39) PER A QUAN MATRIMONIS HOMOSEXUALS EN DRET D' ADOPCIO?

Ara eixir de l' armari resulta molt mes facil... Tambe per als politics.

39) Critica Social. 3-8-2004.
PER A QUAN MATRIMONIS HOMOSEXUALS EN DRET D’ ADOPCIO?
Ferrer.

Un, quan asistix al debat sobre els matrimonis homosexuals, te l’ impressio de que les generacions futures el voran en els mateixos ulls en que mosatros contemplem ara anteriors debats socials com el de si el sufragi havia de ser universal o censitari o si l’ esclavitut era convenient o no. Es dir, els pareixerà destrellatat i anacronic que hi haja qui sostinga que es millor mantindre als chiquets en un orfelinat a proveir-los d’ una familia que els ame o que es pretenga tractar als homosexuals com ciutadans de segona categoria en ple sigle XXI.

Hi ha qui considera de “faches” estar en contra dels matrimonis homosexuals. Aixo es tan absurt com dir que estar a favor es de “comunistes”. Contra lo que puga pareixer, hi ha molts esquerrans que no veuen en bons ulls este tipo d’ unions. Que dir de l’ esglesia catolica, ferma defensora del matrimoni de tota la vida (excepte quan dispensa nulitats matrimonials previ pagament) i que es lamenta de que el poble cada dia estiga mes llunt d’ ella, potser perque fa massa temps que esta decidi apartar-se del poble per a velar nomes per les animes dels rics.

Els homosexuals han de ser iguals en drets i obligacions que els demes. I aixo passa perque puguen casar-se per lo civil (les esglesies evangelistes els acabaran casant tart o pronte) i adoptar chiquets. El benestar de l’ adoptat no està en perill: tots els estudis fets pels especialistes en distints estats del mon han arribat a la mateixa conclusio: per a un chiquet es exactament igual tindre uns pares homo o hetero. Es desmoronen falses creencies com la de que l’ adoptat viu un trauma o que es torna marica per un “efecte imitacio” que es sols un mit.

Potser l’ ideal de familia es aquella que conta en un pare i una mare. Ara be, hi ha moltes families ideals que es componen de matrimonis que discutixen a tota hora o que no li fan cas als fills, que son educats per la tele. Potser al principi els chiquets de pares homo hagen de patir les burles dels companys de colege, pero en uns anys tindre dos pares o dos mares sera tan greu com ser fill de mare soltera. Ser bon pare no ve determinat en el DNI ni en el color de pell ni en el partit al que votes ni en l’ orientacio sexual; es algo que se porta dins del cor.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

38) ELS TITULS D' HISTORIADOR ARA ELS SORTEJEN EN LA TOMBOLA.

Guerra Civil: Cartell republicà de la Joventut Socialista Unificada de Valencia.

38) Llengua Valenciana Si. 30-7-2004.
ELS TITULS D’ HISTORIADOR ARA ELS SORTEJEN EN LA TOMBOLA.
Ferrer.

Yo pensava que un obtenia la llicenciatura en la Facultat, pero ara em done conte de que no. Que ara els tituls d’ historiador es regalen en pots de detergent o enviant un mensage de movil a algun concurs de la tele. No sé quin sera el rigor i professionalitat dels historiadors en l’ estranger pero done fe que a Valencia i Espanya son uns embusters que s’ inventen l’ historia i que es mereixen el mateix respecte i fiabilitat que una escopeta de fira.

La serie Memories d’ Espanya de TVE mostrà Espanya com una realitat mes alla del temps i de l’ espai, i tilda d’ espanyols a habitants de l’ Imperi de Roma o Al-Andalus. Als coleges s’ estudia l’ historia de països de ciencia-ficcio com el “Principat de Catalunya” o la “Confederacio Catalano-Aragonesa”. Yo mai negare l’ existencia del Comtat de Barcelona i el Regne d’ Arago pero d’ ahi a fabular principats sense princip dista un mon.

