta intolerancia no es nova, la veritat. De fet es la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en el fondo son ells.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

miércoles, julio 26, 2006

238) "NORMALIZACIÓN" DEL BARCELONÍ Y GESTACIÓN DEL CATALÁN.

PP i PSOE han convertit el Valencià en dialecte per motius estrictament politics.

"NORMALIZACIÓN" DEL BARCELONÍ Y GESTACIÓN DEL CATALAN.
HECHOS Y FECHAS: SIGLOS XIX Y XX.

Mª Teresa Puerto.

A diferencia de la LENGUA VALENCIANA, que existió como lengua "normalizada" desde su Siglo de oro XV, con gramáticas y diccionarios propios, el catalán era una "melé" de dialectos aun no normalizados a principios del siglo XIX. Con la llegada de los ingeniosos historicismos románticos llega el auge de los nacionalismos nostálgicos apadrinados por las burguesías emergentes, el catalán comienza su andadura:

1833

Los catalanes hacen nacer su Renaixença con la poesía "A la Patria" de Buenaventura Aribau. Se trata de un poema convencional escrito en Madrid en homenaje a su jefe comercial, un tal Remisa, con motivo de su fiesta onomástica. En esa poesía, el tal Aribau no habla aún de "lengua catalana". Sólo nombra, nada menos, que cinco veces la "llengua llemosina" como su lengua materna.

1848
El archivero del Archivo de la Corona de Aragón (Barcelona) Próspero de Bofarull, hace una traducción falseada del "Libre de Repartiment del Regne de Valencia" para inventarse los nombres de las familias catalanas que, según él, vinieron a "traernos el catalán" y a quedarse en Valencia. Pero fue una edición tendenciosa y totalmente manipulada entrando casi en los límites de la falsificación, pues leyó única y exclusivamente los "asientos" de la ocupación de tierras que le interesaron, dejando los que le parecieron difíciles o iban contra sus intereses patrioteros. En esencia, la edición de Bofarull estaba absolutamente manipulada ya que no tuvo en cuenta la totalidad del texto, ni la técnica notarial del siglo XIII, ni mucho menos la actual.

Los escribas del Rey Jaime I de Aragón el día 7 de Julio de 1237 comenzaron a anotar en el Libro Primero del Repartiment el nombre la persona que asistía al asedio de la ciudad de Valencia y el número de las casas y yugadas de tierras que también se ofrecían. Y así ocurrió hasta después de la ocupación. Los ofrecimientos se hacían para ocupar el reino Musulmán con cristianos, lo cual presuponía la permanencia definitiva del receptor en tierras valencianas. Una vez conquistada la ciudad, comenzaron a hacerse realidad las donaciones, extendiendo los documentos correspondientes, de los que se conservan muchos. Y, tan pronto como este titulo de propiedad se extendía, los escribas del Rey cancelaban el ofrecimiento con unas señales.

Por eso la edición de Bofarull (que utilizan los catalanes para justificar "su" ocupación del Reino) fue incorrecta: Porque sólo contiene los nombres de los que recibieron la promesa, pero no se quedaron en Valencia, pues se volvieron a sus tierras. Él cogió solamente los nombres de los que no repoblaron el Reino de Valencia. Y no siempre se siguió tal técnica editorial, pues algunos personajes que se leen correctamente y no son catalanes fueron, posiblemente de forma deliberada, omitidos de la edición.

Una de las preocupaciones del Rey Jaime I fue que no se acumulasen los bienes inmuebles y rústicos en manos de la nobleza y clerecía. Por eso, a partir de el siglo XIV, ya se conocen cifras más precisas sobre los inmigrantes que ocuparon Valencia pues se conservan los "Libres de Avehinaments" (Archivo Municipal del Ayuntamiento de Valencia) donde se registraron los documentos de avecinamiento de cuantos quisieron adquirir la vecindad valenciana.

Realizado el estudio contrastivo de los apellidos que constaban en el "Libre del Repartiment" y de los que luego aparecen en los "Libres de Avehinaments" (y que son la única prueba documental real de quienes se quedaron en Valencia), los porcentajes de inmigración documentada se repartió así:

Siglo XIV, gente procedente de: Valencianos autóctonos 36% Catalanes 1´2 % Castellanos 30% Extranjeros 1´2 % Turolenses 28% Resto Península 2´4% Zaragozanos 1´2 % En el siglo XV el porcentaje de catalanes es del 4´23 En el siglo XVI el porcentaje de catalanes es del 2´5.

1850
El literato catalán M. Milá i Fontanals utiliza aún en sus escritos el término "Llemosí" para referirse a su lengua.

1859

El 1 de Mayo se celebran en Barcelona los primeros Juegos Florales bajo los auspicios del archivero manipulador P. Bofarull, responsable, a partir de entonces de la desaparición de una gran cantidad de documentos valencianos en el ACA (Archivo de la Corona de Aragón, sito en Barcelona). Documentos que eran "Incómodos" a sus falsas tesis sobre la "ocupación" lingüística del Reino de Valencia.

