lunes, septiembre 26, 2005

89) CATALA, IDIOMA DE FICCIO, IMPOSTURA I FANFARRIA.

El Valencià es catala perque la Terra es plana (puncha l' image per a ampliar-la)

89) Llengua Valenciana Si. 2-3-2005.
CATALA, IDIOMA DE FICCIO, IMPOSTURA I FANFARRIA.
Ferrer.


Fa segles es donà una situacio curiosa en Europa. La gent parlava en frances, castellà, portugues o Valencià al temps que convivia en un idioma de ficcio: el llati. M’ explique; el llati era l’ idioma en que es feyen les misses, en que s’ escribien els llibres i l’ idioma dels cientifics. Pero la gent real no l’ usava. Es considerava al llati idioma “cult” i “cientific”, en contraposicio a les llengües neollatines, que eren “vulgars” o “planes”. Pero al final eixe idioma elitiste acabà com llengua morta, perque li havia donat l’ esquena precissament al poble pla.

Algo aixina ocorre hui en el catala en Valencia. El catala es l’ idioma de la paperassa de l’ administracio, el dels cartells del metro, l’ autobus i l’ hospital, el dels periodistes de Canal Noi (que en quant s’ apaguen les camares parlen en castellà entre ells) i l’ idioma dels cientifics. El catala es un idioma de ficcio, una mentira, es com eixos falsos escenaris de cartopedra de les pelicules. S’ ha convertit en un idioma teoricament kult que a l’ hora de la veritat ningu parla en el carrer. Com el llati, el catala es l’ idioma dels pedants, no el de la gent real.

Tot aço ve a conter d’ una recentissima noticia que diu que el numero de ciutadans que parla el Valencià en el nostre païs porta estancat desde 1986. Es dir, que vint anys de donar catala en les escoles no han valgut per a res. Es cert que ha aumentat el coneiximent del “valencià” (catala) pero no aixina l’ us. De fet, l’ estudi diu que tan sols el 49% de la poblacio parla en Valencià. Cada volta es coneix mes el catala (perque aixo es lo que donen en les escoles) pero cada volta s’ usa menys. Curios. Algo paregut a lo que passava en el seu dia en el llati.

Em pareix a mi que el catala, idioma d’ escaparat i ficcio, compatirà el desti del llati. No mos enganyem, si el numero de valenciaparlants no ha millorat gens en 20 anys es perque la gent no s’ identifica en el catala. El coneix pero no l’ usa perque no s’ identifica en ell. Igual que l’ angles. Ad este pas el Valencià despareixerà per a dixar pas a una societat que parlarà en castellà i que tindra els rotuls en catala. Si estos 20 anys els chiquets hagueren estudiat Llengua Valenciana en Normes d’ El Puig, l’ espanyol estaria tremolant a hores d’ ara!

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, septiembre 22, 2005

88) SENYORS EMPRESARIS, MOLTISSIMES GRACIES!

Lladró controla el 70% del mercat mundial de la porcellana de lux.

88) Llengua Valenciana Si. 24-2-2005.
SENYORS EMPRESARIS, MOLTISSIMES GRACIES!
Ferrer.


En principi la missio dels empresaris no es atra que obtindre ingressos (per a que sa empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents impostos i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la mes beneficiosa de cara al conjunt de la societat es la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social es dispondre d’ un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’ obligacio de fer res mes. Donar de menjar a mils de families no es poca cosa. Es algo impagable, mes be.

Ara be, si no tenen l’ obligacio llegal si que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que son persones de recursos, poden donar-li treball a dones maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’ igual modo, els ciutadans d’ a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Mon o donant sanc.

M’ ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’ editen llibres en Normes d’ El Puig, s’ organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’ independencia de l’ idioma. Es trist vore que els politics valencians, que son els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.

Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.


I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la ma de que l’ economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’ inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, l’ AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’ acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

martes, septiembre 20, 2005

87) 19-2-2005: 30.000 VALENCIANS DEMANEN LA DISSOLUCIO DE L’ AVLLC.

19-2-2005: 30.000 valencians es manifesten contra l' AVLLC.
87) Llengua Valenciana Si. 21-2-2005.
19-2-2005: 30.000 VALENCIANS DEMANEN LA DISSOLUCIO DE L’ AVLLC.
Ferrer.