Als llibres de text es conta que en la Reconquista els catalans poblaren el Regne de Valencia... Puix deurien fer-ho ab una maquina del temps puix en 1238 Catalunya no existia. Atra cosa son els comtats precatalans, que son anteriors a Catalunya i per extensio mai sinonims d’ ella. Alguns llibres validen el “Regne Medieval de Catalunya” i els “Països Catalans”. D’ ahi a parlar cientificament del “País de Nunca Jamás” va sols un pas.

L’ Editorial Bromera publicà Curial i Güelfa, un classic valencià del segle XV. En esta versio, a cura de Salvador Vendrell, apareixen països com Alemanya, Italia o Catalunya (inexistents en el segle XV). Aixo es com si llegires a En Quixot de la Mancha que el Quixot era el cavaller mes valent de tota l’ Unio Europea (UE). Estic fart de sentir que Plato era grec i Miquel Angel Bonarroti italia quan tals estats son posteriors ad ells.

Ara hi ha una corrent que diu que la Guerra Civil fon un conflicte de fascistes contra comunistes (quan ho fon de fascistes contra democrates), que la guerra fon iniciada pels republicans (!!!), que estos volien instaurar un estat comuniste (Espanya ni tan sols tenía relacio diplomatica en l’ URSS abans de la guerra), i que de no ser pel general Francisco Franco aço ara sería com Europa de l’ Est (quan la Republica pretenia imitar a França), etc.

En este tipo d’ animalades anticientifiques i barbarismes anacronics els historiadors lo unic que fan es el ridicul i desprestigiar una professio que es mereix el mateix credit que adivins com Rappel o la pitonisa Lola. En l’ alt rigor i prestigi demostrats pels historiadors, el sol fet de que diguen que el Valencià es un dialecte del catala constituix una prova per a estar segurs al 100% de que es un idioma independent del catala i distint d’ ell.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

37) ZAPLANA, L' ANTI-MIDES, CONVERTIX EN MERDA TOT LO QUE TOCA.

Zaplana i Camps combaten per la Generalitat Catalano-Valenciana.

37) Critica Social. 30-7-2004.
ZAPLANA, L’ ANTI-MIDES, CONVERTIX EN MERDA TOT LO QUE TOCA.
Ferrer.

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana per carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, es un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia son maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la ma a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, es capaç matar a la gallina dels ous d’ or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’ anunciants, ingressos i d’ audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’ Hospital de la Ribera d’ Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis son per a l’ empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no sols ha demostrat resultar deficitari sino que a mes ha empijorat l’ atencio medica als pacients, etc.

El seu somi mes faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat a la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’ agarrara per a on s’ agarrara, la gallina dels ous d’ or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’ empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. Qui dona mes?

Despres de que durant anys ens prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN...) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’ iniciativa privada) ens trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment ens cal.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

36) RUÏNA MITICA.

Anem a mes... A mes deute, a mes manipulacio, a mes repressio...

36) Critica Social. 26-7-2004.
RUÏNA MITICA.
Ferrer.

Pareix obvi que algo ha fallat en la pesima gestio de Terra Mitica, quan esta ha arribat fins i tot a la suspensio de pagaments. El gran proyecte faraonic de l’ ex–president Eduardo Zaplana, es creà en 2000 i a lo llarc de quatre anys no ha fet sino acumular perdues. Teoricament construir un parc tematic en una ciutat tan turistica com Benidorm pareixia una bona oportunitat de negoci –i en principi ho era- de no haver segut per la gestio d’ Edu, un home que dixa deutes alla a on va i que pot afonar els mes suculents negocis en el sol toc de la seua ma.

Per qué este fracas? 1) Una iniciativa com esta deuria ser privada. No es llogic que els principals accionistes de l’ empresa siguen tots ells publics (Generalitat Valenciana, Bancaixa, CAM). 2) Nomes a partir de 2001 es contà en un inversor privat com Paramount, que a mes firmà un contrat pel que no es comprometia a res i del qual s’ ha derivat un cada volta mes acuciant descens de visitants. 3) No es feu un estudi de mercat precis ya que s’ esperava a mes de tres millons de visitants anuals quan en els ultims mesos dificilment s’ arribava al millo.