1860
Surgen protestas contra la ortografía "revisada" del manipulador Bofarull y se nombra secretario de los Juegos Florales de Barcelona a Adolfo Blanch (con h). En esa convocatoria cada concursante todavía usaba "su" particular ortografía, lo que revela la caótica situación de la ortografía catalana, que todavía era llamada "llemosí" por Aribau y otros.

1861
El 19 de febrero se intenta una nueva reunión para "unificar" la ortografía que, hasta entonces, era caótica. Esto no pasaba con la lengua valenciana, ya normalizada desde su Siglo de Oro. La reunión para "normalitzar" en la que participaron Milá y Fontanals, Víctor Balaguer, Blanch, Flotats y Bofarull fue un auténtico fracaso.

1862
El Consistorio de los Juegos Florales trataba de conseguir la "normalización" de la ortografía, que seguía caótica, y se presentan dos proyectos: uno de Milá y Fontanals y otro de Bofarull. El Consistorio de Barcelona se vio ante dos proyectos enfrentados pero para evitar una especie de guerra civil interna se evitó tomar una decisión.

1874
El padre de la Romanística Europea, Frederic Díez, publica la tercera edición de su "Gramática de las Lenguas Románicas" en la que mantiene su clasificación en las seis lenguas fundamentales por su importancia literaria, nacidas del rompimiento del Latín:

- dos al este: el italiano y el rumano - dos al suroeste: el español y el portugués - dos al noroeste: el provenzal y el Francés (en esta clasificación no se deja ningún sitio especial al catalán, que es asignado al "dominio provenzal" y no es considerada lengua romance independiente, "además de existir en estado latente su fraccionamiento dialectal. E Vidos "Manual de Lingüística Románica". Universidad de Nimega. 1963).

1890
El alemán W. Meyer-Lübke, discípulo de Frederic Diez, publica su obra:" Gramática de las Lenguas Románicas" en la que mantiene la clasificación anterior de su maestro y en la que dice (pág. 14): "En el Este la transición se opera poco a poco con el catalán en el Rosellón: Esta última habla (parlen), que no es más que un dialecto provenzal...."

1891
En la revista "L´Avenç" del 31 de Marzo de 1891 Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó dicen que una misma ortografía para el catalán, el valenciano y el mallorquín es "impossible perquè és contra natura ".....(¿¿??)

1906
El cura payés mallorquín mosén Alcover, para inflamar a la burguesía catalana (que ya trataba de montarse su nacionalismo "a la carta"), organiza el Congreso Internacional de la Lengua Catalana y utiliza al profesor alemán Schadel para hacer viable una primera gramática catalana (la Lengua valenciana ya la tenía cuatro siglos antes desde 1489 con su "Liben Elegantiarum" , escrito por el notario Joan Esteve en 1472 y editado en Venecia en 1489 en latín y valenciano, como consta en el incunable: "latina et valentiana lengua").

Mosén Alcover expuso a sus asesores barceloneses el proyecto del profesor alemán, pero lo encontraron irrealizable porque no existía en toda Cataluña ni una docena de lingüistas especializados capaces de hacer el estudio de una manera científica ni con garantías de seriedad.

Como era natural, el proyecto entusiasmó a la burguesía nacionalista y se formó una comisión organizadora que invitó a lingüistas extranjeros y castellanos, que eran los únicos expertos en la romanística moderna. Se inscribieron tres mil congresistas, entre ellos: Menéndez y Pelayo, E. Vergel, F. Mistral, A. Gómez Restrero, A. Farinelli, A. Körosi, J. Fastenrath, y otros.

El 13 de Octubre se inauguró el congreso en el Teatro Principal de Barcelona con un discurso patriotero y de tintes exaltados por Mosén Alcover alentando a todos los catalanes a "crear" la primera gramática y diccionario de la lengua catalana.

1907
La Mancomunitat Catalana crea l´Institut d´Éstudis Cataláns, entidad privada, al servicio de la burguesía nacionalista y responsable de gestar el gran montaje lingüístico-cultural que se preparaba ...

1912
La Mancomunitat Catalana le paga al ingeniero industrial Pompeu i Fabra, para que publique su primera "Gramática Catalana". Don Miguel de Unamuno, Catedrático y lingüista de la Universidad de Salamanca, en su obra "La Dignidad Humana" define a Pompeu i Fabra como "un mediocre aficionado que, por su falta de rigor, saturó de galicismos el catalán"...... Los trabajos de Fabra eran los de un técnico industrial, aficionado, carente de rigor lingüístico. Fabra utiliza el dialecto barceloní como base ligüística para crear la "lengua catalana standard".

La Lengua Valenciana, con su "Liber Elegantiarum" de 1489 ya tenía, cuatro siglos antes de que el catalán existiese como lengua normalizada, su primer "Dictionari Valenciá", el mes antic llexic duna llengua romanç"....