Hi ha qui no es cansa de repetir que l’ Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) es un ent que du la pau llingüistica, el consens, la superacio d’ un conflicte esteril que no porta a cap de lloc. Pero lo cert es que l’ Academia de Zaplana (AZ) es una institucio que es desacredita ella sola, i que la Batalla de Valencia està hui mes viva que mai. Despres de que l’ AZ haja firmat un dictamen que diu que el Valencià es la meteixa llengua que el catala, Coalicio Valenciana (CV) s’ ha apresurat a convocar una concentracio en la Plaça de la Verge, a escasos 100 metros de la Generalitat, per a protestar contra este Partit Prostituit (PP) venut a Catalunya que per tal de tornar governar en Espanya, està dispost a fer-ne de Valencia la Catalunya Sur.

Encara que apenes ha hagut temps de publicitar-la, mes de 30.000 valencians han secundat esta concentracio de protesta del 19 de Febrer. Els chiulits s’ han sucedit de forma atronadora contra Camps, el PP i l’ AVLLC. Una marea blava i valencianista ha dixat ben clar lo que pensa: “Camps dimissio!” i “AVLL, derogacio!”. I es que Joan Garcia Sentandreu ha criticat durament al PP, el qual mante un pacte en Convergencia i Unio (CIU) per a catalanisar i colonisar Valencia a canvi de que CIU recolze al PP en la governabilitat d’ Espanya. Valencia es moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. L’ interes general de l’ Estat passa per sacrificar i humillar a Valencia. Aixo mos ocorre als valencians per votar per partits catalanufos com PP-CIU o PSOE-ERC.


CV pren cada volta mes força, està inaugurant seus locals a ritme frenetic i en 2007 estarà dins de les Corts, si Deu vol. Per contra, al president Paquito Camps li cau la merda pel camal: sap que en el seu deliri catalanufo ya ha autodinamitat la seua majoria absoluta i porta al Partido Popular cap a l’ inmolacio. Ya no mos val aixo de que Camps defen el Valencià (no, ell defen nomes el nom “valencià” pero res mes, es dir, defen que els valencians parlem catala pero que li diguem “valencià”). Ni tampoc que no compartix les tesis de l’ AVLLC perque si aixina fora, la disoldria. Camps fa oficial el catala en Valencia i despres va de valencianiste per la vida. Mos pren per imbecils pero ya no enganya ni als chiquets. El teu somriure d’ hipocrita desapareixerà en 2007.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

domingo, septiembre 18, 2005

86) PER A QUAN L' AVE?

Traçat de l' AVE: AVEr si al final no llega.
86) Critica Social. 17-2-2005.
PER A QUAN L’ AVE?
Ferrer.


No entenc a alguns sectors de l’ esquerra i de l’ ecologisme. Batallen incesantment en contra de qualsevol cosa que aporte progrés. S’ oponen no ya a un traçat concret de l’ AVE (que es pot discutir, estudiar i canviar) sino a l’ existencia del propi AVE. El tilden d’ elitiste pero els països mes desenrrollats tenen tots transports d’ alta velocitat ¿Son tots elitistes? No, en realitat es tracta de grups catalanufos que consideren “progressista” una infraestuctura en Catalunya pero “fascista” en Valencia. Tan sols volen boicotejar el progrés del nostre païs.

Des d’ esta esquerra patetica i acomplexada que mos ha tocat patir als valencians es perseguix que Valencia siga un païs servil a Catalunya, que no progresse mai. Per aixo mos neguen coses de justicia com el PHN o l’ AVE. Cal que, en caracter d’ urgencia, es construixca un AVE que conecte a Madrit en les quatre grans ciutats del païs (Castello de la Plana, Valencia capital, Alacant i Elig), pero que tambe conectara en Benidorm, que es la gran capital mundial del turisme i que, a banda d’ incrementar el numero de turistes, podria reactivar Terra Mitica.

Eixe sería un bon traçat, encara que el prioritari deuria ser el de l’ Arc Mediterraneu. Cal un AVE que enllace a Almeria, Murcia, Valencia, Catalunya, França i Italia. Molta gent creu erroniament –per influencia de la tradicio manipuladora catalanufa- que l’ Arc Mediterraneu es correspon en els territoris de l’ antiga Corona d’ Arago. I aixo no es cert, ya que l’ Arc Mediterraneu està conformat per la costa mediterrania d’ Espanya, França i Italia (que te forma d’ arc). Un AVE que mos conecte en Europa deuria ser el nostre objectiu numero u.

Tambe convindria un AVE que conectara el nostre païs en la cordillera cantabrica i en Bordeus, a través d’ Arago. Sería una infraestructura que comunicaria Valencia en ciutats tan importants com Saragossa, Bilbao o Bordeus. Si estes ciutats estigueren conectades a través d’ AVE o d’ una bona xarcia d’ autopistes o autovies, es podria obrir noves oportunitats de negoci, reforçar els vinculs entre pobles i crear una alternativa a la xarcia radial de comunicacions que hi ha en la Peninsula Iberica a on tot orbita en torn a Madrit. Tot, absolutament tot.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

viernes, septiembre 16, 2005

85) PER A QUAN UN MISS NACIO VALENCIANA?