4) No ha rebut ajuda per part de l’ Estat a l’ hora de facilitar el transport al parc tematic. Aixi es que mentres que hi ha proyectat un AVE que arribe fins a Port Aventura, no hi ha cap iniciativa d’ alta velocitat per a Terra Mitica. 5) La practica totalitat dels espectaculs oferits son puerils, lo qual atrau el turisme familiar, pero no el d’ adults propiament dit, puix no n’ hi ha atraccions adultes com bars o discoteques. 6) Deuria haver-se buscat el consens en l’ oposicio per a evitar aixi una actitut carronyera per part de PSPC, EUPC, i els seus mijos afins.

7) Es feu una previsio de costos poc realista. Hi hague sobrecostos en la construccio: s’ estimava que anava a valdre 45.000 millons de pessetes, i al final foren 70.000 millons. 8) Les preses i el sobredimensionament van ser els que causaren els sobrecostos i la falta d’ un soci tecnologic adeqüat des d’ un principi. En resum, que lo que podria ser una excelent oportunitat de negoci s’ ha convertit en una factoria de perdre diners, gracies a un gestor patetic com Zaplana, qui -com si d’ un Anti-Mides es tractara- convertix en merda tot lo que toca sa ma.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

35) L' EURORREGIO: L' ULTIMA PALLA MENTAL DE MARAGALL.

Napoleo Bonapart i Adolf Hitler tambe impulsaren Eurorregions.

35) Llengua Valenciana Si. 26-7-2004.
L’ EURORREGIO: L’ ULTIMA PALLA MENTAL DE MARAGALL.
Ferrer.

El president catala Pasqual Maragall es un home molt poc pragmatic. Per a fer tertulietes en intelectuals de salo val una mina pero com a politic cero patatero, mireusté. Es una vergonya que en un païs com Catalunya on els jovens barcelonesos han de radicar-se a 50 km. de distancia de la seua ciutat per culpa de la carestia de la vivenda, Maragall tinga entre les seues prioritats construir una eurorregio-macroaragonesa-economica-catalana o com li vullga dir en lloc de resoldre els problemes reals de la gent que es per a lo que li paguen, per cert.

Arc Mediterraneu, Eurorregio... Estos pancatalanufos ya no saben ni quin eufemisme inventar per a impondre els seus Païsus Imaginaris sense que la gent s’ escarote. Pero si a l’ atre costat dels Pirineus es descollonen de riure en les ocurrencies de Pasqui, els valencians hem d’ estar alerta puix pareix que aço es algo mes que una simple promesa electoral sociata per a guanyar-se el recolzament d’ ERC. Pareix que esta volta s’ ho creuen i tot!

Ya te collons que un partit que presumix de progressiste tinga per objectiu reconstruir un païs medieval com el Regne d’ Arago (que demanaran els conservadors!!!? Tornar al Jurasic!!!?). Ya te collons que eixe fals Regne d’ Arago vullga anexionar-se Montpellier, Andorra, Arago, Valencia i Balears (i per que no Murcia, Napols, Sicilia, Cerdenya, Neopatria i Jerusalem que tambe eren part del mateix?). Ya te collons que diguen que eixa sera una macrorregio economica (que es llavors l’ Unio Europea?). Ya te collons que diguen que cal enfortir els contactes i la cooperacio economica i que despres ens bramen que ni una gota d’ aigua als valencians (es un bon principi de colaboracio, fent amics, si senyor!). Pero lo que mes collons te es que s’ insistixca en un delirant imperialisme pancatalunfo quan Maragall sap be que els valencians ni volem ser catalans ni ho serem mai.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

34) BARCELONA 2004: EL FORUM DE L' ESPECULACIO I L' INCULTURA.

En el Forum briden per l' igualtat de tots els pobles i cultures.

34) Critica Social. 25-7-2004.
BARCELONA 2004: EL FORUM DE L’ ESPECULACIO I L’ INCULTURA.
Ferrer.