1925
La burguesía nacionalista "contrata" al romanista alemán Meyer-Lübke para que le organice una nueva clasificación de las lenguas románicas en la que por primera vez aparece generalizado el nombre de "lengua catalana" pero con la afirmación de sus concordancias con el provenzal para todo el conjunto idiomático "catalá-valenciá-balear". Clasificación totalmente despreciada y rechazada por filólogos, romanistas e historiadores nacionales e internacionales como Pierre Fouché, Kaufman, J. Adwiger, J. Entwistle, J.Saröchandy, B. Weiss, Menéndez y Pelayo, Menéndez Pidal, Fullana, Ourella de Lerma, Luca de Tena, Ubieto, Gabanes,...."que demostraron el error de método de sus tesis (las de Meyer-Lübke) al determinar la posición del catalán sin tener en cuenta ni los dialectos españoles - como por ejemplo los de Aragón y de León y los dialectos mozárabes..." (pág 293. "Manual de Lingüística Románica " B.E. Vidos. Univ. de Nimega. 1963)

La denominación de tinte imperialista de "lengua catalana" absorbiendo a las otras dos, valenciano y mallorquín, estaba diseñada y servida.

1927
El ilustre escritor valenciano Nicolau Primitiu en su obra "Una llengua sense nom" propone la denominación sintética "Ba-ca-vés" como armonizadora de las tres variantes: Balear-Catalá-Valenciá. Los catalanes la rechazaron. Fue imposible el acuerdo.

1931
Con la República el movimiento nacionalista, apadrinado por los burgueses Maciá y Companys adquiere gran virulencia por su objetivo separatista (l´Estat Catalá). Lo componen burgueses y clases medias altas. Los obreros no comulgaban con ellos y se refugiaron tras las banderas confederales de CNT-FAI. Posteriormente se incorporarán al nacionalismo organizando El PSUC, formado por hijos de inmigrantes de la clase obrera establecida en Cataluña y sometidos obedientemente a los dictados de la burguesía nacionalista encabezada por Jordi Pujol, Trias, Roca, Heribert, etc ... A esta clase obrera ignorante, no autóctona, y plegada a los dictados de la burguesía nacionalista se la define como los "tontos útiles", en cuanto que son un buen instrumento de difusión de las políticas economicistas y financieras de la burguesía editora catalana, y fácilmente manipulables.

1932
El 21 de Diciembre se reunen en Castellón de la Plana un grupo de entidades y publicaciones valencianistas que firmaron un "acord transaccional" para elaborar unas normas ortográficas unificadoras que fueron simplemente una adaptación de las de la entidad privada, "Intitut d´Estudis Catalans", y cuyo objetivo era la anulación de la lengua valenciana por asimilación al catalán. El Padre Fullana, único filólogo del grupo, ante esta maniobra, se separó del grupo, manteniendo "els seus punts de vista cientifics" publicando poco después (1933) su "ortografia valenciana", fiel a la tradición filológica valenciana.

1935
El diario "La Publicitat", órgano de la intelectualidad catalana donde publicaban sus escritos Rovira, Carles Soldevilla, Martí de Riquer, Josep Pla, etc.. ofrece una batalla dialéctica entre el gran historiador catalán Jaume Vicens i Vives y uno de los grandes "inventores" del movimento nacionalista burgués catalán, Antoni Rovira i Virgili, desmontándole sus argumentos nacionalistas de ciencia-ficción y replicándole: "En més de tres mil documents inedits que portem recollits, No hem trobat ni un sol que ens parlés d´una emoció col.lectiva catalanesca, i que ens revelés un estat de consciència nacional: Ho sentim com a catalans"

1941
El falangista Dionisio Ridruejo -jefe de la propaganda franquista en Barcelona- comenzó a organizar "amb l´ajuda d´alguns artistes i intel.lectuals catalans, una cultura de signe feixista vehiculada en catalá" (Espalder A.: Historia. Barcelona 1993, pág.261). El proyecto de la "unitat de la llengua" iba incluido en el lote.

1946
Josep Romeu funda la Societat Catalana d´Estudis Historics, brazo armado cultural de la burguesía feixista catalana para la "reinterpretación" histórica de la historia.

A sus colaboradores, Miguel Dolç y Guillem Colom les obsesionaba una idea: extender el "normalizat" al Reino de Valencia, 1951 Se produce la infiltración oficial del catalán en Enero con el primer número de la llamada "Revista Valenciana de Filología", evitada por la Diputación franquista y en la que publicaban sus soflamas colonialistas los "gurús" de la burguesía feixista catalana: Martí de Riquer, Badía i Margarit, Turell, Casacuberta, etc...

1954
La citada revista feixista publica los trabajos del falangista Joan Fuster y de Joan Amadés, expoliador del falangista cultural del Reino de Valencia en su "Costumari Catalá". El movimiento feixista catalán, ideado por el falangista de la burguesía catalana Dionisio Ridruejo, introdujo en esta revista las ilícitas denominacines que hoy utiliza la izquierda en Valencia (los llamados "tontos útiles" por la burguesía ultra catalana): denominaciones desviadas de la legalidad vigente como "Principat, Pais, nostra llengua, Levante,....."

Cabeza de puente del Institut d´Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correaje de los apóstoles del "Cara al Sol". Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas feixistas y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d´Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster con premios y prebendas.

A las órdenes del feixista Max Cahner (personaje educado en la Alemania post-hitleriana), y primer Conseller de Jordi Pujol, Fuster escribió el libro de ciencia-ficción "Nosaltres els Valencians", catecismo de diseño, para contentar los dictados anexionistas de la burguesía feixista catalana.