Miss Veneçuela 2002 i Miss Burgos 2004: troba les 7 diferencies.

85) Critica Social. 15-2-2005.
PER A QUAN UN MISS NACIO VALENCIANA?
Ferrer.


Pot ser que a Espanya els concursos de bellea no conten en cap de prestigi ni rellevancia social (en lo qual s’ està desperdiciant una sucossisima oportunitat de negoci que aprofiten països com Veneçuela o Puerto Rico). De fet, a ben pocs els interessa el Miss Espanya; espectacul cada volta mes devaluat pels constants escandals de corrupcio i favoritisme que espanten patrocinadors i espectadors per igual. El Miss Espanya està mes trucat que una escopeta de fira; les concursants son horribles, van mal maquillades i pentinades, i no saben ni parlar, etc.

El Miss Espanya es un horror carent de tradicio i serietat, un concurs avorrit, llamentable, gens professional i de mal gust. Pero els certamens de misses son importants; fomenten l’ image i el prestigi d’ un estat, el “situen al mapa” puix el Miss Univers ix en tots els noticiers i el nom del païs que te algu entre les finalistes s’ escolta per tot lo mon. Aço fomenta el turisme (li vindria be a Valencia, que te molts visitants europeus pero pocs de Canada, Estats Units, Japo o Australia) i l’ image de ser una nacio bella i no sols en dones sino en general en tot.

Que un concurs de bellea fet d’ una forma seria, responsable i professional constituix un negoci molt suculent i una excelent promocio internacional ho saben i molt be en Veneçuela, “el païs de les dones fermoses” com ya se li coneix en tot lo mon. Es per aço que potser caldria crear el Miss Nacio Valenciana al marge del cutre Miss Espanya. Les candidates no es presentarien per provincies sino per comarques, no participarien en el Miss Espanya, sino que la vencedora del concurs valencià representaria de forma directa a Valencia en el mon.

Es tracta de construir una industria de la bellea com Veneçuela o Puerto Rico, dos autentiques superpotencies de la fermosura, que el païs siga una gran fabrica de reines del Miss Univers, Miss Mon, Miss Internacional... Es recorreria a la cirugia i a assessors que li ensenyaren a les chiques idiomes, a parlar correctament en public, a pentinar-se i maquillar-se com cal, a lluir una elegancia i un caminar sensual, etc. En resum, que feren d’ elles grans dives, reines de la bellea. Els empresaris de la construccio i el turisme podrien financiar molt be tot aço.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

miércoles, septiembre 14, 2005

84) PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE LES DROGUES?

El sorprenent Partit Cannabis es el sext mes votat en Valencia.

84) Critica Social. 10-2-2005.
PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE LES DROGUES?
Ferrer.


Sobre el tema de les drogues es fa molta demagogia. I es que se sol dir que causen adiccio, quan la realitat es que el ser huma es un animal de costums i es llimita a repetir els actes que li donen plaer o se sol dir que son lesives per a la salut quan la realitat es que lo que de veritat mata no es tant la droga com els adulterants (verins i matarrates de tot tipo) que posen a les drogues. Es per aço que em mostre partidari de llegalisar-les ya que consumir drogues no adulterades baix control medic sería un mal menor en comparacio en lo que patim ara.

En els Països Baixos es llegalisà el canem. Els efectes foren positius: el consum ha descendit, l’ estat controla ara el mercat (abans eren les mafies), ingresa en concepte d’ impostos uns diners que abans eren negres, la calitat i el control de salubritat de la droga es multiplica al no estar adulterada, aixina com tambe aumenta el nivell d’ informacio dels usuaris –que es beneficien tambe dels efectes terapeutics- i es reduix l’ hiperinflacio de preus que es propia del mercat negre i que tantes i tantes voltes espenta a la delinqüencia i a la prostitucio, clar.

Els sistemes restrictius a l’ estil de la Llei Seca han demostrat a lo llarc de l’ historia ser un estrepitos fracas. El 90% de les drogues arriba als carrers puix no hi ha mijos reals per a erradicar el contraband. Per tant ya que no podem eliminar les drogues, controlem-les com a minim i oferim una informacio veraç. L’ alternativa es cedir el control a les mafies. Les drogues blanes deuen ser legals i sobre les dures ha d’ obrir-se una comissio d’ investigacio formada per les principals eminencies mundials en la materia que estudie si cal llegalisar-les o no.