El de Barcelona 2004 es mostra com un forum universal de totes les cultures... Encara que l’ himne espanyol o la Llengua Valenciana, per citar nomes dos eixemples, no tinguen cabuda en ell. El Forum preten ser una gran fabrica d’ idees i dialec per a arreglar el mon. En realitat, no es sino un gran entramat d’ especulacio i merda, una posta en escena megalomana i buida de sustancia, un insult als pobres i una casa dels horrors que ven fum.

Quins son els objectius reals del Forum? Son tres. 1) Repartir-se un pastis de mes de 3.000 millons d’ euros (contant infraestructures i contingut) entre els quatre especuladors de torn. 2) Que les empreses patrocinadores aprofiten l’ escaparat del Forum per a publicitar-se i dotar-se d’ una image de “solidaries”. 3) Construir un gran parc tematic de la superficialitat, un forum en el que es venga fum i a on els assistents paguen a canvi de res.

Qui està a favor del Forum? El Forum, que no condemnà l’ invasio d’ Iraq, ve patrocinat -entre atres- per una serie de bancs i multinacionals en uns forts interessos en l’ economia de guerra i la produccio armamentistica, i per empreses contaminants que no respecten el mig ambient ni els drets laborals, pero que esperen crear-se una image “humana”. En general, les multinacionals, els politics i la prensa estan del costat d’ este esperpentic circ.

Qui està en contra del Forum? La majoria d’ ONGS (com Amnistia Internacional o Greenpeace) no volen saber res. Noam Chomsky, Naomi Klein, Susan Sontag, Günter Grass o Jose Bove declinaren participar. Els conferenciants que en principi acceptaren anar al Forum i una volta s’ han informat be han decidit retirar-se al final son Bill Clinton, Kofi Annan, Nelson Mandela, Helmut Khol, Jacques Delors, José Saramago, etc.

A qui beneficia? Als empresaris que han fet l’ especulacio del segle, als patrocinadors que es publiciten, a l’ alcalde Joan Clos que s’ asegura la reeleccio en esta faraonada i a una serie d’ entretenidors (cantants, actors de teatre, artistes...) que van a fer els seus bolos o que treballen a colp de subvencio, i de conferenciants (politics oportunistes, intelectuals progres de salo...) que viuen de prostituir-se intelectualment i de parar la ma.

A qui no beneficia? Al millo de pobres de Catalunya, que voldria que els 3.000 millons d’ euros es destinaren a obra social. Als contribuients de tot l’ Estat, que sufraguem aço en els nostres impostos. Als treballadors del Forum, subcontrats i explotats. A Barcelona que no es promociona (fora d’ Espanya ningu coneix el Forum) ni al poble, que passa (l’ assistencia de public es infima). Este forum de l’ incultura apesta a inmoralitat des de llunt.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

33) QUÉ POT SIGNIFICAR LA FRASE "SOC VALENCIÀ I ESCRIC EN VALENCIÀ"?

Nomes un dislexic o un manipulador afirmaria que al Tirant fica "llengua catalana".

33) Llengua Valenciana Si. 23-7-2004.
QUÉ POT VOLER SIGNIFICAR LA FRASE “SOC VALENCIÀ I ESCRIC EN VALENCIÀ”?
Ferrer.

“...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell es un classic del Segle d’ Or de les

Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’ historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’ historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-nos que es valencià i que escriu en catala. Es ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo mon acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’ occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”... ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, no? Dic yo. Lo que sería ridicul es que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare es que escrivia en alema”. Sigam serios, per favor! U vol dir lo que vol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert es que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors es quan el catalanufo de torn et diu: “Es veritat, pero tampoc ho negà mai”. Es cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chines o ser un extraterrestre provinent d’ Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’ estiga d’ acort en ella. Les coses no funcionen aixi. Les coses es demostren en base al principi d’ afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo mon ho sap. I si ens basem en el principi d’ afirmacio ¿qué es lo que trobem? Afirmà Martorell ser valencià? Si. Afirmà Martorell escriure en Valencià? Si. Afirmà Martorell ser catala? Mai. Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Mes claret, aigua, ¿no?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

32) PER A QUAN UNA LLEI EFICAÇ CONTRA ELS MALTRACTAMENTS?

Els maltractaments causen mes morts que el terrorisme.