10.6.79
Jordi Pujol, ya instalado en la Generalitat Catalana, pronuncia en un Pleno parlamentario aquello tan profético...: "Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España"..... A partir de ese momento comenzó el exterminio, por asimilación, de la Lengua y de la Cultura Valencianas. Los llamados "tontos útiles" por la burguesía editorialista catalana, empezaron a colaborar eficazmente al servicio de sus dictados finacieros.


FONT: Extracte del llibre Llengua Valenciana, una llengua suplantada de Mª Teresa Puerto Ferre.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

lunes, julio 24, 2006

237) SEGON MANIFEST DE CIUTADANS DE CATALUNYA.

Present, passat i futur de Catalunya.

SEGON MANIFEST DE CIUTADANS DE CATALUNYA.

Catalunya s’ha tornat inhòspita per als que no són nacionalistes. El projecte de construcció nacional, en el qual participen totes les formacions tret del PP, està deixant al marge, sense representació política, una part important de la població. Molts ciutadans estan cansats de prestar el seu vot a uns partits que diuen no ser nacionalistes, però que s’afegeixen amb entusiasme a la tasca de “construir una nació” si això comporta arribar al poder.
Aquesta situació s’ha d’acabar. S’ha de posar fi al monopoli nacionalista de l’espai públic, a l’afany d’intervenir en tots els ordres de la vida ciutadana, a l’obligació d’abraçar el credo catalanista per poder fer política sense ser agredit, insultat i calumniat, a l’encobriment sistemàtic de la corrupció sota el vel del patriotisme. I no pot ni ha de prosseguir el control ideològic del nacionalisme sobre els mitjans de comunicació. La Generalitat i la resta d’institucions autonòmiques han d’estar al servei de tota la ciutadania, no d’una part, i molt menys d’una minoria fanatitzada.
Al juny de l’any passat vam fer públic un manifest en el qual consideràvem la necessitat d’un nou partit polític. Aquell primer manifest va ser firmat per milers de persones i ha estat presentat al llarg dels últims mesos a diferents localitats catalanes. En aquests actes públics volíem polsar l’opinió de la ciutadania i comprovar si el nostre diagnòstic era compartit per altres persones. Un cop conclosa la primera sèrie d’assemblees divulgatives, estem convençuts que un ampli sector de la ciutadania coincideix amb nosaltres a reclamar la creació d’un partit que doni veu als que no se senten representats per cap formació política.
La tasca prioritària avui, a Catalunya, és la de sumar forces per lluitar per una societat lliure de les ideologies romàntiques i del col•lectivisme reaccionari. Una societat postnacionalista. Volem una nova classe de partit en el qual puguin coexistir persones de diverses tendències polítiques que coincideixin que la diversitat, el respecte a les minories i el dret de discrepar són requisits imprescindibles per enfrontar-se sense prejudicis als incerts problemes del nostre temps.
Animats pels suports de tota mena que hem anat rebent, avui anunciem el procés constituent que conclourà amb la fundació d’un partit polític obert a tots aquells que des de posicions democràtiques no combreguen amb la ideologia nacionalista.
Com a promotors d’aquest procés, els fundadors de Ciutadans de Catalunya oferim a la consideració dels que participen en el seu desenvolupament alguns conceptes que haurien d’orientar el programa del partit, la seva estratègia i la seva manera d’actuar, donant per fet que seran els òrgans de decisió sorgits del mateix procés constituent els que tindran l’última paraula:

-Ciutadania. Els territoris no tenen drets. Només en tenen les persones. Els sentiments d’identitat, com els sentiments religiosos o l’orientació sexual, són dignes de respecte, però rebutgem que es pretengui imposar projectes polítics que hi recolzin. De la mateixa manera que estem en contra de la discriminació racial, sexual o religiosa, ho estem també de tota discriminació per raons d’identitat. Convé no oblidar que si Espanya és plural, Catalunya també ho és. El nou partit basarà, per tant, el seu discurs en el concepte de ciutadania i denunciarà el caràcter antidemocràtic de les ideologies identitàries.

-Llibertat i igualtat. Serà un partit que promourà l’esperit crític i el debat racional, fent seus els principis heretats de la Il•lustració. Defensarà la igualtat davant de la llei i els drets que caracteritzen les societats realment democràtiques, incloent-hi el de rebre la protecció de l’Estat per garantir una sanitat digna, un sistema de pensions que asseguri el benestar en totes les etapes de la vida i un sistema educatiu de qualitat. Així mateix, el partit defensarà que l’Estat promogui la igualtat d’oportunitats de forma que ni l’origen ètnic, ni l’idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, determini privilegis.

-Laïcisme. És essencial la neutralitat de l’Administració en assumptes religiosos i identitaris. El nacionalisme romàntic no s’ha d’imposar en l’espai públic. El nostre partit s’oposarà a la manipulació ideològica dels joves i defensarà un sistema educatiu lliure de contaminacions nacionalistes i imposicions comissarials.