Entenc que hi ha drogues absolutament perilloses que mai de la vida deurien llegalisar-se com l’ escopolamina o la pols d’ angel. Pero tambe hi ha drogues –la majoria- que no han matat a ningu en tota l’ historia (canem, la psilocibina...) i atres el perill de les quals ve mes pels adulterants que per l’ estupefacient en si (heroina, coca...). Es per aixo que ya que el mon de les drogues no es pot destruir –es impossible per falta de mijos- cal que com a minim es regule. Les drogues o les regula la Generalitat o les regularan les mafies. No hi ha una atra.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

lunes, septiembre 12, 2005

83) PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE LA PROSTITUCIO?

La prostitucio ideologica, molt pijor que la sexual.

83) Critica Social. 8-2-2005.
PER A QUAN LA LLEGALISACIO DE LA PROSTITUCIO?
Ferrer.


Ya va sent hora de que Valencia copie el model holandes i llegalise la prostitucio. Si l’ ofici mes vell del mon fora llegal en el nostre païs, les persones que es decantaren per ell ho farien perque realment voldrien i no per estar coaccionades per la mafia de torn com ara. A mes pagarien impostos, tindrien dret a la Seguretat Social i a cobrar una pensio el dia de dema, es sotmetrien a controls medics i higienics que en l’ actualitat brillen per sa absencia i desapareixeria –o com a poc es mitigaria- la prostitucio de carrer, que tant irrita als veïns i en rao.

Lo que no pot ser es l’ espectacul deplorable que vivim en el nostre païs: mafia, inmigrants que venen en una promesa de treball i acaben –enganyades- en la prostitucio, violacions, economia sumergida, amenaces de mort, meretrius copulant en mig del carrer a les set de la vesprada quan encara hi ha chiquets jugant, etc. La prostitucio ha estat ahi tota la vida i tota la vida estara perque es un mal necessari. Ya que erradicar-la es del tot impossible com a minim que es regule. I si no la regula la Generalitat, ho fara una mafia. Aixo es lo que hi ha.

Sería un erro importar el model de Suecia. Alli es sanciona als clients nomes per ser-ho. Aixo no ha d’ acabar en la prostitucio i de fet sols servix per a que l’ ajuntament recapte mes i aixi l’ alcalde de torn es puga pagar les lletres del Volvo. Es el mateix erro de quan es perseguia als drogadictes pel sol fet de ser-ho. Tractar-los com a delinqüents produi un efecte bumerang: el consum de drogues es disparà als carrers. I ara es vol repetir la jugada en els puters. I es que el ser huma es l’ unic animal que tropessa no dos sino mil voltes en la mateixa pedra.

Aixo que diuen les feministes de que la prostitucio es una sumisio de la dona al masclisme es una imbecilitat. En Estats Units està en auge la prostitucio masculina per a dones disfrasada de falsa despedida de soltera. No vullc entrar en detalls, pero sols dire que en eixos locals dones solteres i casades cometen colectivament una serie d’ inmoralitats la depravacio sexual de les quals supera en molt a la dels homens puters. Pot ser inmoral, pero no es ni deuria ser mai illegal. No sería yo qui ho prohibira, encara que sols pensar en el tema en faça oix.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, septiembre 08, 2005

82) PER A QUAN EL REQUISIT LLINGÜISTIC?

9-10-2004: El 9 d' Octubre es torna reivindicatiu.

82) Llengua Valenciana Si. 2-2-2005.
PER A QUAN EL REQUISIT LLINGÜISTIC?
Ferrer.


A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’ administracio valga mes punts que una tesis doctoral o la publicacio d’ un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), son obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’ inmigrants (i lo que es pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no es imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’ espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. Li sona? A mi si. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com es ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’ espanyol). I si algu pensa que aço es de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’ aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’ administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’ important que l’ espanyol, puix les dos llengües son igual d’ oficials. Al segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. Al segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant mes ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

http://llenguavalenciana.blogspot.com/

viernes, septiembre 02, 2005

81) PER A QUAN UNA ACADEMIA DE LA LLENGUA VALENCIANA?

Coalicio Valenciana reivindica una Academia de la Llengua Valenciana.

81) Llengua Valenciana Si. 31-1-2005.
PER A QUAN UNA ACADEMIA DE LA LLENGUA VALENCIANA?
Ferrer.