32) El Palleter. 21-7-2004.
PER A QUAN UNA LLEI EFICAÇ CONTRA ELS MALTRACTAMENTS?
Ferrer.

Que els arbres no ens tapen el bosc. Valencia no te un problema de violencia domestica sino de violencia a seques. Valencia es una nacio a on un etarra et pega un tir en la nuca i passa set anys en preso. Valencia es una nacio a on un nazi t’ assassina a la porta d’ una discoteca tan sols que per divertir-se i passa dos anys en preso. Que li pot ocorrer llavors a un home que maltracta sistematicament a la seua dona? Puix evidentment res. I res li passarà mentres tingam lleis que velen pels drets dels bochins i no pels de les victimes, que es com hauria de ser.

La llei contra la violencia de sexe que prepara el PSOE es inconstitucional ya que fa que una maltractadora reba un castic menor que un maltractador pel sol fet de ser dona. Per al PSOE una dona no pot matractar fisica ni psicologicament al seu home, ni enverinar-lo, ni atacar per zels a la nova parella del seu ex-marit, ni tampoc a un ancia o un discapacitat, ni llançar al contenidor del fem a un bebe recent naixcut, ni ser lesbiana i maltractar a sa parella... Acas hi ha victimes de segona que mereixen menor proteccio que atres? Al pareixer, si.

En esta lacra que mata mes que el terrorisme tan sols s’ acabarà quan hi haja ma dura contra els maltractadors. Si un individu sabera que per maltractar a la seua parella li van a caure trenta anys de preso i la perpetua si la mata, no s’ atreviria a fer-li cap mal. Pero si el castic que reps per torturar i assassinar a la teua parella es el de tres anyets en preso i despres a casa, llavors compensa soterrar-la. Nomes quan hi haja condemnes tan fortes que tinguen un espectacular efecte disuasori per a l’ agressor, descendirà el numero de victimes en el nostre païs.

Atres mides poden ser punir les falses denuncies per maltractament (habituals en separacions i divorços) en igual severitat que el maltracte en si, l’ inmediat ingrés en preso en cas de violacio del regim d’ alluntament (ara les victimes se’n van de casa i els agressors passejen tranquilament pel carrer), la perdua de la custodia dels fills per al maltractador, promoure la contractacio de les victimes en sucoses ventajes fiscals per als empresaris, fomentar l’ igualtat de sexes des de l’ escola, ajuda juridica i psicologica gratuïta per a victimes, etc.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

31) PER A QUAN UNA REDUCCIO REAL DELS HORARIS COMERCIALS?

La proposta de treballar els dumenges... inclou tambe als ministres?

31) Critica Social. 20-7-2004.
PER A QUAN UNA REDUCCIO REAL DELS HORARIS COMERCIALS?
Ferrer.

El PP pretenia lliberalisar l’ horari comercial a partir de 2005. El PSOE ha reduit de dotze a huit els festius a l’ any en que obriran els comerços pero dixa a les autonomies que estipulen elles el maxim, en lo que s’ alvança poc. No soc yo un defensor a ultrança de que es treballe tots els festius o de que no es treballe en cap. Es pot obrir en els mes importants. Pero es vital procedir a una reduccio real de l’ apertura comercial en festius, per a aixi evitar l’ aniquilament de les chicotetes botigues valencianes, peça clau en el teixit empresarial del nostre païs.

Els lliberals afirmen que si le preguntes als ciutadans si voldrien que els comerços obriren els caps de semana, et responen que si. Pero aixo es una pregunta capciosa perque no inclou el “a canvi de qué”. No diu que a canvi d’ esta apertura desapareixerien botigues que no poden competir en els hipermercats, que degut a tal descens en l’ oferta a la llarga pujaria l’ inflacio, que les grans superficies de capital estranger son les que sobreviurien en detriment dels comerços valencians, que dificultaria compatibilisar la vida comercial i laboral, etc.