-Bilingüisme. El nou partit farà tot el possible per elevar a oficial el que ja és normal al carrer. Defensarà el bilingüisme a l’Administració, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament i a totes les institucions públiques catalanes. Atès que a Catalunya hi ha dues llengües oficials, promourà una reforma educativa perquè tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars i perquè la primera educació s’ofereixi en la llengua que decideixin els pares. Exigirà el tancament immediat de les Oficines de Garanties Lingüístiques i s’oposarà a qualsevol mena de discriminació per motius de llengua. També promourà el coneixement del català entre els funcionaris, però no en farà una condició necessària per al seu accés a la funció pública.
-Constitució. El nou partit defensarà la Constitució espanyola. Assumirà, per tant, un dels seus principis bàsics: la sobirania resideix en el conjunt de la ciutadania espanyola, no en cada una de les Comunitats Autònomes. Proposarà racionalitzar el sistema autonòmic, tancar el capítol de transferències conservant un govern central amb els instruments necessaris per defensar el bé comú, i convertir el Senat en cambra territorial.
CIUTADANS DE CATALUNYA.
Barcelona, 1 de març de 2006.

viernes, julio 21, 2006

236) ¡CEUTA Y MELILLA EXISTEN!

El dia menys pensat reclamen Ceuta i Melilla.

181) Llengua Valenciana Blogspot. 21-7-2006.
¡CEUTA Y MELILLA EXISTEN!
Ferrer.

A pesar de ser valenciano, o quizás precisamente por serlo, no puedo dejar de solidarizarme con otros pueblos del Estado Español que saben bien, como los valencianos, lo que es ser usados como moneda de cambio. Dos de los pueblos que más alto cotizan en mi escala de simpatías ibéricas son Ceuta y Melilla. Todo el mundo las ningunea y desprecia, es como si no existieran. Los políticos a menudo hablan de que no podemos tener 17 administraciones de justicia o 17 haciendas cuando realmente el número de autonomías españolas es 19 y no 17.

Quizás esto se deba a que ambas se declararon ciudades autónomas y no comunidades autónomas. Y es que estos dos pueblos son muy sosegados, nunca protestan por nada a pesar del desprecio que reciben de España. Si yo fuera ceutí o melillense no dudaría en exigir el estatus de comunidad autónoma para ambas localidades así como el nacimiento de una coalición regionalista que se llamara “Ceuta y Melilla Existen” y que estuviera aglutinada por partidos políticos de las dos regiones. Por poco que hiciera, sería más que lo que hace PSOE o PP.

Ceuta y Melilla se parecen a Valencia. Los tres aman masoquistamente a España a pesar del contínuo maltrato que reciben de ella. Los tres son discriminados en materia de inversiones e infraestructuras. Los tres son usados como moneda de cambio por Madrid para contentar las ambiciones de Marruecos o de Cataluña según sea el caso. Los tres acogen solidariamente a unos inmigrantes que en el fondo desprecian, insultan y odian a las tierras que les dan el pan (el caso de los marroquíes en las dos ciudades y de los manchegos en nuestro país).

Lo de estos cachitos de Europa en África es vergonzante. Los dos se encuentran absolutamente desbordados por la inmigración y a pesar de que ceutíes y melillenses viven con orgullo su furibunda españolidad el Rey de España nunca les ha visitado, no sabemos si porque se avergüenza de ellas o por no incomodar al tirano de Rabat. Lo peor de todo es que ahora se baraja la posibilidad de una cosoberanía hispanomarroquí para estos dos olvidados pueblos. Ceuta y Melilla, como Valencia, son usadas como eterna moneda de cambio una y otra vez.

Yo creo que ya está bien de humillar a estas autonomías. Ceuta y Melilla son españolas desde antes incluso de que existiera el estado marroquí y a diferencia de Gibraltar o Sáhara Occidental, no son consideradas colonias por la comunidad internacional. Las quieren hacer marroquíes cuando nunca lo han sido. Sin ser melillense ni ceutí me siento insultado. ¡Ya está bien! ¡No pueden tratar a esos dos pueblos como quien negocia con un kilo de bananas! ¡Ceuta y Melilla existen! Yo creo que ya es hora de que alguien se ponga en pie y lo grite bien alto.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, julio 20, 2006

235) BIENVENIDOS A LA CASTILLA VALENCIANA.

Octaveta de Llengua Valenciana Si.
180) Llengua Valenciana Blogspot. 20-7-2006.
BIENVENIDOS A LA CASTILLA VALENCIANA.
Ferrer.

La situacio de les llengües minoritaries ha millorat en Galicia, Euskadi i Catalunya. L’ educacio en les aules ha segut un instrument clau. Pero en Valencia l’ us del castella s’ ha disparat precissament des de que es dona “valencià” en l’ escola. La rao es que l’ asignatura de Valencià no es tal, sino catala, i mentres que en Galicia, Euskadi i Catalunya s’ ensenya la llengua propia d’ alli, aci s’ educa en un idioma en el que no s’ identifica ningu.

Si els valencians diuen “Mosatros estem aci jugant i botant en els chiquets” i en l’ escola els obliguen a dir “Nosaltres estem aquí jugant i saltant amb els infants” algo falla. Perque quan tu i tot el teu voltant parleu d’ una forma i en l’ escola vos ensenyen atra cosa que no coincidix en absolut, es crea un conflicte. Per lo tant, lo mes senzill de tot es que els valencians acaben diguent “Nosotros estamos aquí jugando y saltando con los niños”.