L’ intent de soterrar el conflicte llingüistic en la creacio d’ una Academia Valenciana de la Llengua (catalana, s’ enten) (AVLL), que no es sino una delegacio de comisaris politics fruit dels acorts a tres bandes de José María Aznar, Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, ha esdevingut en un fracas. L’ Academia de Zaplana (AZ) es un ent que tan sols aporta crispacio, que careix de tota llegitimitat etica, moral i cientifica, que es la mera filial de l’ Institut d’ Estudis Catalans (IEC) i que ha oficialisat el catala en contra de la voluntat majoritaria del poble.

L’ AZ es un organisme viciat de naiximent i que es supera dia a dia en descredit. Cal derogar este cavall de Troya catalanufo i constituir una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV), en academics valencianistes que oficialisen les Normes d’ El Puig i reconeguen l’ independencia de la Llengua Valenciana. L’ ent deuria naixer en 21 academics i a partir d’ ahi que foren ells mateixos els qui democraticament –i sense injerencies dels politics- votaren per a incorporar nous membres que cobrixquen les baixes que vagen causant-se poc a poc.

Gent qualificada i de pes intelectual ne tenim de sobra. Podrien formar part de l’ ALLV Josep Maria Guinot, Anfos Ramon, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Leopolt Penyarroja, Manolo Gimeno, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Batiste Sancho i Gea, Jesualt Masià, Joan Comes i Nacher, Laura Garcia, Miquel Castellano, Albert Quadrado, Antje Voss, Hans-Josef Niederehe, Josep Angeles Castello, Just Llorca, Ricart García Moya, Vicent Lluïs Simo Santonja, Joan Costa i Catala, Antoni Atienza, Josep Puchades, etc.

La constitucio de l’ ALLV deuria fer-se en molt de dialec, per a acostar a tots els sectors valencianistes en pro de l’ unitat. A partir d’ ahi caldria organisar un III Congres de la Llengua Valenciana, a on s’ escenificara l’ unio del valencianisme i es marcaren les directrius llingüistiques per als proxims anys. L’ ALLV –que hauria de ser ratificada en un referendum pel poble valencià- deuria conformar el punt de partida per a resucitar la carrera de Filologia Valenciana, descatalanisar totes les aules i recuperar la Llengua Valenciana, hui ferida de mort.


http://llenguavalenciana.blogspot.com/

jueves, septiembre 01, 2005

80) PER A QUAN UNA VERDADERA SOCIETAT DE LLIURE MERCAT?

Si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia.
80) Critica Social. 28-1-2005.
PER A QUAN UNA VERDADERA SOCIETAT DE LLIURE MERCAT?
Ferrer.


Durant els anys de mandat sociata la majoria de servicis d’ interes public perteneixien a l’ Estat. Despres el govern pepero inicià una serie de pseudoprivatisacions teoricament per a crear una societat de lliure mercat pero otorgà les grans empreses als seus amics i companys de pupitre sense tan sols molestar-se en promoure una competencia real. Per lo tant, passarem de monopolis publics a monopolis privats, i clar, per a que un monopoli privat no abuse de la seua posicio i exprimixca als clients, l’ Estat ha de llimitar les seues tarifes, es clar.

Aixina es que els peperos feren una barreja de privatisacions a la britanica i intervencionisme a la sovietica. Total, un empastre made in Spain. Uns pocs eixemples de monopolis: hui a Valencia si vols internet per cable sols tens una empresa per a triar (Ono). Si vols suministre electric sols tens una empresa per a triar (Iberdrola). Si vols telefonar des d’ una cabina sols tens una empresa per a triar (Telefonica). En la Republica Dominicana pots triar en quina companyia vols telefonar des d’ una cabina simplement usant una tarjeta habilitada per a l’ us.

I la tendencia de fusionar companyies i construir monopolis no sols no aminora, sino que cobra força. Com ara Via Digital i Canal Satélite que firmaren l’ acort de fusionar abdos plataformes per a crear Digital +, que, despres de la desaparicio de Quiero TV, resta com unica empresa del sector. De tant en tant ixen globos sonda sobre la fusio de macroconglomerats energetics, com el que volien dur a terme a Iberdrola i Endesa, o Endesa, Gas Natural i Aguas de Barcelona. Superempreses que anirien en detriment de la competencia, dels clients, etc.

No em pareix mal que grans empreses es fusionen entre sí, de cara a poder competir internacionalment en un mon cada volta mes globalisat. Resulta ser natural i comprensible. Ara be, correspon als poders publics velar per que hi haja una verdadera societat de lliure mercat, promoure una competencia real a on els usuaris, els clients, puguen triar entre distintes ofertes. Tot lo que no siga aixo no beneficiarà a l’ economia nacional ni a la productivitat, puix comportarà que tot un païs siga rehe d’ un monopoli privat o d’ un oligopoli en el millor cas.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/