A tots ens agradaria que tot (comerços, administracio...) estiguera obert 24 hores al dia 365 dies a l’ any. ¿Pero ens agradaria que per a atenyer aço pujaren els preus? Aço ultim ya no es tan popular entre la gent, pero es que cal explicar que si un hipermercat obri els caps de semana deu contractar mes gent o pagar hores extres. I que un botiguer nomes obrira el dumenge si la pujada de preus de sos articuls li compensa com per a estar en la botiga i no en la plaja o per a contractar algun empleat el cap de semana. I aixo vol dir que tot estaria mes car.

En la lliberalisacio d’ horaris, perden els menuts comerciants. Perque ells –a diferencia de les grans empreses- no poden obrir sempre, i està clar que si vaig a comprar un articul a un hipermercat el dumenge es un articul que no anire a comprar el dilluns a la botiga del canto. Per tant la pregunta real deuria ser: ¿Estem dispostos a pagar tot mes car a canvi de fruir d’ un horari de compra mes dilatat? No sé fins a quin punt voria en bons ulls una pujada de preus una societat com la valenciana, que conta en un 60% de families que no arriba a final de mes.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

30) CANAL NUEVE, LA TELEVISIÓN DE ZAPLANA.

Canal Nueve destaca per la seua encesa defensa de la llibertat d' expressio.

30) El Palleter. 19-7-2004.
CANAL NUEVE, LA TELEVISIÓN DE ZAPLANA.
Ferrer.

Si el president de la Diputacio de Castello, el pepero Carles Fabra governa les comarques del Nort com si foren el seu mas particular, no podem dir menys de l’ us mesianic que l’ ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, fa de la televisio publica valenciana. Esta televisio rendix verdadera idolatria al murcià, el trau mes voltes que a qualsevol politic de Valencia, fins i tot mes que a Paco Camps, l’ actual president. Mes que Canal Nou, Televisio Valenciana, podriem dir-li el Canal Nueve, la Televisión de Zaplana, em pareix a mi.

Diu un estudi que els informatius del Canal Nueve, son -de tot l’ Estat- els que mes li fan la pilota al govern. De fet, el 50% de les noticies emitides ixen del gabinet de prensa del Partido Popular (PP). La pluralitat no es que abunde massa: als sociates els trauen molt poc, unionistes i bloqueros no tenen dret a existir per estar fora de les Corts i pel que fa a Esquerra Unida (EU) ix de milacre pero ix. Casualment a Zaplana el trauen sempre pel seu perfil bo, i a l’ oposicio just en el moment mes inoportu: per eixemple quan s’ estan furgant el nas.

Els informatius es fan en un catala ininteligible i ortopedic en tot tipo d’ animalades a l’ estil de robatori (furt), nado (bebe), madera (fusta), etc. Es una barreja de Valencià, catala i espanyol que fa por. Es per aixo que molts batejaren al Canal Nou com Canal Noi. Sols has de sentir este NO-DO diari per a descobrir per qué. Ni cal dir que en els noticiers les manifestacions no existixen a menys, clar està, que li siguen favorables al PP. El restant de la programacio es practicament tota en espanyol, per a que no se’ns oblide qui mana realment aci.

A pesar de que els continguts son un fem supercomercial, el Canal Nueve te cada volta menys audiencia i mes deficit. Els seus programes de famosos (que els fan a tota hora) inciten a la prostitucio ya que la mostren com algo divertit i com el cami per a triunfar en la vida, molt especialment Tombola. Un chiquet arriba del colege a les cinc i mija de la vesprada i pot trobar-se en una tertulia sobre el tamany del penis d’ un famos o en una entrevista a una chica el tema de conversa del qual orbita en torn a una felacio. Puix aixina es tot lo sant dia.

Cal tindre molt en conte que els periodistes i els professionals no son en cap cas els responsables de que el Canal Nueve s’ haja convertit en un abocador a on va a parar tota la merda. Estan nugats de mans i peus, no tenen cap llibertat d’ accio i per tant tota la culpa es dels directius. Si finalment es pseudoprivatisa l’ ent, els sous dels treballadors baixarien per a que un tio s’ embojacara tota la pasta per tocar-se els ous al despaig. I el deficit creixeria encara mes. El Canal Nueve es la classe de televisio que ni en una dictadura s’ atrevirien a fer.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/