Molts catalanufos pensen que falta poc per a vencer la Batalla de Valencia. Ara be, yo pronostique que si els que defenem una Llengua Valenciana independent de la catalana perdem esta guerra, el bando catalanufo tampoc la guanyarà. Perque al final del dia lo unic que s’ obtindrà sera una castellanisacio massiva de Valencia en les proximes decades. Una castellanisacio massiva que de fet ya comença a ser realitat a hores d’ ara.

En les quatre grans ciutats, en les comarques del Sur i de l’ interior tot lo mon parla ya en castella. Pero es que en les comarques valenciaparlants la penetracio del castella ya fa furor en la joventut. I faltava l’ inmigracio. En fi, que em pareix trist que en unes poques decades en Valencia es parle tant de Valencià com en Madrit. I tot per voler impondre una llengua aliena (el catala) com a instrument d’ un colonialisme mes propi del segle XIX.

Vint anys de donar catala en l’ escola nomes ha servit per a que es dispare l’ us del castella. Els valencians no mos identifiquem en una ortografia, gramatica i lexic que son totalment aliens a la nostra parla. Si es donara una autentica Llengua Valenciana en l’ escola, encara estariem a temps de fer front a la castellanisacio. Pero si seguim en el catala pronte hi haura tres Castelles: Castella i Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, clar.


http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

sábado, julio 15, 2006

234) LA VISITA DE BENET XVI I L' HIPOCRESIA DE SOCIATES I PEPEROS.

Dos models contraposts d' entendre la familia.

179) Llengua Valenciana Blogspot. 15-7-206.
LA VISITA DE BENET XVI I L’ HIPOCRESIA DE SOCIATES I PEPEROS.
Ferrer.

Benet XVI es algo mes que una mera celebritat que ix molt per la TV. Es molt mes que el cap d’ estat d’ un païs. Es molt mes que el Papa de l’ Esglesia Catolica. Benet XVI es la representacio d’ uns valors morals, d’ un ideari, d’ un estil de vida propis de la doctrina catolica. Ho dic tot aço perque es em dona la sensacio de que els politics han anat a donar-li la benvinguda al “personage” pero no a lo que el personage representa en si.

A qué va José Luis Rodríguez Zapatero a donar la benvinguda al Papa? ZP desprecia la familia tradicional, ha llegalisat els matrimonis homosexuals en dret d’ adopcio de chiquets, patix d’ islamofilia i catolicofobia i es planteja molt seriosament llegalisar l’ abortament lliure i l’ eutanasia activa la proxima llegislatura, si trau l’ absoluta. Valent hipocrita este socialiste que acudix a fer el paripe davant un pontifex al que desprecia si o si.

Pijor encara es el PP. Quin paperot feu Paquito Camps! El PP valencià autorisà en el seu dia les unions de fet de parelles homosexuals i les investigacions en celules mare embrionaries. El PP a mes està a favor del divorç, de l’ abortament i de negociar en els terroristes d’ ETA (José María Aznar i Mariano Rajoy ho varen fer). I estos peperos, hereus del fariseus descrits en els Evangelis, son els que despres van els dumenges a la missa de 12.

Les males llengües apunten que l’ orientacio sexual de l’ alcaldessa de Valencia Rita Barberà no es precisament la que millor combrega en l’ ideari catolic. Tres quarts de lo mateix diuen d’ Elena Bastidas, alcaldessa d’ Alzira i tambe del PP, que fins a l’ ultim moment ha lluitat perque Benet XVI visitara sa ciutat. Si tot aço es cert (yo no em gite en els seus llits i no ho puc saber) novament hem asistit a atra farsa teatral del PP.

No mos podem dixar tampoc a gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i demes progres que s’ han dedicat a fer uns actes antiPapa en l’ anim de crispar. Ningu fa una marcha antigai quan ells fan el dia de l’ orgull gai. Pero quan ve el Papa a la nostra nacio sí que saben vindre a brofegar i a provocar. Es l’ intolerancia dels tolerants. Aixo si, els mateixos que no et respecten si penses distint ad ells te diuen homofop i fasciste si no els dones la rao.

De nou una cort de fariseus, hipocrites i pilotes s’ han reunit al voltant de Benet XVI tan sols per a fer-se la foto puix els seus actes diaris choquen de ple contra la figura del Papa i lo que simbolisa. Si son contraris a l’ ideari catolic... ¿per qué acodixen al V EMF? Haguera segut mes coherent inventar-se una excusa diplomatica d’ ultima hora i haver-se quedat en casa. Ahi hagueren estat be. En el V EMF sociates i peperos estaven de mes.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

miércoles, julio 12, 2006

233) EL MAQUIAVELISME FRET I CALCULADOR DE CONVENIENCIA I UNIO.

Es burlaren de Deu... i Deu els ha castigat.
178) Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.
EL MAQUIAVELISME FRET I CALCULADOR DE CONVENIENCIA I UNIO.
Ferrer.


De tots els partits, el mes maquiavelic es Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ ideologia i segons quina siga l’ oferta mes sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela es la pela), o per a colonisar autonomies a on no te cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’ interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.

La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP català pujara com la bromera en Catalunya i que començara a futar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’ Estat una de les exigencies del nano de les rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El sustitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’ afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.

La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, d’ ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una mes que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’ Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.

La tercera es mes recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’ hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. Com li ho ha recompensat ZP? Puix l’ ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El sustitut serà José Montilla, un charnego naixcut a Cordoba que dificilment pot ser president, si tenim en conter que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda maniatat i mort.

A la llum de tot aço em pregunte... Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio... ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’ esquerres qui governara Valencia l’ any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU es un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

martes, julio 11, 2006

232) EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES).

Tenen rao; no som com ells.

EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES).

Lluis Roda (Premi Octubre de Poesia, 1989).

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s’ha parlat. I de les principals ciutats: Alcira, Játiva, Gandía on quasi s’ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d’una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d’Itàlia. ¡Ah!, i també a Andorra: la Vella.

El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans són també tres milions i mig.

El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics.

El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre’m amb ells perquè a mi em parlen en castellà. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis.

El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d'una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.

El Català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament. Màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià i de la UPV. Màxims representants del nacionalisme.

En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo.

El català és una llengua parlada i escrita. El valencià només és una llengua parlada.

El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i a Espanya.

El català és la llengua d'una comunitat històrica. El valencià és la llengua de La Comunitat Valenciana.

El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si l’entén. El valencià és la llengua que no s’usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no l’entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre’t. S’ha de tenir en compte.

El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià es la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants.

El català és l’única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d'una pel·lícula que tornaran a posar l'any que ve que van fer al principi.

El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l’Himne Regional i s’usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la plaça de l’Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo –el valencià–, però no passa res, perquè sí que sap cantar-lo –l’himne–.

El català l’usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en I’agonia o en situació terminal.

El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants.

Sense el català no trobaràs feina (el català no m'agrada, el parle perquè m'obliguen). El valencià no val per a res (quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià). M’agrada molt el valencià, m'agrada com sona.

El català no s'entén. El valencià sí s'entén. (Però no vull entendre’l.)

Cada vegada són més el immigrants que parlen català. Cada vegada són mes el valencians que no parlen valencià.

El català és una llengua. El valencià és una assignatura.

La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà.
El valencià, seguint l’exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l'ensenyament en valencià. -En el futur. El català, seguint l’exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d’un 60% creu en l’ensenyament en català. En el futur.

El valencià no és un problema social, ni un problema polític (excepte per una minoria catalanista que s'entesta en parlar-lo i escriure’l, creent-se amb algun dret). Sense cap perill. El català és un problema social, i un problema polític (sobretot per a una minoria espanyolista que s'entesta que no es parle ni s’escriga, creent-se amb tots els drets). Molt perillós.

Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d'Orient quan arriben a dur el regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català.

El valencià no és un problema. Es català sí.

Al català li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor.

El català ens enveja i ens necessitat: estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contrari.

Ací es viu millor –diuen alguns–. Ací no es pot viure –diuen uns altres–.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

viernes, julio 07, 2006

231) LA BESTIA DE L' EST.








Des de que Muhammad Ali irrompi arrolladorament en el mon del boxeig la raça negra ha dominat de forma aplastant en este deport. Han segut decades d' hegemonia negra en les quals pareixia poc menys que una utopia tornar a vore algun dia un campeo blanc dels pesos pesats.

Pero aixo s' ha acabat. Un nou boxejador ha trencat en la dictadura dels Frank Bruno, Mike Tyson, George Foreman, etc. L' autor de la proeça (i verdader hereu de Primo Carnera) no es atre que el rus Nikolai Valuev , una mole de 2,13 m, 147 kilos de pes i La bestia de l' Est de malnom. Devastador.

En veritat vos dic que si Nikolai Valuev ha fet possible lo impossible i ha vençut als invencibles, no hi ha cap enemic, per poderos i temible que este siga, que no puga caure. Si els valencianistes tenim fe acabarem guanyant la guerra al imperialisme catalanufo antivalencià. Es una qüestio de fe.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

lunes, julio 03, 2006

230) QUANTS MORTS COSTA OFRENAR NOVES GLORIES A ESPANYA?

Est es el preu de pensar en Espanya i no en Valencia.

177) Llengua Valenciana Blogspot. 3-7-2006.
QUANTS MORTS COSTA OFRENAR NOVES GLORIES A ESPANYA?
Ferrer.


Valencia patix un cancer que l’ ha de matar: el seu cego amor a Espanya. Els valencians mos sentim mes espanyols que ningu, mos sentim espanyols primer i valencians despres, i pensem sempre en l’ interes general d’ Espanya abans que en l’ interes particular de Valencia. A aixo li hem de sumar que Espanya es un estat que mos traiciona de forma sistematica i que mos està venent a trossos als catalans. En atres paraules; o canviem el chip o si seguim insistint en ofrenar noves glories a Espanya pagarém un alt preu: acabar sent catalans del Sur.

Fa uns pocs messos ha retornat a la seua ciutat natal la famosa Dama d’ Elig. Sols serà de forma temporal puix pronte regresarà a la Meseta. Que cap dels partits valencians –ni tan sols els autodenominats valencianistes- reivindique algo tan just com que la Dama d’ Elig estiga en Elig i no en Madrit, es prova notable de lo expost en el paragraf anterior. Ningu dubta de que si la Dama d’ Elig es diguera Dama de Girona estaria en Girona. Pero clar, mosatros som mes espanyols que ningu i no mos sap mal que els nostres simbols estiguen fora de casa.

En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes mes diners que el de Valencia. En 2003 l’ ampliacio de l’ aeroport de Barajas s’ endugue el triple de lo presupostat per tota l’ autonomia de Valencia. En 2006 l’ Estatut Catala s’ ha emportat baix del braç 5.000 millons d’ euros mentres que l’ Estatut Valencià ni un gallet. Mentres l’ aigua de l’ Ebre es pert en la mar, el PHN ha segut derogat. L’ AVE arribarà a la patria en 2020. Alacant no te ni albellons en alguns barris i les comarques valencianes de l’ interior mos recorden al Tercer Mon.

La falta d’ inversions ya comença a causar morts. Un metro ha descarrilat en Valencia capital, entre Plaça Espanya i Jesus. Mes de 35 morts i 50 ferits. Es normal. Mentres que l’ Estat beneix a Madrit i Barcelona en un manà de mils de millons d’ euros, en Valencia mos conformem en lo que li sobra als demes. Els metros que hi ha en el Cap i Casal son els de segona ma de Madrit que queden obsolets i antiquats i que en lloc d’ enviar-los al desguace mos els endosen als valencians. I com mai protestem per res puix clar, mosatros estem pagats i tot!

Per la llinia en que ha ocorregut l’ accident transiten metros que pareixen trets de la maquina del temps. En uns vagons que son autentiques reliquies de museu es normal que hi haja morts. I mes que hi haura. Una de dos: o els valencians pensem un poc mes en Valencia i un poc menys en Espanya o be continuem com fins ara, ofrenant noves glories a una Espanya que mos furta els diners, substituix el Valencià pel catala i mos diu que ni una gota d’ aigua. O actuem en clau valenciana o el dia menys pensat Valencia ya ni apareixerà en el mapa.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/

sábado, julio 01, 2006

229) ESPANYA PERT, VALENCIA GUANYA.

A Santiago Cañizares no li hagueren clavat un gol tan fava.

176) Llengua Valenciana Blogspot. 1-7-2006.
ESPANYA PERT, VALENCIA GUANYA.
Ferrer.


Es curios pero en la Seleccio Espanyola de futbol sempre passa lo mateix. Recorde fa uns anys que la prensa destacava que Espanya era la favorita per a guanyar el mundial. I ho deia unicament perque havia fet una fase de clasificacio brillant. Aixo si, obviaven que en dita fase els rivals eren Chipre, Israel, Austria, Bosnia, etc., etc. Novament s’ ha tornat a desatar l’ euforia i el triunfalisme pel fet de vencer a equips com Arabia Saudita i de nou s’ ha tornat a oblidar que tradicionalment Espanya acostuma a ser forta en els debils i debil en els forts...

Pero l’ unica veritat es que Espanya mereixia perdre. Per que?

-Perque no poden dir que Espanya es troba al mateix nivell que Alemanya, Argentina o Brasil pel sol fet de vencer per quatre gols a zero a una panda d’ aficionats com Ucraïna.
-Perque aci es pensaven que per vencer a Tunicia, Espanya guanyaria la Copa del Mon.
-Perque l’ alineacio la fa el Marca, la SER i la prensa de la Meseta.
-Perque Luis Aragonés ya no es lo que era.
-Perque no pots dixar en la banqueta a un porter quatre voltes vencedor del Zamora com Santiago Cañizares i ficar de titular a Iker Casillas, que no ha segut el millor porter de la lliga mai.
-Perque no es pot subestimar a una campeona del mon com França.
-Perque no es pot subestimar a un tres voltes millor jugador del mon com Zinedine Zidane.
-Perque els valencians per un minim de decencia hauriem de donar l’ esquena a una Seleccio Espanyola que representa a un estat que mos diu que “els valencians parlen catala” i que “als valencians aigua ni per a paelles”.
-Perque l’ alcalde de Paiporta ha insultat als valencians i europeus retirant les banderes valenciana i europea i dixant tota sola la bandera estatal en l’ excusa d’ animar a la Seleccio de la Gran Madrit.
-Perque la Seleccio dels valencians es la Seleccio Valenciana.

M’ alegre de que Espanya haja caigut. Sincerament. Yo sols podria animar a eixe païs si em permetera fer-ho en la meua llengua, pero com que Espanya prohibix i extermina el Valencià, per amor propi em negue a fer-ho. Molts espanyols entenen que Espanya es la Gran Madrit. Per aixo que no es sorprenguen si despres en Galicia, Euskadi, Catalunya o inclus en Valencia en menor mida s’ escolten coets i cants celebrant els gols de França. Algo rar està passant en esta Espanya en la que cada dia mes espanyols pareixen no tindre cabuda ni lloc.

http://www.llenguavalenciana.blogspot.com/